Homilia de Mons. Enrique Benavent Vidal, Bisbe de Tortosa en la festa de la Mare de Déu de la Cinta

Excm. i Rvdm. Sr. bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, que tens l’honor de ser el portador de l’estendard de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, acompanyat dels borlistes Mn. Pasqual Centelles i la Sra. Pepita Rovira. Benvingut a aquesta Catedral que, en cert sentit, mai deixarà de ser la de la teua diòcesi.
Il·lm. Sr. vicari general i degà del Capítol catedralici
MMII srs capitulars
Germans en el sacerdoci
Sra. alcaldessa de la ciutat, regidors i autoritats
Primera majordoma i Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, i Cort d’Honor
Reina i reina infantil, pubilles i pubilletes que, després del parèntesi de l’any passat, torneu a participar en aquesta celebració marcada encara per les restriccions d’aforament
Germans i germanes tots en el Senyor
Saludo a tots els qui seguiu aquesta celebració pels canals de televisió, de manera especial als malalts
A tots us desitjo un bon dia de la de la Mare de Déu de la Cinta

1. Una festa que ens uneix a Maria

El poeta Joan Moreira, en una deprecació a la Verge escrita l’any 1905, expressa el sentiment que envaeix els cors dels tortosins i les tortosines quan arriba el dia de la Mare de Déu de la Cinta:

Mare de Déu de la Cinta
Mare nostra venerada,
feu-nos ser dignes germans
del fillet de la vostra ànima,
feu-nos dignes de ser fills
de mare tan regalada,
feu-nos ser bons tortosins,
feu-nos dignes d’esta pàtria,
apreteu Mare de Déu,
apreteu bé la llaçada,
amarreu bé els nostres cors
en vostra Cinta sagrada

Com a bon tortosí i bon creient, el seu amor a la Mare de Déu omplia el seu esperit de tres sentiments que per a ell no es poden separar: vol ser un bon germà del fillet de la seua ànima, perquè el regal d’amor de la santa Cinta simbolitza el regal més gran que Maria va fer a tota la humanitat, que no va ser altre que el seu Fill, que al mateix temps era Fill de Déu. Vol ser un digne fill de mare tan regalada, i és que la santa Cinta uneix els nostres cors al de la Mare del Senyor, fent que en la vida i en la mort siguen un sol cor. I d’eixa manera podrà arribar a ser un bon tortosí, digne d’esta pàtria.

Efectivament, la celebració d’avui ens uneix a tots en la fe que ens fa germans del Senyor, ens aplega en la família dels cristians que ens fa sentir-nos fills de mare tan regalada, i ens porta a estimar tot allò que forma part de la història d’estes terres, desitjant ser cada dia més bons tortosins, dignes d’esta pàtria.

2. La Cinta, un signe de Vida

Un any més la nostra celebració es desenvolupa en circumstàncies excepcionals. Encara que la situació sanitària sembla que ha millorat en relació a l’any passat, no podem avui oblidar a tots aquells que ja no estan entre nosaltres, a les seues famílies i a tots els qui pateixen les conseqüències doloroses d’aquesta pandèmia. Avui, més que cap altre dia de l’any, li demanem a la Mare de Déu que el seu sagrat Cíngol siga per a ells sempre el consol. Que en aquest temps, en el que experimentem la nostra fragilitat, es desperten en nosaltres sentiments cristians envers els qui pateixen pel dolor i la malaltia. Un creient no pot oblidar que quan una vida més fràgil i indefensa és, més ha de ser cuidada. La vida humana no és únicament quelcom material o biològic. Qui pateix és una persona que necessita sentir amor i solidaritat, i quan més necessitada està de consol més ha de ser acompanyada i cuidada.

En l’evangeli hem vist que Maria, quan sap que la seua cosina Elisabet espera un fill, va decididament a la muntanya: la seua cosina i el fill que porta en les entranyes la necessiten, i no s’ho pensa. La seua reacció davant l’anunci d’una vida naixent ens indica l’actitud cristiana davant qualsevol vida humana que necessita ajut.

És un missatge actual per a una cultura en la que es debat sobre el valor de la vida humana en el seu inici i en la seua fi, i per a una societat en la que, mentre estàvem vivint moments d’angoixa davant la possibilitat que malalts de covid19 no pogueren ser atesos, es va aprovar una llei que permet acabar amb la vida en el moment del sofriment, quan està arribant a la seua fi o quan es pensa que no té una qualitat que mereixca ser viscuda. En aquests moments vull recordar el desig que vaig manifestar en la Carta Pastoral “Creure i esperar en Déu en moments d’incertesa”, dirigida a la Diòcesi amb motiu de la pandèmia: “tant de bo que aquesta dura prova ens ajude a humanitzar més la nostra relació amb els malalts i els ancians; i a no oblidar que el compromís més important d’una societat envers ells és garantir-los que seran cuidats i acompanyats en els moments més difícils de la seua vida”.

Que la santa Cinta, que és un signe de la protecció divina de la vida naixent, ens ajude a valorar també la de les persones que es troben en el tram final.

3. Descobrir el que verdaderament és important

M’agradaria compartir una segona reflexió que em suggereix el text evangèlic i que també ens pot ajudar a afrontar cristianament la situació que estem vivint. Quan l’Àngel anuncia a Maria que Elisabet espera un fill, ella reacciona decididament. La seua fe la porta a actuar d’una determinada manera. No pensa en ella, quasi oblida que també espera un fill. La seua cosina era gran, estèril, havia concebut en la vellesa quan havia perdut l’esperança, i ara la necessita. El primordial per a Maria és estar al seu costat i acompanyar-la en eixe moment tan important.

La situació actual pot ser una ocasió perquè ens preguntem si valorem les coses segons la importància que tenen. Aquestes circumstàncies, que ens demanen privacions en festes, en diversions, i en coses que en el fons són secundàries encara que sovint els donem més importància de la que tenen, ens han de portar a preguntar-nos si no deuríem viure de manera diferent a com ho fem; si no donem una importància excessiva a coses que no la tenen i valorar altres encara que siguen més senzilles; si no ens deuríem esforçar en superar els nostres egoismes; si no hauríem de fer el possible per evitar conflictes innecessaris; si no ens hauríem de perdonar més i millor del que solem fer-ho; si no hem de ser més solidaris. Tots els petits sacrificis que la situació ens exigeix i que hem de fer, els hem d’acceptar pel bé de tots i també ens poden ajudar a trobar el camí per a una vida més senzilla i més humana.

Que aquesta situació ens ensenye a viure com Maria quan va visitar a la seua cosina, des d’uns valors més propis de l’ésser humà i més evangèlics.

4. Donem-li el cor

Benvolguts germans i germanes: en l’himne a la Santa Cinta diem veniu tortosins, la Cinta mo’l demana, donem-li el cor. Avui és un dia per obrir el nostre cor a la Mare del Senyor; per expressar-li els nostres sentiments i fer-ho amb tota confiança; per posar davant seu les nostres alegries i necessitats.

Joan Moreira, en la deprecació que he citat al començament, li demana a la Mare de Déu:

Mare de Déu de la Cinta,
Mare nostra venerada,
recolliu nostres sospirs,
escoleu nostra pregària,
escolteu nostres gemecs,
escolteu nostra pregària

Que en la nostra oració no oblidem a tots aquells que més necessiten sentir el consol i l’amor de la Mare; als qui la societat més ignora o menysprea; no oblidem que els més descartats del món són els qui ocupen el primer lloc en el cor d’una mare. Si també ocupen el mateix lloc en els nostres cors, arribarem a ser, com diu Joan Moreira, uns bons tortosins dignes d’esta pàtria, uns bons fills de Mare tan regalada.

Que així siga.

+ Mons. Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa