Festa Diocesana de l’Hospitalitat de Lourdes
El diumenge, 21 de febrer, l’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes de la nostra diòcesi de Tortosa, com tots els anys celebrà la seua festa, malgrat que aquest any fou diferent als altres a causa de la pandèmia; però gràcies a Déu ens vam poder reunir a les 11 h. a la Catedral per celebrar l’Eucaristia. No van poder participar-hi els malalts de manera presencial, però van poder seguir des de casa la celebració, gràcies a les noves tecnologies. Presidí la Missa el Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent i va concelebrar Mn. Jordi Centelles, Consiliari de l’Hospitalitat, acompanyats del diaca permanent Mn. Josep Ma Folch i del recent ordenat diaca, Cristian Pinto. La direcció dels cants va ser a càrrec de Joan Redó.
Van participar de la celebració el President de l’Hospitalitat, Francisco Gisbert, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé i alguns regidors, membres de l’Hospitalitat, fidels de diferents arxiprestats de la diòcesi que tots els anys peregrinen a Lourdes i altres fidels que també van ser-hi presents.
S’inicià l’Eucaristia amb el cant: “Poble de Déu, poble en marxa”. El Sr. Francisco Gisbert, president de l’Hospitalitat de Lourdes, va fer la monició d’entrada. Després de saludar els celebrants, autoritats, membres hospitalaris, fidels i malalts que seguien la celebració des de casa, ens cità les paraules del profeta Isaïes: “Els vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor”. I ara ho estem constatant; que poc pensàvem no poder anar a Lourdes i gairebé es paralitzaria el món amb aquesta pandèmia que estem vivint… Però pensem en el Salm que ens diu: “La nostra esperança és el Senyor, confiem en sa Paraula”. Al llarg de gairebé un any, quantes persones s’han quedat pel camí: familiars, amics, companys de Lourdes… que ens han deixat molta tristesa; però no podem quedar-nos només en aquest sentiment, pensem en les paraules de la Verge Maria a Bernardette: “No et prometo la felicitat d’aquest món, sinó la de l’altre”. Per tant hem de seguir el nostre camí a l’espera de la crida Déu per retrobar-nos en la seua presència. Les noves tecnologies ens permeten situar-nos de manera virtual com si gairebé fóssim allí davant la Gruta; però necessitem mirar els ulls de la nostra Mare i el silenci que allí ens envolta per fer-li les nostres confidències. Necessitem també el contacte amb els malalts, els preferits de la Mare de Déu, escoltant-los i donant-los ajuda… Tot això i molt més és Lourdes, però germans confiem esperançats que hi tornarem a anar i acabo amb les paraules de Bernardette quan li pregunta qui és: “Jo sóc la Immaculada Concepció”.
Les lectures corresponents al 1er. Diumenge de Quaresma, van proclamar-les membres de l’Hospitalitat. Cinta Lleixà va fer la 1ª lectura (Gn 9. 8-15). El Salm responsorial cantat: “Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en Vós”.Carmen Celma proclamà la 2ª lectura (1Pe 3, 18-22 i el diaca permanent l’Evangeli (Mc 1, 12-15).
Tot seguit l’homilia del nostre bisbe Enrique. Benvolguts germans i germanes que participeu de manera presencial d’aquesta celebració i malalts i famílies que la seguiu des de les vostres cases a través dels mitjans que en aquest temps de pandèmia hem hagut d’aprendre a utilitzar. Sempre heu participat els malalts en aquesta celebració, però ara donades les circumstàncies actuals, no ha estat possible. En l’Evangeli del 1er. diumenge de Quaresma que hem proclamat, podem assenyalar tres punts:
1Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu; deia: Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova” És una bona notícia que es fa present en les paraules del Senyor i descobrirem el que significa, quan contemplarem el Senyor ressuscitat. També nosaltres ressuscitarem com Ell.
2 Si realment volem entrar en la vida nova que Jesús ens ofereix, hem de convertir el nostre cor. El Senyor ens crida a un canvi i transformació en la nostra vida. Descobrim que el Regne de Déu que ha començat en Jesús, és una gran realitat que es fa vida. Pensem en les injustícies, la fam, les víctimes…No són només mal que no podem evitar, però si fóssim més solidaris i més justos podríem construir un món millor. La creació no és perfecta i tota ella està esperant la manifestació dels fills de Déu. Pensem en aquesta pandèmia que està marcant la nostra vida i potser el futur de la humanitat. Jesús ens diu que cadascú de nosaltres hem de renovar el nostre cor i començar la transformació del món.
3 Jesús va anar al desert per a vèncer les temptacions. Hem de lluitar contra el mal, exigir-nos a nosaltres mateixos i lluitar contra les coses que no són bones i naixen en el nostre cor. Som creients, però som dèbils. Necessitem l’ajuda del Senyor i que Ell ens done forces per mantenir-nos fidels en la fe i ferms en l’esperança. La fe es posa a prova al llarg de la nostra vida. La malaltia, la situació actual per la que està passant el nostre món, posa en prova la nostra fe. Si Déu m’estima, si vol el meu bé, si puc mantenir la meua esperança quan apareixen aquestes preguntes més radicals de la vida humana.
La Mare de Déu de Lourdes ens ajude a dir-li un crit d’amor al Senyor enmig del sofriment. Santa Teresita de l’Infant Jesús ens diu que la nostra vida ha de ser un crit d’amor que es fa present tant en la malaltia com en l’alegria. Que Ella ens ajude a dir aquest crit d’amor. Pensem en les persones que han patit la pèrdua d’un ésser estimat, com han sofert i com sofreixen. Maria, la Mare del Senyor, no va deixar d’estimar el Pare, en els moments del sofriment més gran del seu Fill. Que Ella ens sostingue per saber donar aquest crit d’amor a Déu. Que així sigue.
Joan Roig, un jove de l’Hospitalitat, va fer les pregàries. Una de les pregàries va ser pels vint-i-un germans que fins l’any passat van celebrar aquesta festa entre nosaltres i han estat cridats a la Casa del Pare. Arribat el moment de l’ofertori, vam cantar a la Mare de Déu: “Quantes coses en la vida” i durant la comunió: “Tú has venido a la orilla”.
Al final de la Missa s’exposà el Santíssim i tot seguit s’inicià la processó que per seguretat per la pandèmia va recórrer la nau central de la Catedral i només hi anaren el Sr. Bisbe, Mn. Jordi Centelles i els dos diaques. Els fidels vam participar-hi des dels nostres seients: Vam cantar: “Cantemos al amor de los amores”, “Ubi charitas et amor” i “Señor, tú eres nuestro pan”. Després de donar-nos el Sr. Bisbe la benedicció amb el Santíssim, vam cantar “Lauda, Jerusalem dominum”. Acabà la celebració amb el cant a la Mare de Déu: “Del cielo ha bajado la Madre de Dios. ” El Sr. Bisbe agraí als fidels la seua participació i als malalts i famílies que havien seguit la celebració des de casa. Ens desitjà un bon diumenge i així com altres anys continuàvem la festa compartint un dinar de germanor, aquest any no ha estat possible. Que la Mare de Déu ens ajude i donem-li gràcies perquè hem celebrat el més important, l’Eucaristia.
I acabo amb les paraules de l’estampa que se’ns va repartir: “Omple’ns del veritable optimisme que només ens pot arribar del fet de saber-nos estimats del Pare”.
Maria Joana Querol Beltrán
