Festivitat de l’Encarnació del Senyor

Catedral de Tortosa, 25 de març de 2021

El dia 25 de març, festa de l’Encarnació del Senyor, a les 18 hores, a l’altar Major de la Catedral es celebrà l’Eucaristia presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent i concelebrada pel rector de la parròquia del Sant Crist de la Catedral, Mn. Josep Ma Membrado. Aprofitant aquesta celebració,  les Filles de la Caritat de la Casa d’Acollida de Tortosa, germanes Maria Teresa i Mercè, van renovar els seus vots de servei als més pobres i els de castedat, pobresa i obediència. Quan entren a la Companyia es consagren al Senyor per sempre amb la seua ajuda, però cada any renoven els vots, vivint el seu carisma sota el guiatge dels seus fundadors: Sant Vicenç de Paül i Santa Lluïsa de Marillac. El seu apostolat amb els pobres, els més desvalguts i els empresonats, és molt dur. Sant Vicenç de Paül els deia que el seu claustre és el carrer i han de sembrar on faci falta.

Amb el cant: “Poble de Déu, poble en marxa” s’inicià la celebració. La germana Ma Teresa va fer la monició:  Juntament amb les germanes del món renovarem el nostre sí a Déu, mitjançant els quatre vots. Ens unim al FIAT de Maria i li preguem que ens acompanye a viure en rectitud la nostra resposta personal.

Continuà l’Eucaristia i arribat el moment de les lectures van proclamar-les dos membres de la Cort d’Honor.  La primera del llibre d’Isaïes (Is 7, 10-14; 8, 10).  El Salm responsorial 39 fou tot cantat, i responíem amb les paraules del Magnificat: El Senyor ha fet en mi meravelles, sant el seu nom”. La segona lectura de la carta als cristians hebreus (He 10, 4-10). A continuació el cant “Tu palabra me da vida, confio en Ti Señor” i tot seguit mossèn Membrado proclamà Evangeli segons sant Lluc (1, 26-38).

El Sr. Bisbe en l’homilia ens digué que celebràvem la solemnitat de l’Encarnació del Senyor en la qual el Fill de Déu entrà en el món, unint el seu sí al de la Mare de Déu. Ho hem escoltat en la 2ª lectura: “Vinc a fer la vostra voluntat”. Una obediència del Fill al Pare que el porta a donar la seua vida i en virtut de Jesús tots hem estat santificats. El seu sí és radical. També veiem en l’Evangeli el sí de la humanitat que accepta acollir el Fill de Déu, representat en el sí de Maria. Ella vol fer en tot moment la seua voluntat i quan Maria pronuncia el sí a Déu, ja no es reserva res per a Ella, perquè s’ha posat a les seues mans i assumeix les conseqüències d’aquest sí que és una ofrena a Déu.

Avui acompanyem les Filles de la Caritat que segons les seues Constitucions, tal dia com avui volen renovar el seu Sí al Senyor. Un sí que és una oblació, una ofrena, i també li diuen a Déu: “Aquí estic Senyor per fer la vostra voluntat”, que es converteix en l’ofrena de la seua vida. El sí de Maria és un sí obedient, viscut amb pobresa i amb una ofrena de castedat i obediència a Déu. Un sí que l’han seguit i el segueixen moltes persones en l’Església. Demanem avui per les Filles de la Caritat, que no hi ha pobresa al món que allí no hi siguen.  Que la Mare de Déu suscite vocacions per acompanyar els més pobres tal com fou inspirat Sant Vicenç de Paül. Que així sigue.

Tot seguit, les germanes Ma Teresa i Mercè van fer la seua ofrena a Déu, renovant els vots. Després la germana Mercè va fer les pregàries, demanant pel Papa, bisbes, sacerdots, per tots els cristians y pobles de la terra que pateixen injustícies, mort i dolor, i per la Companyia de les Filles de la Caritat de tot el món, per a que com Maria estiguen vigilants a la crida de Déu.

Arribat el moment de la Comunió vam cantar: “Magnificat, magnificat, magnificat ànima meva”. Després de la benedicció final del Sr. Bisbe, no podia faltar l’himne de la Cinta en aquest dia de la Mare de Déu tan important per als tortosins, en el que commemorem la seua baixada a Tortosa l’any 1178, deixant-nos el regal del seu Cíngol.

Donem gràcies a Déu per les germanes de la Caritat que des de l’any 1995 estan  fent un gran apostolat en la Casa d’Acollida de Tortosa i en la pastoral del barri. Cal remarcar que la seua arribada a Tortosa va ser un dels fruits immediat del Concili Provincial Tarraconense.

I acabo amb unes paraules de sant Pau als romans sobre el servei i la caritat:”Acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist us ha acollit, per a glòria de Déu” (Rm 15,  7). També un camí incomparable de l’amor i la caritat el tenim en la 1ª carta de sant Pau als corintis: “…si tingués tanta fe que fos capaç de moure muntanyes, però no estimés, no seria res” (Co. 13, 2)

Maria Joana Querol Beltrán

.

.

X