Homilia de Divendres Sant 2022

1ª: Is 52, 13- 53, 12

Sal. 30, 2 i 6; 12-13; 15-16; 17 i 25

2ª: He, 4, 14-16; 5, 7-9

Ev. Jn, 18, 1- 19, 42

Benvolguts germans en el sacerdoci

Germanes i germans en el Senyor

1. Mirar amb els ulls de la fe

Tota la litúrgia del Divendres Sant és una invitació a la pregària, a l’adoració i a la contemplació del misteri de la Redempció. La Paraula de Déu que s’ha proclamat pretén despertar en nosaltres aquests sentiments i actituds que són els que ens endinsen en el misteri de la Creu. Quan elevem els nostres ulls envers el Crucificat podem fer-ho amb una mirada superficial o amb la mirada profunda de la fe, que és la que ens permet entrar en el sentit dels esdeveniments. La mirada superficial es queda en allò que el món fa amb Jesús. Els ulls de la fe ens permeten veure què és el que Déu està obrant en la mort del seu Fill. Aquí és on trobem la veritat del que està succeint, perquè l’obra de Déu va més enllà del que fem les persones. Déu se serveix de les nostres accions per actuar Ell mateix en el món. Per això us proposo, per a la vostra meditació,  tres moments del relat de la passió segons sant Joan que acabem d’escoltar.

2. En el judici, Jesús es revela com el Jutge del món

Jesús és capturat quan Ell es deixa (abans els soldats cauen dos cops a terra) i ordena que deixen marxar els deixebles. Després és interrogat i jutjat per Anàs, Caifàs i Pilat.  En el cas dels sacerdots el judici no és autèntic perquè ja l’han condemnat abans. En canvi, Pilat està convençut de la seua innocència, però es deixa arrossegar pels esdeveniments. Li pregunten sobre el seu ensenyament i respon dient que ha parlat obertament a les sinagogues i al temple i que pregunten als qui l’han escoltat; quan el soldat li dona una bufetada per haver respost així al gran sacerdot, Jesús li diu: “Si he parlat malament, digues en què; però si he parlat com cal, ¿per què em pegues?” i el fa callar. Quan Pilat li pregunta si és el rei dels jueus, Jesús li contesta amb una altra pregunta; quan l’interroga sobre el seu origen, no respon. De fet, en el relat veiem a Pilat més inquiet (7 vegades entra-i-surt del pretori) que a Jesús. I és que la mirada del Senyor posa de manifest la veritat del que hi ha en el cor de l’ésser humà. En realitat Jesús és el jutge dels seus jutges.

Contemplar la passió amb els ulls de la fe ens ha de portar a deixar-nos mirar i interrogar pel Senyor. D’aquesta manera eixa contemplació es converteix en una font de gràcia i de conversió.

3. En la humiliació descobrim la reialesa del Senyor

 

Al llarg del relat de la passió veiem com en certs moments, Jesús és escarnit i ha de patir les burles dels soldats: en la casa d’Anàs un soldat li pega una bufetada; en el pretori els soldats li posen una corona d’espines i el cobreixen amb un mantell de color porpra; Pilat el presenta sarcàsticament com el rei dels jueus; el rètol (Jesús, el Natzarè, el rei dels jueus) és als ulls del món una burla.

Davant els escarnis, Jesús no cedeix, actua sobiranament i lliurement. En cap moment intenta salvar-se a si mateix i per això creiem en Ell. Si hagués baixat de la creu, com ens narren els altres evangelistes que li demanaven aquells que assistien a l’espectacle, no creuríem en Ell, perquè si s’hagués salvat Ell mateix, no ens hauria salvat a nosaltres. Com més humiliat està el Senyor més es manifesta la seua reialesa: de fet quan Pilat surt i el presenta al poble dient “Ecce rex vester” (Heus aquí el vostre rei), sense saber-ho, està dient la veritat.

4. La creu, font de gràcia

L’evangelista sant Joan ens narra que quan Jesús estava ja mort un dels soldats, en un acte d’acarnissament, li donà una llançada, i del costat traspassat va brollar una font de sang i aigua. Eixe gest resumeix tot el que el Senyor rep de nosaltres i tot el que Ell ens ha donat. La primera lectura del profeta Isaïes ens diu què és el que el Servent ha rebut del món: va ser menyspreat i rebutjat; es va convertir en un home fet al dolor; va ser tingut per no res; va ser malferit i maltractat; el van segar d’entre els qui viuen; va ser ignorat pel món i enterrat entre els malfactors.

Però ell ho vivia tot això intercedint pels pecadors; les seues ferides ens curaven; amb els seus sofriments ens ha fet justos i la seua mort ens ha tornat la pau. La llançada és el signe d’allò que el món ha fet al Servent de Déu; la font és el signe d’allò que Ell ens ha regalat amb la seua mort. Que la contemplació de la Passió sigui per a nosaltres una font de gràcia i de benedicció.

Així sigui.

Enrique Benavent Vidal

+ Bisbe de Tortosa