Festa diocesana de l’Hospitalitat de Lourdes

El diumenge, 20 de febrer, l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de la nostra diòcesi, celebrà la seua festa. A les 11 h. ens vam reunir a la Catedral per celebrar l’Eucaristia, presidida pel Sr. Bisbe, Mon. Enrique Benavent i concelebrada per Mn. Jordi Centelles, Consiliari de l’Hospitalitat, Mn. Josep Ma Membrado, Rector de la parròquia del Sant Crist de la Catedral i el diaca permanent Mn. Josep Ma Folch. La part musical fou a càrrec de Jordi Roig a l’orgue i Joan Redó qui dirigí els cants.

Hi eren presents el President de l’Hospitalitat, Francisco Gisbert i membres hospitalaris, l’alcaldessa de la ciutat, Meritxell Rogé, alguns regidors i fidels dels diferents arxiprestats que cada any, excepte els dos últims a causa de la pandèmia, peregrinem a Lourdes.

S’inicià l’Eucaristia amb el cant: “Poble de Déu, poble en marxa”. Tot seguit de les primeres paraules del Sr. Bisbe, en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, la pau sigue amb vosaltres, el President de l’Hospitalitat va fer la monició d’entrada. Després de saludar els participants de la celebració, ens digué: Una vegada més ens reunim en aquesta seu, cor de la diòcesi, per celebrar la festa de la Mare de Déu de Lourdes. Els dos últims anys no hem pogut anar a la Gruta de Masabielle, però amb l’esperança que aquest any puguem dipositar als teus peus, Mare estimada, totes les nostres mancances, tristeses, malalties… però també l’alegria i la joia de saber-nos estimats per tú com a Mare i poder reconciliar-nos amb els nostres germans i amb nosaltres mateixos mitjançant el sagrament de la penitència. Aquests dies compartim moltes estones amb els malalts i vivim l’esperit de Lourdes portant-lo als germans.

És molt important participar de la litúrgia, demanar perdó i perdonar, compartir… Som la llavor que ha de germinar. Deixem fora el desamor per implicar-nos en el sofriment del món. Amb goig peregrinem a l’encontre de la Mare del cel, auxili i consol dels malalts i com diu l’estampa recordatori de la celebració d’avui:“Mantén la flama encesa de la nostra esperança, Maria, Mare de Déu”.

Membres de l’Hospitalitat van proclamar les lectures. La primera del primer llibre de Samuel (1Sa 26,2.7-9.12-13.22-23). El Salm responsorial 102: “El Senyor és compassiu i benigne”. La segona  lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 15, 45-49). El diaca permanent proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (Lc 6, 27-38).

Tot seguit l’homilia del Sr. Bisbe. Després de saludar tots els fidels ens digué: Acabem d’escoltar les paraules que són el nucli de l’Evangeli que hem proclamat. Què és el que més distingeix un cristià autèntic? Que vol tenir un cor bo, semblant al cor de Déu, el nostre Pare, qui té un cor misericordiós, sense mesures, perquè el seu cor té una mesura infinita. Aquest mateix cor el té Jesús quan el va formar en el si de la seua Mare. Ella també és Mare de misericòrdia i estima sense mesura. També el nostre cor ens ha de portar a no jutjar i estimar tots, fins i tot els enemics. Ens sembla normal fer el bé als qui ens fan el bé i tractar els qui no ens fan el bé, com ells ens fan a nosaltres. Però, no ha de ser així; el cristià ha de tractar els altres com li agradaria que tractessin a ell. Quan en les nostres relacions tinguem la intenció de posar límits, pensem el que ens diu el Senyor: “Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells qui us ofenen” I això hem de fer-ho de cor, no de manera forçada. Aquesta misericòrdia s’ha estendre a tots, però fonamentalment a les persones que més necessitades estan d’aquest amor.

El Papa en el seu missatge d’aquest any amb motiu de la “Jornada Mundial del Malalt” ens diu: “Si la pitjor discriminació que pateixen els pobres – i els malalts són pobres en salut-  és la manca d’atenció espiritual, no podem deixar d’oferir-los la proximitat amb el Senyor…” El malalt és més important que la malaltia i quan una persona està malalta té cor i per tant necessita ser estimada. Quan en les parròquies acompanyem els malalts, tinguem un cor misericordiós i compassiu i que en els moments de feblesa es sentin acompanyats de l’amor de Déu i de nosaltres.

En aquest últim temps, a causa de la pandèmia, hi ha moltes persones que han viscut i encara ho estan vivint, en unes condicions molt especials de malaltia i sofriment, i la nostra pregària ha de ser més intensa. Tots sabem que persones de l’Hospitalitat que han format part de les nostres peregrinacions diocesanes a Lourdes, han patit aquesta pandèmia i algunes han passat a la Casa del Pare. Els recordem amb fe i amb amor.

Que la nostra celebració sigue amarada de l’amor a la Mare de Déu i sigue també signe d’amor i pregària pels nostres malalts. Que en el Senyor i la seua Mare troben el seu consol i la seua ajuda. Que així sigue.

Joan Roig, un jove de l’Hospitalitat, va fer les pregàries. Pel Papa, pel nostre bisbe Enrique, per la nostra societat, pel nostre món i per la pobresa que hi ha, pels qui pateixen en el cos i en l’esperit, pels que l’any passat celebraven aquesta festa i ara estan ja a la  Casa del Pare i per tots nosaltres que participem d’aquesta celebració. Tot seguit es van portar les ofrenes: flors, aigua, pa i vi.  Arribat el moment de l’ofertori, vam cantar a la Mare de Déu: “Quantes coses en la vida” i es va repartir una estampa record. Durant la comunió vam cantar: “Tú has venido a la orilla”.

Al final de la Missa  s’exposà el Santíssim i a continuació s’inicià la processó, que per seguretat per la pandèmia, només hi anaren el Sr. Bisbe, els sacerdots concelebrants, el diaca permanent, l’alcaldessa i el President de l’Hospitalitat. Els fidels vam participar-hi des dels nostres seients. Vam cantar: “Cantemos al amor de los amores”, “Ubi caritas et amor” i “Vós sou Senyor el pa del cel” Després de donar-nos el Sr. Bisbe la benedicció amb el Santíssim, vam cantar “Tantum ergo”. A continuació ens digué unes paraules de comiat: Agraeixo tot el que fa l’Hospitalitat, preguem pels malalts i per les persones que estan patint. Que aquesta situació reforce cada vegada més la nostra fe. Que la Mare de Déu ens ajude i donem-li gràcies perquè hem celebrat el més important, l’Eucaristia. Germans, aneu-vos-en en pau. Acabà la celebració amb el cant: “L’Ave de Lourdes”.

Maria Joana Querol Beltrán

X