Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa en la celebració del Corpus Christi

– Lectures:
1ª: Gn 14,18-20
Salm: 109,1-4
2ª: 1C 11,23-26
Ev: Lc 9,11-17

Il.lm. Sr. Vicari General i membres del Capítol catedralici
Estimats germans en el sacerdoci
Sra. Alcaldessa i autoritats de la ciutat
D’una manera especial vull saludar-vos a vosaltres, xiquets i xiquetes que fa unes setmanes us heu acostat per primera vegada a la taula de l’Eucaristia. Heu rebut al Senyor i avui us uniu, en la festa del Corpus Christi, a aquesta celebració de l’Eucaristia en la que reviviu el goig de ser amics de Jesús i li manifesteu que, ja que Ell us ha estimat tant, també vosaltres voleu estimar-lo.
Germanes i germans tots en el Senyor

1.- Senzillesa i grandesa de l’Eucaristia

Un any més ens reunim en aquesta església catedral per celebrar la solemnitat del Corpus Christi. L’Eucaristia és un sagrament senzill. Hem escoltat en la segona lectura com el Senyor abans de lliurar la vida va agafar un tros de pa, el partí i el repartí entre els deixebles dient-los que era el seu cos. Després va fer el mateix amb una copa de vi dient-los que eixa era la seua sang. És un gest senzill, com molts dels que fem cada dia quan mengem allò que el cos necessita per sobreviure. De la mateixa manera que alimentar-nos cada dia, essent un gest senzill, és quelcom necessari per a la vida, per als cristians celebrar l’Eucaristia, recordar el gest de Jesús en aquell últim sopar amb els deixebles, és un gest alhora senzill i necessari per a la nostra vida de fe. I això és el que avui volem recordar i celebrar.

Per ser un sagrament senzill, l’Eucaristia forma part de la vida dels cristians, amb tanta naturalitat, que moltes vegades podem oblidar la seua grandesa i la importància que ha de tenir en la nostra vida cristiana. Aquesta solemnitat, que ens posa l’Eucaristia en el centre de la celebració, té que recordar-nos les actituds amb les quals ens hem d’acostar a aquest sagrament, que és un misteri admirable d’amor.

2. Participar en l’Eucaristia és acollir la invitació del Senyor

El cristià, cada vegada que s’acosta a rebre el Cos de Crist està acollint la invitació del Senyor. És Ell qui ens convida a menjar del seu cos i la seua sang, i d’eixa manera a unir-nos amb més intensitat a Ell. Al convidar-nos a la seua taula vol que formem part de la seua família. El cristià és un membre de la família de Jesús. Tots els que estem aquí ens sentim units a Ell i volem ser els seus amics; tots ens sentim part de la seua família, que és l’Església. Acostar-se al sagrament de l’Eucaristia és acollir la seua invitació a formar part de la seua comunitat i, per tant, també de la seua vida. Per això quan un cristià abandona el sagrament de l’Eucaristia, en el fons està allunyant-se de la família del Senyor; quan respon amb actitud d’indiferència a la invitació que Ell ens fa, és com quan algú no participa en les festes i celebracions de la seua família. I si un dia es decideix a tornar se sent estrany perquè s’ha allunyat dels seus. Celebrar la festa del Corpus ens recorda que els cristians hem d’acollir la invitació del Senyor a participar de la seua taula si volem formar part de la seua família.

El sagrament de l’Eucaristia no és per als perfectes. Els cristians no participem en ella perquè ens sentim millors que els demés. Més bé al contrari, ho fem perquè estem convençuts de què deuríem de viure amb més intensitat l’amistat amb el Senyor. Per això participar en l’Eucaristia exigeix el desig d’estar cada dia més a prop seu.

3. Agrair l’amor de Crist i adorar al Senyor

En aquesta solemnitat també som invitats a agrair al Senyor el seu regal d’amor. El sagrament de l’Eucaristia és el signe de la carn de Jesucrist, que s’entrega, i de la seua sang vesada per tots nosaltres. És, per tant, un signe d’amor. Ell, a l’instituir l’Eucaristia ha volgut dir-nos que ens estima fins al punt de donar la vida per nosaltres. Quan algú ens manifesta el seu amor hem de saber dir-li gràcies. I avui al Senyor li diem: gràcies perquè ens has estimat; gràcies perquè has lliurat la vida per nosaltres; gràcies perquè has volgut quedar-te amb nosaltres en aquest sagrament admirable. Que aquesta celebració, com cada Eucaristia, sigui expressió d’agraïment. Avui i sempre participem de l’Eucaristia perquè no volem ser desagraïts amb el Senyor.

La celebració del Corpus Christi és també una invitació a què no deixem d’admirar-nos mai de la grandesa d’aquest sagrament. Quantes vegades ho oblidem; quantes vegades, fins i tot els sacerdots que celebrem cada dia l’Eucaristia, correm el perill de deixar d’admirar-nos de la grandesa del misteri que estem celebrant; quantes vegades els cristians participem en ella d’una manera rutinària. La celebració d’avui és una invitació a què no oblidem el gran misteri d’amor amagat en aquest gest, en aquest signe senzill del pa i del vi. Per això avui som convidats a adorar al Senyor present en aquest sagrament.

4. L’amor de Crist és per a tots

En la celebració del Corpus Christi també volem proclamar a tot el món que Crist és el que pot donar l’aliment que sacia la fam de la humanitat. Hem escoltat en l’Evangeli com Ell multiplica els pocs pans i peixos que tenien els deixebles i dóna de menjar a una gran gentada. L’evangelista ens diu al final de la narració que tothom va quedar saciat. Ningú queda exclòs d’eixe aliment de vida, perquè Jesús vol arribar a tota la humanitat; vol saciar la fam de felicitat i d’amor que hi ha en el cor de tota persona; vol consolar als que pateixen; animar als que estan dèbils; enfortir als malalts; manifestar el seu amor als que es troben sols; vol dir a tothom que estan en el seu cor. Per això avui, després d’aquesta celebració surt als carrers dels nostres pobles, de la nostra ciutat, perquè ha vingut per salvar a tots, no únicament a l’Església, no únicament als cristians. Ha vingut per salvar a tots i vol fer-ho per mitjà de l’Església, que ha de ser l’instrument del seu amor i de la seua salvació.

Com a instrument d’eixe amor i d’eixa salvació de Jesucrist, els cristians no podem oblidar els nostres germans més necessitats, els més pobres, els que no tenen esperança. Per això avui també, dia del Corpus Christi, és una ocasió per compartir els nostres béns amb les persones més necessitades. Totes les accions i programes de Càritas diocesana volen sembrar esperança en el cor de les persones que no la tenen, per a què arriben a sentir l’amor de tots nosaltres i a descobrir que els cristians, a l’igual que Crist, volem ser els seus germans i els seus amics.

Que així sigue.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa