Any Sant de la Misericòrdia – Homilia de l’Excm. i Rvdm. Sr. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa en la cloenda del Jubileu de la Missericòrdia

– Lectures:
1a: Ml 3,19-20
Salm: 97,5-9
2a: 2Te 3,7-12
Ev: Lc 21,5-19

Il.lm. Sr. Vicari General i membres del Capítol catedralici
Estimats germans en el sacerdoci
Diaques
Seminaristes
Germanes i germans tots en el Senyor

1. Acció de gràcies

Avui en totes les diòcesis i catedrals del món es clou el Jubileu de la Misericòrdia. Diumenge que ve, a la Basílica de Sant Pere el Papa Francesc el clourà per a tota l’Església Universal. Haurem acabat aquest any de gràcia.

A la gràcia de Déu estem cridats a respondre amb agraïment. Per això la celebració d’aquesta Eucaristia ha de ser per a tots nosaltres una acció de gràcies. Cadascú hem d’agrair al Senyor el que ha suposat per a la nostra vida cristiana aquest Jubileu extraordinari de la Misericòrdia. Els fruits de la gràcia són incomptables. Cadascú de nosaltres sabem que eixa gràcia del Senyor fructificarà en la mesura en què ens hem obert a ella. Per això avui també ens hem de preguntar: ¿al llarg d’aquest any ens hem trobat amb el Senyor? ¿hem viscut el goig del seu perdó? ¿hem fet nostre el camí de la misericòrdia que el Papa ens assenyalava en la Butlla «el rostre de la Misericòrdia» (no jutjar per no ser jutjats, no condemnar per no ser condemnats, perdonar per ser perdonats, i donar per a rebre amb abundància)? El nostre cor, moltes vegades tan tancat a Déu i tan dur envers els germans, ¿s’ha convertit d’un cor de pedra en un cor de carn? Els fruits de la gràcia no es poden quantificar, però si aquest any ens ha portat a donar una nova orientació a la nostra vida cristiana, donem-li gràcies a Déu.

Hem de donar gràcies al Senyor també, com església diocesana que som, pels fruits del Jubileu en la nostra diòcesi. Al llarg de tot l’any han passat per la catedral i han entrat per la Porta de la Misericòrdia, les parròquies de tots els arxiprestats i totes les realitats eclesials: mestres, catequistes, joves, xiquets de la catequesi, cristians que viuen la caritat envers els mes pobres. Tots els qui treballem en la nostra església hem entrat per la Porta de la Misericòrdia. Aquest gest ens recorda que tot el que fem en l’Església no deu ser altra cosa que donar testimoni de la misericòrdia de Déu envers el nostre món. El nostre testimoni el vivim practicant les obres de misericòrdia corporals (pensem per exemple en Càritas i en les cases d’acollida), però també les espirituals (donant a conèixer Jesucrist, anunciant l’Evangeli o ensenyant al qui no sap). Tot és signe i presencia de la misericòrdia de Déu en el nostre món. No sols personalment, sinó també com església diocesana, tots som servidors de la misericòrdia de Déu.

2. La nostra esperança és el Senyor

Aquest Any Jubilar s’acaba, però el missatge de la misericòrdia és sempre actual. No és quelcom que podem oblidar, sinó que deu restar viu en el nostre cor. La Paraula de Déu que s’acaba de proclamar ens il·lumina per mirar la història de la humanitat amb ulls de fe. El nostre no és el món definitiu, tot passarà. Hem escoltat en l’Evangeli com Jesús va anunciar la destrucció del temple, que era l’orgull d’Israel: «això que veieu vindran dies que tot serà destruït» (Lc 21,6). No estem davant l’anunci d’una mala noticia, sinó d’una bona noticia. El món, aquest món en el que sempre apareix algú que ofereix una salvació que sols Jesús pot donar («en vindran molts que es valdran del meu nom i diran “soc jo”» Lc 21,8); aquest món en el que constantment veiem que una nació pren les armes contra una altra; aquest món on els terratrèmols i la fam no desapareixen; aquest món on els cristians no deixen mai de ser perseguits… no pot ser el món definitiu. L’anunci d’un món nou i de la caducitat d’aquest món vell no és la predicció d’una desgràcia, sinó l’anunci de la salvació, que és una bona nova: la salvació de Crist un dia es realitzarà plenament. La Paraula de Déu d’aquest diumenge ens anima als cristians a viure esperant eixe món nou.

3. Les actituds del creient

Aquesta espera l’hem de viure amb les actituds que també la Paraula d’avui ens recorda:

a) Perseverar. Les contrarietats i les persecucions no són desgràcies per als cristians, sinó que s’han de viure com una ocasió de donar testimoni. La constància i a perseverança en la fe és el que farà possible que aconseguim eixa vida veritable que no acaba mai.

b) Trabajar. En la segunda lectura san Pablo nos ha recordado que mientras estemos en el mundo hemos de trabajar: hemos de trabajar para ganar el pan que comemos; hemos de luchar por un mundo mejor, por la paz y por la justicia; nos hemos de hacer servidores de todos los que sufren. Nadie debe decir que no puede hacer nada. A lo largo de este año hemos reflexionado sobre las obras de misericordia. Estas sencillas acciones las podemos hacer todos. Con nuestros medios materiales, aunque sean escasos, podemos dar de comer a quien pasa hambre, dar de beber al que tiene sed o vestir al que está desnudo. Con nuestro tiempo podemos visitar a los enfermos o a los presos. Con nuestras palabras podemos enseñar, consolar, corregir o aconsejar. Con nuestro silencio podemos sufrir con paciencia los defectos del prójimo, enterrar a los difuntos y acompañar a sus familiares, y orar por los vivos y por los difuntos. Estas obras son nuestro trabajo, es lo que los cristianos debemos aportar al mundo.

c) Esperar. La primera lectura ens parla del dia del Senyor. També és una bona noticia. Serà aquell dia en el qual, per a tots els qui veneren el seu nom “sortirà el sol de la felicitat i els seus raigs seran saludables” (Ml 3,20). Aquest dia joiós per als qui temen el Senyor, serà “per als orgullosos i els injustos «un dia abrusador com una fornal»” (Ml 3,19). Qui són els orgullosos? Són aquells que es creuen millors que els altres; que no tenen la humilitat de reconèixer els seus pecats; que es creuen superiors per allò que són, pel que fan, pel que tenen. Pensem, per exemple, en el fariseu que va pujar al Temple a pregar. Qui són els injustos? Aquells que no tenen entranyes de misericòrdia envers els germans. Sant Agustí, parlant del dia del Senyor, diu: “¿què hi ha de més just i veritable que el fet que no esperen misericòrdia del jutge els qui, abans que el jutge vingués, van negar-se a ser misericordiosos? En canvi, els qui van obrar amb misericòrdia seran judicats misericordiosament. Si vols que Crist sigui per a tu misericordiós, sigues misericordiós abans que Ell vinga, perdona els qui han comès alguna cosa contra teu, dóna d’allò que tens”. La misericòrdia salvarà el món i salvarà la nostra vida. Aquest és el missatge de l’Any Jubilar de la Misericòrdia que ha de restar sempre viu en el nostre cor.

4. La porta sempre oberta

Acabem l’Any de la Misericòrdia. El dia que vam començar aquest Jubileu vam obrir solemnement la porta principal de la nostra catedral. Després, al llarg de tot l’any, ha restat oberta una porta per la qual hem entrat per obtenir misericòrdia i perdó. Encara està oberta. Després de la celebració l’haurem de tancar ja. Però en aquesta celebració no viurem el ritu de tancar la porta. Per què? Perquè encara que s’acaba l’Any Jubilar, la porta de la misericòrdia del cor de Déu resta sempre oberta. Acostem-nos amb confiança a Ell i que el nostre cor tinga sempre també la porta oberta a les necessitats dels altres.

All llarg de tot l’any la Porta Santa ha sigut la que des del claustre dóna pas a la Capella de la Mare de Déu de la Cinta. També això té un sentit. Maria es la Porta de la Misericòrdia. Per Ella ha entrat al món Aquell que és la misericòrdia en persona, i també per Ella entrem a rebre misericòrdia i perdó. A Ella li confiem els fruits d’aquest any de gràcia.

Que així siga.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa