GENERANT ESPERANÇA 04-06-2023

En parlar de la Santíssima Trinitat hi solem anteposar l’expressió “el Misteri” de la Santíssima Trinitat. Efectivament és un Misteri, però de grandesa.

Precisament, per la immensitat i grandesa tant de la seva identitat com del seu projecte salvador, Déu no hi cap dins els esquemes del cap humà.

Per això, hi ha una diferencia abismal entre l’esforç religiós de l’home per acostar-se a Déu amb la raó humana i el do que Déu fa a la humanitat donant-se a conèixer Ell mateix en Jesucrist.

El diàleg de Jesús amb Nicodem (Jn 3,1-21) inclou un monòleg de Jesús que és veritable síntesi del Projecte diví de Salvació.

Qui és Déu només podem saber-ho amb garantia si Ell ens ho revela.

Ens ho recorda el concili Vaticà II: Per la seva bondat i saviesa plagué a Déu de revelar-se Ell  mateix i fer conèixer el secret de la seva decisió per la qual, en l’Esperit Sant, l’home te accés al Pare per mitjà de Crist, Verb fet carn, i és fet partícip de la naturalesa divina (Dei Verbum 2).

Evidentment, la identitat trinitària de Déu no la coneixem gràcies a la raó humana, però conèixer la identitat més profunda de Déu tampoc és un absurd irracional.

Qui soc jo, què penso i què desitjo, només podrà saber-ho el qui s’apropi a mi, observi de cor tot el meu obrar i sobretot escolti les meves confidències. Qui és cadascú mai pot ser fruit de la imaginació d’un altre.

La historia de la humanitat és també la historia de com Déu s’ha anat donant a conèixer progressivament fins a completar en el seu Fill Unigènit la seva Revelació: En diverses ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als nostres pares per boca dels profetes; però ara, en aquests  dies que són els darrers, ens ha parlat en la persona del Fill (He 1,1).

Amb una Revelació dinàmicament progressiva que es manifesta amb fets i paraules: els fets reforcen la veracitat de les paraules i les paraules aclareixen el sentit sovint ambigu dels fets.

El fonament de tot és el fet que ningú no ha pujat mai al cel per portar-nos els secrets de Déu fora d’Aquell que n’ha baixat, el Fill de l’home (Jn 3,13).

Per això pot afirmar solemnement l’evangelista Joan, acabant el seu Pròleg-resum: Déu ningú no l’ha vist mai. Déu, Fill únic, que està en el si del Pare, es qui l’ha revelat  (Jn 1,18).

L’amor del Pare Déu és la força motora de tota la seva obra benefactora. Ho precedeix absolutament, essent el seu objectiu la nostra Salvació i Vida eterna: Déu ha estimat tant el món que li ha donat el seu Fill Únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en Ell sinó que tinguin vida eterna.

Però aquest immens “do” de Déu reclama ser assumit per la nostra fe amb obertura a Déu de tot el nostre ésser. Tot regal resta inútil si no és acollit amb agraïment i si el receptor no segueix les instruccions pel seu ús profitós.

Així la fe, do de Déu i decisió lliure de cada persona, és acceptació viva del do diví en la forma concreta amb què ens ha estat donat.

Per això celebrem avui la Jornada Pro Orantibus tenint molt presents els Consagrats totalment a Déu. El seu testimoniatge de vida lliurada per complet a Déu és a la vegada una crida engrescadora per agrair de tot cor la seva Consagració i també una urgent convocatòria perquè tot el Poble de Déu no cessi de pregar insistentment per les Vocacions a la Vida Consagrada.

José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà