Beat Agustí Sabater Paulo
Servent de Déu D. Agustí Sabater Paulo
Germandat d’Operaris Diocesans
(Vinaròs, 9 de maig de 1883 – Tabernas (Almería), 31 d’agost de 1936)
Fou batejat als quatre dies del seu naixement en l’Església parroquial Nostra Senyora de l’Assumpció de Vinaròs, la seva ciutat natal. Seminarista de Tortosa, rebé la ordenació presbiteral el vint-i-tres de desembre de 1905.
El dotze d’agost de 1907 ingressà en la Germandat d’Operaris Diocesans fundada pel Beat tortosí D. Manuel Domingo i Sol, i fou prefecte de disciplina del Seminari de Ciudad Real. Igual responsabilitat ocupà en el de Badajoz durant els quatre anys següents. En 1911 fou destinat al d’Almería com a administrador i prefecte, guanyant-se l’admiració dels seminaristes al llarg de vint-i-cinc anys.
D. Andrés García Angulo, llavors seminarista, recordava: “el seu despatx sempre estava obert i freqüentat per molts alumnes que entraven buscant en D. Agustí consell, aclarir dubtes de classe, ajuda material… La seva bondat i sencillesa feia fàcil l’accés a ell. Es veia pietós, home de fe”
També era seminarista en aquella època D. Gonzalo Rodríguez Martínez, qui rememorava així el que succeí en esclatar la persecució religiosa: “D. Agustín es llevà i digué: “Lo primer, el Santíssim”. Marxàrem tots a la Capella i D. Agustí obrí el sagrari i sospirant va consumir les Sagrades Formes. Després tots ens vam abraçar i sortírem al carrer”.
Aquest mateix dia D. Juan Viciana, proveïdor del Seminari, l’amagà en la seva pròpia casa. La seva filla recorda que: “Quan duia una setmana a casa, es presentà el cuiner del Seminari amb dos milicians per emportar-se’l. El servent de Déu amb molta pau es posà la seva capa, s’acomiadà de nosaltres i els acompanyà amb molta enteresa”. Deu dies després, als seus cinquanta-tres anys, rebé la palma del martiri.