Homilia de Mons. Enrique Benavent en la solemne Eucaristia dedicada a la Mare de Déu de la Cinta

– Lectures:
1a: Is 7,10-14;8.10
Salm: Jdt 13,18-19
2a: Ap 11,19;12,1-3.10
Ev: Lc 3,39-42

Il.lm. Sr. Vicari General i M.I. Srs. capitulars; germans en el sacerdoci;
Il·lma. Sra. Alcaldessa de la ciutat, que aquest any té l’honor de ser la portadora de l’estendard principal de l’Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta, acompanyada dels dos borlistes;
Regidors i autoritats;
Reina i reina infantil, pubilles i pubilletes;
Primer Majordom i membres de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta;
Cort d’Honor de la Mare de Déu;
germanes i germans tots en el Senyor:

1.- La Cinta: signe de germanor

“Veniu tortosins, la Cinta mo’l demana, domen-li el cor”

Com cada any, en la solemnitat d’avui es fa realitat en la nostra ciutat aquesta crida de l’himne en honor de la Mare de Déu, que el poeta Joan Moreira va escriure fa cent anys, després de celebrar el tercer centenari de la fundació de la Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta. Junt amb l’acurada música composada pel Beat Josep Maria Peris, ha esdevingut un dels elements que més han ajudat a què la devoció a la Mare de Déu de la Cinta s’hagi gravat en el cor dels tortosins i, fins i tot, penso que aquest himne forma part de la identitat de la nostra ciutat.

La Cinta sagrada, lo nostre tresor, és un signe de la nostra fe i de la ciutat; un signe que ens parla per ell mateix de la Mare del Senyor i de la importància que Ella té en tot moment per a la vida de l’Església, del món i de cadascú dels cristians. També per a la ciutat de Tortosa és un element que ens agermana a tots. Aquests dies la nostra consciència de pertànyer a una mateixa comunitat es fa més forta. D’una manera o d’altra tots ens sentim cridats a participar en aquestes celebracions. Ningú ha de sentir-se exclòs perquè tots sabem que la Cinta és quelcom que ens pertany, que forma part de la nostra vida. Quan pensem en la Mare de Déu de la Cinta tots els tortosins i tortosines sabem que ens podem dirigir a Ella dient-li Mare. Aquells que es dirigeixen a una mateixa persona dient-li Mare és perquè se senten germans; una germanor que es fa més forta en aquests dies de festa, en els que proclamem que Ella és la nostra Reina, la nostra Mare, lo nostre Tresor.

Però la Mare del Senyor, quan ens dóna el sagrat Cíngol porta en el seu si al seu fill. Ell és el regal d’amor més gran que Ella ha ofert a la humanitat: Jesús és el nostre germà. Per això, sota la mirada de la Mare del Senyor ens sentim germans entre nosaltres i germans del Crist. Ella ens agermana a tots en el seu Fill; vol fer de nosaltres una família de creients, una autèntica comunitat de fe en el Senyor. Quan diem donem-li el cor hem de pensar que l’alegria més gran que li podem donar a la Mare del Senyor, si en veritat l’estimem, és que creixi cada dia més en cadascú de nosaltres el desig de ser amics del seu Fill. I això no afebleix els vincles de germanor que hi ha entre nosaltres, més bé els fa més forts. La fe compartida ens uneix més a tots, ens dóna l’autèntic fonament per estar units malgrat les diferències que puguen haver entre nosaltres. Demanem-li a la Mare de Déu de la Cinta en aquest dia de festa, que faci de nosaltres, de tots els tortosins i les tortosines, una autèntica família de germans, una autèntica família de la fe.

2.- la Cinta: signe que ens recorda on es troba l’alegria

En l’evangeli que s’ha proclamat hem tornat a escoltar una de les escenes més plenes d’humanitat i d’alegria que trobem en l’evangeli. Una noia, la Mare del Senyor, i la seua cosina Elisabeth, que havia perdut l’esperança de tindre descendents i que per obra de la gràcia de Déu espera també un fill, comparteixen la seua alegria. Fins i tot eixa alegria els arriba tant al cor que és compartida pels fills que cadascuna d’elles està esperant. Però en la vivència d’eixe moment no perden de vista on es troba el motiu i la font de l’autèntica joia. Maria és la beneïda entre totes les dones, perquè porta en les seues entranyes Aquell que serà la benedicció de tots els pobles. Maria és feliç perquè ha cregut.

Benvolgudes pubilles i pubilletes: vosaltres, a l’igual que tots els joves de la nostra ciutat, esteu vivint un moment important en la història de la vostra vida. És l’etapa en què moltes vegades sentiu que teniu més dubtes de certeses, més preguntes i interrogants que respostes. És el moment en què comenceu a donar una orientació a la vostra vida, perquè voleu trobar un camí que us porti a la felicitat. En aquest camí necessiteu models i referents. Per als cristians, al costat del Senyor el model principal és la seua Mare, i Ella va ser feliç perquè havia cregut; va rebre la plenitud de la vida de Crist perquè es va fiar de Déu.

La Mare del Senyor ens ensenya de qui ens hem de fiar si volem arribar a tindre una alegria plena, que no aconseguirem si ens deixem portar pels nostres egoismes. Maria va ser feliç perquè va creure, perquè es va posar al servei de la humanitat acceptant ser la Mare del Messies. Sols pot ser feliç, sols pot rebre la vida de Crist i, amb ella, l’autèntica alegria aquell que sap que es té que fiar de Déu i està disposat a lliurar la vida pels demés. Quan algú es deixa portar per les ambicions i els desitjos, malgrat arribe a aconseguir els objectius en la vida, mai troba l’alegria, mai troba la felicitat, perquè el cor de l’home que es deixa portar per ambicions mai està satisfet. Quan ja té allò que desitjava comença sempre de nou a desitjar altres coses. Voleu arribar a viure l’alegria? Mireu a Maria, mireu a la Mare del Senyor. Ella va ser feliç perquè havia cregut.

3.-  La Cinta: signe d’esperança

En l’himne de Joan Moreira diem que el sagrat Cíngol … dels fills de Tortosa és sempre el consol. La Mare del Senyor és un signe també d’esperança per al nostre món, per a l’Església i per a cadascun dels cristians. En la primera lectura del profeta Isaïes, la noia que espera un fill és un signe que Déu dóna al seu poble, que està vivint un moment d’angoixa en un clima prebèl·lic, per a sostindre’l en l’esperança. Aquella noia i aquell xiquet mostren que Déu és a prop del seu poble. En el llibre de l’Apocalipsi la dona gloriosa que tenia el sol per vestit i que du al cap una corona de dotze estrelles, és també un signe per al poble de Déu que peregrina entre les dificultats que el diable li posa i que no sols venen de fora, sinó tantes vegades des de dins de la mateixa Església.

Maria és un signe d’esperança per a tots: per a l’Església, per al món i per als qui passen dificultats en la vida i en la seua fe: en eixos moments, la Mare del Senyor els manté l’esperança. Mirant a Maria, Déu ens convida a confiar en Ell, a no perdre la pau. Com magistralment ens diu Sant Bernat de Claravall en un dels seus sermons en lloança de la Verge Mare: “en els perills, en les angoixes, en els dubtes, pensa en Maria, invoca a Maria. Que no s’allunyi de la teua boca, que no s’allunyi del teu cor. Seguint-la no et desviaràs; pregant-li no perdràs l’esperança; pensant en Ella no erraràs; sostenint-te en Ella no cauràs; protegint-te Ella no temeràs; guiant-te Ella no et cansaràs”.

La Cinta és un regal d’amor, un signe que Déu ens ha donat per dir-nos que és a prop nostre i que no hem de perdre la pau en els moments de les proves i les dificultats.

Mare de Déu de la Cinta, aquells que estan més a prop del teu cor són els qui passen moments de dificultat: els malalts, els joves que no tenen clar el seu futur, els qui travessen dificultats en la vida personal i familiar, els qui han viscut l’experiència de perdre un ésser estimat. Sigueu per a ells esperança en el dolor i doneu-nos un cor per estar a prop seu. Als qui ja han estat cridats a la casa del Pare i a tots nosaltres, feu que el vostre sagrat Cíngol lligue els nostres cors al vostre, fent que la en la vida i en la mort, al cel i a la terra, siguen un sol cor.

 Que així siga.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa