“FEU TOT ALLÒ QUE ELL US DIGA” (Jn 2, 5) 23-07-2017

En els esdeveniments de la vida pública de Jesús, Maria apareix en pocs moments, però tots ells són importants per entendre la seua missió en el pla de Déu i la seua relació amb Crist i amb tota la humanitat.

Segons l’evangeli de Sant Joan, la celebració d’unes noces a Canà de Galilea és el moment en què Jesús va realitzar el primer dels seus signes, convertint l’aigua en vi. L’evangelista interpreta aquest fet com la primera manifestació de la “glòria” de Crist, el que va provocar que els deixebles cregueren en Ell (Jn 2,11). Ens trobem, per tant, davant d’un esdeveniment solemne, perquè constitueix el començament de l’actuació salvífica de Jesús i de la revelació de la seua identitat divina, revelació que culminarà quan arribe l’hora de passar d’aquest món al Pare (Jn 13,1), morint i ressuscitant per nosaltres.

En aquest moment, en el que el Fill comença a actuar, està la Mare. En el quart evangeli, que no narra els esdeveniments del naixement i de la infància de Crist, les noces de Canà de Galilea són també el moment en què Maria apareix per primera vegada. Reapareixerà de nou en el Gòlgota, vora la creu. Sant Joan aprofita la presència de Maria en aquesta celebració per presentar-la als lectors del seu evangeli. En les paraules i en l’actuació de la Mare de Déu s’insinua la seua missió com a cooperació a l’obra de la Redempció.

La narració del miracle concedeix protagonisme a Maria. De fet, l’evangelista indica la seua presència abans que la del Fill i els deixebles: “es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles” (Jn 2,1-2). Maria és també qui adverteix la situació delicada en què es troben els nuvis: “Com que el vi s’acabava, la Mare de Jesús li diu: <<No tenen vi>>” (Jn 2,3). Ella és qui percep la necessitat i la fa veure al seu fill. Però en aquest mode d’actuar no sols hem de veure la simple indicació d’una necessitat: la Mare li està demanant al Fill que actue per solucionar aquest problema. En aquest primer moment de l’escena, Maria apareix com la que està atenta a les necessitats d’aquells esposos i les presenta el seu fill. Però la falta de vi és signe de la necessitat de salvació que té la humanitat. Maria li està recordant a Jesús que la humanitat està necessitada que comence a actuar.

La resposta del Senyor dient-li que encara no ha arribat l’hora (Jn 2,4), tot i que és certa, perquè “l’hora” de la salvació serà la seua mort i resurrecció, no desanima a Maria que, exercint plenament l’autoritat que com a mare té sobre el fill, diu als criats: “Feu tot allò que Ell us diga” (Jn 2,5). Aquesta actuació decidida provoca que s’avance l’hora de la manifestació messiànica de Crist. La Mare de Déu ha “forçat” a Jesús a actuar.

La meditació d’aquest esdeveniment ens ha de portar a una gran confiança en la Mare del Senyor: Ella veu les nostres necessitats, les presenta davant del seu fill i el força a actuar. Però també a pensar que les paraules dirigides als servents estan adreçades a tots nosaltres: si volem obtindre la salvació, simbolitzada en el vi nou que Jesús ens dóna, hem de fer el que Ell ens diga.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa