FIDELS A LA PARAULA DE DÉU PER VÈNCER LA TEMPTACIÓ 26-02-2023

Tots els anys el primer diumenge de Quaresma meditem l’episodi de les temptacions patides per Jesús que no es diferencia de nosaltres per no ser temptat sinó per vèncer la temptació des de la fidelitat a la Paraula de Déu.

No tenim un Gran Sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses. Ell de manera semblant a nosaltres ha estat provat en tot, encara que sense pecar (He 4,15)

La temptació és experiència universal i permanent, de tothom i de sempre; és cruïlla on cal decidir quin camí seguir i vers quina meta avançar.

Des de la perspectiva bíblica, la temptació és prova que Déu envia o permet per comprovar l’autenticitat de les paraules d’amor que li adrecem: Recorda’t de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t’ha fet recórrer  pel desert des de fa quaranta anys.. T’ha posat a prova per veure si observaries o no els seus manaments (Dt 8,2s). Però la intenció del temptador sí és fer-nos caure en el pecat: en aquest sentit, Déu no tempta ningú (Jm 1,13)

El onze primers capítols del Gènesi són un punt i a part essencial en la Bíblia. Punt i a part perquè no parlen de històries localitzables i datables; essencial perquè són resposta de Déu als greus enigmes de la humanitat de sempre.

Déu atorga als éssers humans competència per a dominar la terra, però reservant-se com a domini exclusiu seu dos arbres o àrees: l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal. El bé de la humanitat requereix que aquests dos camps tinguin la màxima garantia: la del propi Creador.

Avui en dia en la cultura ambiental és ben forta la temptació d’erigir-se l’home en amo suprem de tota vida (pròpia i dels altres) i legislador del què està bé i què no. Això és la temptació demoníaca original de voler ser Déu.

Les tres temptacions a què el temptador sotmet Jesús es redueixen a una: renegar de la seva condició de Fill obedient a la voluntat salvadora de Déu. És la temptació que travessa tota la vida de Jesús i esclata amb força al Calvari: Que baixi ara de la Creu i creurem en Ell

A la proposta diabòlica “Si ets fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans” amb messianisme espectacular, respon Jesús que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.

A la proposta diabòlica dalt de tot al temple “Si ets fill de Déu, tira’t daltabaix perquè amb els Àngels els teus peus no ensopeguin amb les pedres”,    respon Jesús que també diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu” desafiant Déu fins a voler instrumentalitzar-lo.

A la proposta diabòlica d’acumular riqueses i poder: “Et donaré tots els reialmes del món i la seva glòria, si et prosternes i m’adores”, respon Jesús amb l’Escriptura: “Adora el Senyor, el teu Déu; dóna culte a Ell tot sol”.  Perquè així servim el Senyor que ens estima fins a regalar-nos el seu Fill Unigènit, el qual a la Creu ens estimà fins l’extrem.     

El diable i Jesús personifiquen dues maneres de llegir l’Escriptura: a conveniència pròpia o a glòria de Déu per complir el seu Pla salvador.

A l’interrogant de si podem o no vèncer la temptació, sant Pau recorda als cristians de Corint que les proves que heu hagut de suportar no eren sobrehumanes i per això caure a la temptació seria inevitable.

El motiu de garantia no és altre que l’amor de Déu el qual és fidel i no permetrà que sigueu temptats per damunt del que podeu (1Co 10,13)  .

Tot notant que dins el que podem hi entren en lloc destacat les forces sobrenaturals rebudes per la gràcia de Deu i sense les quals certament no seriem capaços de vèncer el Temptador.

Que la santa Quaresma recentment estrenada el Dimecres de Cendra ens enforteixi per renovar vitalment la fe, l’esperança i la caritat, mitjançant les pràctiques quaresmals de l’almoina, el dejuni i la oració.

 José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà

Escoltar:

Descarregar:

X