Benvolguts germans en el sacerdoci
Germans i germanes tots en el Senyor

1. De la foscor a la llum

La litúrgia d’aquesta Vetlla Pasqual és molt rica en signes i símbols; però tot ens parla del mateix. El primer signe és la llum: entrem a la Catedral a fosques i veiem com la llum va vencent la tenebra. Aquesta nit és la del triomf de la llum sobre la tenebra. Quan veiem en el nostre món la foscor que ens envolta, podem tenir la temptació de pensar que és més forta que la llum. Però avui, hem vist com la llum venç, va guanyant terreny i el món, simbolitzat en aquest temple, s’ompli de llum.

2. De l’esclavatge a la llibertat

 

La litúrgia ens parla també del triomf de la llibertat sobre l’esclavatge. Hem escoltat la lectura de l’alliberament del poble d’Israel quan creua, a peu eixut, el Mar Roig, una narració fonamental en aquesta Vetlla Pasqual. Israel passa d’una situació d’opressió a una de llibertat. Aquesta no és una conquesta humana: el poble d’Israel té molt clar que el qui l’ha alliberat és Déu; és Ell qui els ha fet passar el Mar Roig i ha enfonsat els enemics sota les aigües. També actualment podem pensar que l’esclavitud és més forta que la llibertat, aquesta nit, en canvi, és una nit de llibertat.

3. De la mort a la vida

També celebrem el pas de la mort a la vida. En l’Evangeli s’ha proclamat l’esdeveniment central de tota la història de la salvació: la Resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. També en Ell semblava que la mort havia vençut i que el mal era més fort que el bé que havia fet. Havia passat pel món fent el bé, guarint i alliberant a tots i, en canvi, havia estat condemnat. Semblava que Jesucrist havia estat vençut per la mort, però aquesta nit ha passat de la mort a la Vida.

4. Del pecat a la gràcia

La litúrgia ens parla també del pas del pecat en el qual vam nàixer a la gràcia. El baptisme que vam rebre és la nostra pasqua personal, és també la victòria de la gràcia sobre el pecat. Quantes vegades tenim la sensació a la nostra vida que el pecat ens domina i ens envaeix! Quantes vegades, en veure la realitat del nostre món, sembla que el poder del pecat és més fort que el de la gràcia! I, en canvi, aquesta nit, celebrem el triomf de la gràcia sobre el pecat. Sant Pau ens ha anunciat en la Carta als romans que en el baptisme hem mort amb Crist i hem ressuscitat amb Ell; hem passat de la mort a la vida, del pecat a la gràcia.

5. D’aquesta vida a la Vida eterna

En aquesta nit celebrem també l’esperança que passarem d’aquest món al Pare. El baptisme ens va obrir les portes de la Vida eterna. Aquell dia, van preguntar als nostres pares i padrins: què demaneu a l’Església? I van respondre: la Fe. I què ens donarà la fe? La Vida eterna. Aquesta fe que es va sembrar en els nostres cors és la que ens obri les portes de la Vida eterna. Sabem que la mort, que està present en el nostre món i és l’horitzó de la nostra vida terrena, no té la última paraula. Els cristians vivim lliures del temor a la mort perquè, en Jesucrist, ha estat vençuda.

Tota la celebració d’aquesta nit és una acció de gràcies. Per què el món passa de la tenebra a la llum? Per què podem passar de l’opressió a la llibertat; del pecat a la gràcia; de la mort a la vida; d’aquesta vida terrena a la Vida eterna? Nosaltres, per nosaltres mateixos i per les nostres forces, som incapaços. Tot això és possible gràcies a la Resurrecció del Senyor. Ell ens ha il·luminat, ens ha alliberat, ens ha fet nàixer a una vida nova i ens ha donat una esperança nova. És gràcies al Senyor que hem passat de la vida del pecat a la vida de la gràcia. Ell, en la seua Resurrecció, ens ha perdonat. Per això, aquesta és una nit d’alegria, de joia, d’acció de gràcies. Els cristians hem estat cridats a la llibertat que ens ha estat regalada i que ens porta a viure en la fe, en l’esperança i en la caritat.

Alegrem-nos germans perquè en Crist hem estat redimits. Valorem el do de la fe que vam rebre en el nostre baptisme. Valorem la vida de la gràcia que ens ha regalat Crist ressuscitat i que és el tresor més gran que podem tenir en la nostra vida i vivim joiosos en l’esperança de la Vida eterna.

Maria, la Mare del Senyor, va viure la seua pasqua, va experimentar la plena alegria de trobar-se en el seu Fill ressuscitat. Ella ja l’ha viscuda plenament: ha passat de la mort a la Vida; d’aquest món al Regne del Cel. Que Ella ens sostinga a tots en el nostre pelegrinatge cap a la Vida eterna.

Que així sigui.

+ Enrique Benavent Vidal

Bisbe de Tortosa