Festa del Reservat
El dilluns, 7 de novembre, es celebrà com tots els anys al Seminari la festa del Reservat. S’aplegà el presbiteri diocesà, presidit pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal. Mn. Edgar Esteve, delegat de litúrgia de l’arxidiòcesi de València, impartí una conferència sobre la Carta Apostòlica “Desiderio desideravi”
A continuació el Sr. Bisbe presidí l’Eucaristia concelebrada per molts preveres de la diòcesi i amb la participació de dos diaques permanents, Mn. Josep Ma Folch i Mn. Juan Manuel Borràs, i el seminarista de la nostra diòcesi, Isael, acompanyat dels seus pares. També hi participaren un petit grup de fidels. S’inicià la celebració amb el cant “La terra lloï el Senyor”. La part musical fou a càrrec de mossèn Víctor Cardona a l’orgue i mossèn Rubén Garcia dirigí els cants.
En aquesta Eucaristia el Sr. Bisbe conferí el RITU D’ADMISSIÓ al seminarista Isael, que suposa un nou pas en la vida dels seminaristes cap al sacerdoci a través d’un compromís en l’Església que acull els qui han demanat ser candidats al diaconat i al presbiterat.
Les lectures proclamades foren: La primera del Gènesi (14, 18-20). El Salm responsorial 106, tot cantat: “Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec”. La 2ª lectura de la carta de sant Pau a Timoteu (2, 3-10; 12, 14-15). Després de l’Al·leluia, Mn. Juan Manuel Borràs, diaca permanent, proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (9, 11b-17).
L’homilia fou eminentment eucarística i sacerdotal. El Sr. Bisbe la inicià saludant el Sr. Vicari General, Vicaris Episcopals, sacerdots, diaques permanents, conferenciant, seminarista i germans i germanes tots en el Senyor. Com cada any celebrem la festa del Reservat. Festa entranyable instituïda pel beat Manuel Domingo i Sol. La vida sacerdotal només es comprèn quan està centrada en l’Eucaristia i es pren com a punt de referència. El Vaticà II diu que la missió més importants dels preveres és la celebració de l’Eucaristia, centre de la nostra vida i ha de ser l’ànima de la vivència diària de la nostra espiritualitat sacerdotal. Tota la nostra vida naix i conflueix en la celebració de l’Eucaristia, per a que els homes i dones del món arriben a estimar Jesús. Viure el nostre ministeri és un lliurament de tota la nostra vida al Senyor. Per això Mossèn Sol donà tanta importància a l’Eucaristia centre de la vida sacerdotal i el Sagrari ocupa el lloc principal en les esglésies. El Pare Déu ens ajuda a descobrir els aspectes de la vida del nostre sacerdoci i que no podem oblidar mai.
Ens podem veure en la vida dels deixebles del Senyor. Vivim en una societat amb la necessitat de ser orientada, però experimentem que tenim pocs mitjans quan mirem la realitat del nostre ministeri. Quan vaig venir a Tortosa, érem més de cent sacerdots a la diòcesi i actualment en som uns vuitanta. Som conscients de les necessitats de l’Església i del món, però som pobres i tenim només cinc pans i dos peixos. El Senyor sap que per les nostres forces no podríem salvar la humanitat. Li donem el poquet que tenim, però ho fem de tot cor, donant-li la nostra persona i la nostra vida, però sabem que Ell farà fructificar el nostre treball. Hem d’oferir-li al Senyor el que som i el que tenim i Ell farà que el nostre esforç i treball done fruit. Hem de viure el sacerdoci sense amargures i sensacions de fracàs. Hem de viure’l amb alegria i esperança.
En la primera lectura del Gènesi hem vist com Melquisedec va beneir Abram tot dient: “Beneït siguis, Abram, pel Déu altíssim, creador del cel i de la terra” i fa com una aliança oferint-li la vida. L’Eucaristia és una celebració d’esperança que crea comunió entre nosaltres. El presbiteri hem de tenir el vincle de comunió més gran que pot existir. Jesucrist configura la nostra vida fent de nosaltres una família de germans i això és molt més fort que les diferències que hi puguin haver, perquè tots ens sentim deixebles del Senyor i volem seguir-lo i servir-lo.
Isael, ets candidat al diaconat i al sacerdoci. Tú t’ofereixes i et compromets a posar tots els mitjans per preparar-te per a treballar per l’Església i també et compromets per a que un dia pugues ser servidor del Poble de Déu. El Senyor t’anirà educant tota la vida per poder complir-ho. Diu sant Pau:”Persevera en la doctrina”. Però sant Pau no parla únicament de la doctrina; també hi ha les actituds de bondat, fidelitat, generositat, confiança… Sant Pau parla del creixement en la doctrina, però envoltada de tot el que el Senyor et donarà, especialment l’ajuda de Déu Pare en el camí que porta a la salvació. És un inici en el teu camí: formació intel·lectual, espiritual i humana que farà de tú el sacerdot autèntic que el món necesita. Que així sigue.
A continuació Mn. Emilio Igual cridà a Isael i pujà al presbiteri on el Sr. Bisbe li va fer les preguntes pròpies del ritu d’admissió. Fill estimat, vols com a resposta a la crida del Senyor continuar la teua preparació? Vols formar el teu esperit…? Que Déu mateix dugui a terme allò que ha començat en tú.
El diaca permanent, Mn. Juan Manuel Borràs, va fer les pregàries demanant especialment pel seminaristes, per les vocacions sacerdotals, pels joves, per les famílies… mentre Isael va romandre al costat del Sr. Bisbe i s’agenollà en l’oració final: Escolteu Senyor la nostra pregària d’aquest fill vostre… per rebre dignament l’ofici apostòlic. Per Crist, Senyor nostre. Amén. Isael continuà dalt al presbiteri. Tot seguit l’ofertori i el Sr. Bisbe encensà l’altar i la creu i el diaca permanent al Sr. Bisbe, als sacerdots i als assistents a la celebració.
Arribat el moment de la comunió vam cantar “Al·leluia! Tots esperem de vós Senyor, el nodriment de vida eterna” i en acabar la Missa, es va fer l’exposició del Santíssim, cantant “Pange Lingua”. Tots els celebrants i el Sr. Bisbe portant la custòdia, van desplaçar-se fins la cripta, mentre cantaven cants eucarístics: “Adoro te devote”, “De rodillas, Señor, ante el Sagrario”… En arribar a la porta d’entrada de la cripta, el Sr. Bisbe consagrà al Senyor el nostre Seminari: “Avui novament us consagrem aquest Seminari, Mestre d’amor i de veritat. Jesús, Bon Pastor, acolliu la nostra pregària sacerdotal a favor d’aquesta casa, dels qui s’han format i es formaran. Que siguen sants i bons sacerdots i ministres de la vostra gràcia. Encomanem-los a la Mare de Déu. Esteneu la vostra mà protectora sobre aquest Seminari, sota la protecció de l’Assumpció de Maria, la seua titular”. Que així sigue. Vam tornar en processó a la Capella, mentre pels passadissos del Seminari vam cantar: “Ave verum” i “Cantemos al Amor de los amores”. Després del cant “Tantum ergo” el Sr. Bisbe ens donà la benedicció amb el Santíssim. S’acabà la celebració amb el cant “Laudate Dominum” i finalment una foto de família del Sr. Bisbe amb el presbiteri diocesà. Foto record del nostre bisbe Enrique abans d’acomiadar-se de la diòcesi de Tortosa i prendre possessió com arquebisbe de l’arxidiòcesi de València, el proper dia 10 de desembre.
Tot seguit van compartir tots un dinar de germanor presidits i acompanyats pel Sr. Bisbe. Va ser una celebració molt solemne, tenint com a centre el sacerdoci i el gran amor a l’Eucaristia.
Maria Joana Querol Beltrán
