FELIÇOS ELS QUI CREURAN SENSE HAVER VIST 16-04-2023

El Diumenge de Pasqua se’ns hi cridava a cercar allò que es de dalt; avui el llibre dels Fets dels Apòstols narra la vivència d’aquest ideal en la Comunitat primera de Jerusalem que, nascuda a Pentecosta, enceta el testimoniatge de la Bona Nova des de Jerusalem fins els límits més llunyans de la terra (Ac 1,5s).

Els germans eren constants a assistir a l‘ensenyament dels Apòstols, a posar en comú els seus béns, i a reunir-se per la Fracció del Pa i per a la pregària: aquest primer resum de la vida de la Comunitat de Jerusalem destaca la constància dels germans en viure fidelment quatre dimensions bàsiques de l’ésser cristià de tots els temps: a) escoltar i acollir l’ensenyament dels Apòstols, testimonis garantits del missatge i l’obra de Jesús; b) posar en comú els seus béns com a certificat de l’autèntica germanor; c) reunir-se per a la Fracció del Pa que és el Memorial del Senyor; d) reunir-se per a la pregària comunitària que completa la praxi de la pregària individual.

L’element diferencial d’aquest estil de vida és la motivació: comparteixen els béns per a donar testimoni de la Vida nova que ve de Jesucrist ressuscitat.

Testimoniatge fonamentat en el fet que la multitud dels creients tenien un sol cor i una sola ànima, i que a més ve confirmat amb el poder dels Apòstols d’obrar molts prodigis i miracles.

L’evangeli d’avui narra l’aparició del Ressuscitat als deixebles el mateix diumenge quan eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Els relats evangèlics d’aparicions del Ressuscitat posen la cronologia al servei de la teologia: tot està concentrat en el mateix diumenge de Pasqua. Tot succeeix el primer dia de la setmana, diumenge, dia en què la Comunitat es reuneix per celebrar l’Eucaristia (1Co 16,2). Sempre és el Ressuscitat qui pren la iniciativa sortint a buscar els seus, malgrat llur resistència o dificultat per reconèixer-lo.

“Si no ho veig, no m’ho crec”, es diu sovint: sentència amb error conceptual de base. En realitat allò que es veu no és objecte de credibilitat i ja no cal ni cap creure-ho perquè es veu. L’objecte de la credibilitat és allò que o no es veu o no es veu clar, i malgrat això m’ho crec perquè me’n fio de qui m’ho diu. La clau del “creure” és aquell de qui me’n fio per creure-hi.

 “Pau a vosaltres” és el missatge primer del Ressuscitat: perquè de debò ens porta la pau completa de la connexió amb Déu i amb els germans.

A continuació els confia la missió: Com el Pare m‘ha enviat, també Jo us envio a vosaltres. La missió confiada per Jesús als seus deixebles no és només comparable a la que Ell rebé del Pare sinó que, ben mirada, és la mateixa missió garantida per l’acció del mateix Esperit Sant; hi ha continuïtat intrínseca.

Per això cal la derrota del Maligne: Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats. És veritat fonamental inherent al missatge central de la Pasqua.

En ser sepultat, es podria dir que Jesús de Natzaret desapareix de l’escena pública; però poc després els seus proclamen que Ell és viu amb una Vida totalment nova i que la seva mort i resurrecció ens ha reconciliat amb Déu.

Que ha passat entre la sepultura de Jesús i el naixement de la Comunitat cristiana a Pentecosta? L’esdeveniment puntual de Jesús ressuscitant no el descriu cap evangelista, però els testimonis d’encontres amb el Ressuscitat sí pertanyen a l’esfera històrica.

 Feliços els qui creuran sense haver vist: La història de l’Església és la prova fefaent dels qui al llarg dels temps han arribat a creure en Crist Ressuscitat pel do immens de la gràcia de Déu i gràcies a què sí han vist i conegut “sants de la casa del costat” que vivien joiosos l’estil de vida de la primera Comunitat de Jerusalem.

José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà