1. El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum

Estimats germans: amb l’alegria que naix de la fe ens hem reunit per celebrar l’Eucaristia en este dia solemne de Nadal. Ahir, en la Missa de la Mitjanit se’ns anunciava este esdeveniment amb unes belles imatges: en el xiquet que ens ha nascut, en el fill que se’ns ha donat una llum ha brillat sobre la nit d’este món. En aquell esdeveniment ha començat quelcom nou en la nostra història. La llavor de la vida s’ha sembrat en un món que vivia davall el signe de la mort, les portes de l’esperança s’han obert a una humanitat l’horitzó de la qual estava tancat. Per això, encara que aparentment res ha canviat en el nostre món amb la vinguda del Senyor, en realitat tot ha canviat, perquè la vida nova s’ha sembrat en la nostra humanitat. Per això, Nadal és Evangeli, és bona notícia per a tots els homes. Si, com diu Sant Agustí, evangelitzar és anunciar a tot el món que Crist ha vingut al nostre món, hui volem que eixe Evangeli, eixa bona notícia ressone en tot el món, especialment que arribe al cor d’aquells que, humanament parlant, no tenen cap motiu per viure en l’esperança.

En els relats del naixement de Jesús de l’Evangeli de Sant Lluc que es proclamen hui per tot el món, se’ns oferixen detalls molt interessants d’este esdeveniment. Els comento breument tres que tenen un significat teològic.

2. Us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor

La menció de l’emperador August al començament del relat no és simplement una indicació temporal. Ho és, certament, però va més enllà d’un detall cronològic. August és l’emperador que va aconseguir pacificar l’imperi i que, per això, es va designar a si mateix com a “Salvador”, i se li atribuïen trets divins. Ja en el seu temps se celebrava el dia del seu naixement com el dia de l’adveniment de la pau al món. Crist és anunciat per l’àngel als pastors com el verdader salvador del món, com el messies esperat pel Poble d’Israel, i és tot això perquè Ell és verdaderament “el Senyor”. “Avui ens ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor”. Esta és la bona notícia, la gran alegria per a tot el poble. Si, el xiquet que ha nascut en un estable, que ha sigut col•locat en un pessebre, que no té poder humà, que ha entrat a este món en la més extrema pobresa… Eixe xiquet tan diferent en tot a l’emperador August… Eixe és el salvador, el que ha portat al món la verdadera pau. És més, dirà Sant Pau: Ell és la nostra pau.

La pau d’August, que pareixia definitiva, era en el fons fràgil. Com ho és la pau de les grans potències i dels poderosos d’este món. Una pau imposada per la força, pels exèrcits, pel poder no és verdadera pau. L’autèntica pau és obra de la justícia i fruit de l’amor, i només pot aconseguir-se si les persones som renovades en el fons del nostre cor. Si ens trobem amb el Senyor i ens deixem transformar per Ell, si li obrim la nostra vida… trobarem la pau i treballarem sense por per la pau. L’adveniment de Crist és l’adveniment de la pau. La celebració del Nadal és una invitació a què nosaltres els cristians ens preguntem si hem conegut realment a Crist. Si som instruments de la seua pau en les nostres famílies, en el nostre món, en l’Església, etc… el signe que l’hem conegut, perquè amb la nostra vida estem donant glòria a Déu. Després de l’anunci als pastors, la legió dels àngels canta: “Gloria a Déu en el cel i en la terra pau als homes que estima el Senyor”. La glòria de Déu és inseparable de la pau en la terra: la glòria de Déu és la pau en la terra i la pau glorifica Déu.

3. Un nen en bolquers, posat en una menjadora

El segon detall és el signe que s’indica als pastors: “Un nen en bolquers, posat en una menjadora”. Eixe xiquet de bolquers és Déu, Déu que se’ns mostra en el seu verdader ser. En la carta a Tito que es proclama en la missa de la mitjanit se’ns anunciava: “S’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes” (Tt 2,11). El mateix missatge escoltem en el fragment que es proclama en la missa de l’Aurora: “S’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre i l’amor que ell té als homes” (Tt 3,4). En eixe xiquet descobrim la bondat de Déu. Déu no és algú que vullga imposar-se en els nostres cors pel camí de la por, sinó pel camí de l’amor. En el xiquet de Betlem es descobreix la bondat de Déu i el seu amor a l’home, perquè podem estimar a Déu. Perquè som estimats per Déu, el podem estimar.

En un sermó del dia de Nadal, un monjo i escriptor de l’Edat Mitjana, Sant Elred de Rievaulx, comentava així el signe del xiquet en bolquers i gitat en un pessebre: “Temeu el Senyor dels àngels, però ameu-lo xicotet; temeu el Senyor de la majestat, però ameu-lo embolcallat; temeu al qui regna en el cel, però ameu-lo gitat en una menjadora” (Sermó 1 en la festa de Nadal). El xiquet embolcallat i gitat en la menjadora és el Senyor dels àngels, és el Senyor de la majestat, és el qui regna en el cel, però sap que si es manifestés únicament en el seu poder no l’estimaríem, sinó que ens infondria por. Per això se’ns mostra xicotet, indefens i pobre, per despertar en nosaltres l’amor a Ell.

4. Hi havia uns pastors que passaven la nit a l’aire lliure, vetllant per torns el seu ramat

El tercer detall el constitueixen aquells pastors, que són els primers destinataris de la notícia. No va ser Herodes, ni els escribes, ni els savis. Van ser uns pastors. I van ser ells perquè eren els que estaven vetllant. Mentre tots dormien, ells vetllaven guardant els seus ramats. Durant el temps de l’Advent, l’Església ens ha exhortat a vetllar en oració esperant la vinguda del Senyor. Els pastors són els que vetllen, els que estan desperts, els que estan atents a les coses de Déu, els que estan en oració. Ells són els primers que escolten la notícia. En este món que dorm, romanguem atents als signes de Déu.

Què fan en escoltar la notícia? Se’n van anar molt de pressa. No van esperar que es fera de dia. Van anar corrent. És la mateixa reacció que va tindre María quan, en el moment de l’anunciació, se li anuncia que la seua cosina Isabel, l’estèril, esperava un fill. També ella se’n va anar de pressa a visitar-la. La resposta a Déu, si és autèntica, no es fa esperar. També nosaltres som invitats a anar de pressa a adorar el Senyor, a manifestar-li el nostre amor, amor que, si és autèntic, arribarà a tots els homes.

Celebrem el dia de l’adveniment de la nostra salvació amb el goig de Maria, amb el silenci orant de Josep, amb la generositat i l’alegria dels pastors. Si el vivim així, el Fill de Déu haurà nascut en el nostre cor.

Feliç Nadal i que la pau de Déu inunde els nostres cors i es vesse sobre tot el nostre món. Que així sigui.

+ Enrique Benavent Vidal,
Bisbe de Tortosa.

X