Festa de la Mare de Déu de Montserrat
El dia 27 d’abril es celebra la festa de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya i anomenada popularment la Moreneta, pel color de la cara i de les mans. A Tortosa vam celebrar-la com tots els anys amb una Missa a l’ermita de Montserrat, de la qual s’encarrega la parròquia de Sant Blai. Els cants va dirigir-los el sr. Toni Perulles.
A les 20 h. un bon grup de tortosins i tortosines reunits per honorar la Mare de Déu. Mn. Josep Ma Membrado inicià l’Eucaristia. El cant d’entrada fou: “Noia del poble, Maria” i tot seguit l’oració col·lecta: “Senyor, Vós heu fet de la muntanya de Montserrat un fogar d’oració i de fe cristiana; concediu a tots els qui hi invoquen amb confiança la Mare del vostre Fill, que progressin en la fe, l’esperança i la caritat”.
Les lectures proclamades foren: La 1a dels fets del Apòstols (1, 12-14). El Salm responsorial 86: “El Senyor té el palau a la muntanya santa”. La 2a lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes (Ef 1, 3-6. 11-12). L’aclamació abans de l’Evangeli: “Vós sou la glòria de Jerusalem, l’orgull d’Israel, l’honor del nostre poble”. Mn. Membrado proclamà l’Evangeli segons sant Lluc (1, 39-47): “Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà, entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet…”
Mn. Josep Ma Membrado en començar l’homilia felicità totes les que portaven el nom de la Mare de Déu sota l’advocació de Montserrat, les autoritats i fidels presents i tot seguit va fer una reflexió sobre la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya. La Mare de Déu tenia els mateixos sentiments que Jesús i Sant Josep. Tota la vida va estar al costat del seu Fill fins a la Creu. Era una dona del poble, senzilla, discreta i ocupava sempre el segon lloc. Després de la mort del Senyor els apòstols tenien por i algunes vegades es reunien amb Maria. Ells, en veure Jesús Ressuscitat els va desaparèixer la por. Maria, com a les noces de Canà ens diu: “Feu tot el que Ell us digui”.
Avui hem proclamat en l’Evangeli la visitació de Maria a la seua cosina Elisabet. “…Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo per a que la Mare del meu Senyor vingui a visitar-me…?” La mare que va infantar Jesús és la Mare de Déu i el que no pot aconseguir una mare, no pot aconseguir-ho ningú. Deixem-nos en mans de la nostra Mare, ella és un referent nostre i sabem que vetlla per nosaltres.
La fe és esencial en la nostra vida cristiana i aquesta fe que practiquem ens ha d’unir a tots. Som germans i hem de crear vincles de caritat, d’unió i de pau. Va comentar Mn. Membrado un fet que va passar al desert de l’actual Líbia, on uns habitants van respondre al ser preguntats: “Nosaltres sense Eucaristia no tenim vida”. També nosaltres necessitem de la Paraula de Déu i de l’Eucaristia. Que la Mare de Déu ens acompanye i ens porte al seu Fill. Que així sigue.
A l’ofertori vam cantar un cant a la Mare de Déu i a la Comunió: “Quantes coses a la vida que semblen omplir-ho tot” i “Déu és amb Vós Maria, Déu és amb Vós”. Després de la benedicció final, vam fer la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat i ens vam acomiadar amb el cant del “Virolai”.
Maria Joana Querol Beltrán
