Església parroquial de La Palma d’Ebre Segon centenari (1823-2023)

Mn. Josep Alanyà i Roig, canonge arxiver de Tortosa
Rector emèrit de La Palma d’Ebre

 El dia 7 de desembre de 2023, dijous, la parròquia de l’Assumpció de Maria  de La Palma d’Ebre ha celebrat amb festa i joia els dos-cents anys de l’església nova. Ho ha fet amb la presència d’alguns dels preveres que, en èpoques diferents, des de l’any 1970, hem servit pastoralment els feligresos de la comunitat cristiana i els ciutadans de la vila. El rector actual de la parròquia i de la contrada, Mn. Emilio Vives, ens ha invitat de cor i, tots els qui hem pogut, li hem respost a la crida.

Els absents, singularment Mn. Antonio Bordàs (en pau reposi), els hem tingut presents en l’eucaristia solemne, que, per voluntat de Mn. Emilio Vives, en la condició de rector emèrit més antic, ha presidit Mn. Josep Alanyà i Roig, rector els anys 1970-72, successor de Mn. Tomàs Sanz Fulladosa, avui canonge arxiver de la catedral de Tortosa. Han concelebrat el rector Vives; Mn. Emilio Vinaixa, avui rector de l’Assumpció de Vinaròs; Mn. Toni Borràs, avui rector del Sagrat Cor d’Amposta; Mn. Carlos Rambla, avui rector de Marçà i altres parròquies del Priorat; Mn. Anastasi Soriano, rector emèrit d’Ascó, que va ajudar a servir en el seu temps la parròquia de La Palma; i Mn. Jordi Centelles, prior de Flix, que ajuda actualment en tot el que cal la nostra feligresia.

Han escusat l’assistència per motius diversos el rectors emèrits Mn. Carlos Castán, rector d’Alcalà de Xivert; Mn. Joan Alonso; Mn. Josep Lluís Serrano, secretari del Substitut de la Secretaria d’Estat, primera secció, afers generals de l’Església, a la Ciutat del Vaticà; Mn. Josep Blasco, rector de Deltebre i Sant Jaume d’Enveja; i Mn. Federico Allara, frare franciscà al convent de Santi Spiritus de Gilet (València).

Ha predicat l’homilia Mn. Emilio Vinaixa, en la qual ha actualitzat records pastorals entranyables dels anys en què fou rector de La Palma, tenint també cura de les parròquies de la Bisbal de Falset i Margalef, insistint en l’experiència, compartida pels altres preveres, d’haver estat molt ben acollit per totes les famílies i les autoritats municipals del poble, destacant-hi, pel veïnatge i les atencions personals de gran valor, religiós i humà, Josep Maria i l’Annita, matrimoni que va ser per als rectors ajuda, companyia i refugi. Han completat l’homilia les paraules de Mn. Soriano, Mn. Toni Borràs i Mn. Alanyà, que han referit les seves vivències personals i pastorals d’uns anys ja llunyans en el temps, però molt pròxims en els sentiments i estimació, quan la vila era més gran, els grans d’avui eren joves, els més grans d’aleshores s’han adormit en la pau de Crist i aquells infants de la catequesi de primera comunió són avui, a La Palma o fora vila, pares i mares de família.

La missa ha estat solemnitzada pel cor parroquial mixt, que ha mantingut al llarg dels anys la mateixa dignitat i qualitat humanes i musicals que tenia quan, més nombrós, solemnitzava el culte ordinari dels diumenges i festes i, el culte extraordinari de la Setmana Santa, amb la processó dels Rams, el Via Crucis al Calvari, els cants del Dijous Sant, l’ofici de Tenebres del Divendres i Dissabte Sants, amb els salms, les lamentacions de Jeremies i el Miserere, melodies populars, precioses i ancestrals, i els de la solemnitat de Pasqua i processó de l’Encontre.

Revestits amb els ornaments litúrgics d’alba i estola, els preveres hem pujat de l’església nova a l’església vella, la preciosa església romànica, on s’han recuperat alguns objectes antics del propi temple com la pica d’aigua i la mesa monolítica de l’altar. De l’església vella, precedits per la brillant cohort dels soldats romans de la vila, hem baixat en processó a l’església nova portant en la custòdia el Santíssim Sagrament, revestit de capa pluvial, Mn. Toni Borràs.

Així hem rememorat la processó solemne que els nostres avantpassats van fer el 7 de desembre de 1823 segons la nota històrica que va deixar escrita en el llibre III de Baptismes (anys 1820-1848) el rector Mn. Manuel Domènech, signada el 10 de desembre: “Yo el infrascrito Ecónomo de la Iglezia Parroquial de la Villa de la Palma, con licencia in scriptis del Muy Illtre. Sr. Dn. Antonio Martínez, Provisor, Vicario Genereal y Governador de este Obispado en sede vacante por el  Illmo. Cabildo de la Ciudad de Tortosa, con asistencia del Rdo. Dn. Francisco Perelló, Pbro. Vicario de la Bisbal, Bendixe la Iglesia nueva, según prescribe nuestro Ritual Dertusense, al día siguiente se trasladó el SSmo. Sacramento con la pompa y solemnidad posible por medio de una procesión General, haviéndose esmerado los vecinos en adornar las ventanas con las ropas y adornos más vistosos que cada uno tenía. Luego que se llegó a la Iglesia, se expuso el SSmo. Sacramento a la pública veneración cantando Tercia  con la mayor solemnidad antes de la Missa Mayor, en la que huvo Sermón y, concluyda, se cantó un solemne Te Deum, en acción de Gracias por el favor que el Cielo nos ha dispensado de llegar a ver y tomar posesión del Templo nuevo. El día nueve se cantó un Aniversario General por las Almas de los Difuntos y Vivos, que han contribuydo y cooperado a la fábrica de la dicha, y en particular del Alma del Dr. Adrián Ochando su último Rector, a cuyos desvelos y fatigas se debe el haverse empezado la construcción de un templo tan sumptuoso…”

En la celebració joiosa del segon centenari del temple, hem pregat i ens hem unit, poble i preveres, a totes les generacions de cristians de La Palma d’Ebre que, un cop bastida, inaugurada i beneïda l’església nova, aquí han estat batejats, han estat catequitzats i han rebut la primera comunió, han estat confirmats pel bisbe diocesà en les visites pastorals del prelat a la parròquia, els matrimonis s’han casat en ella i davant el seu altar i han estat acollits en la fe i la pregària en el seu darrer comiat quan Déu els ha cridat a la glòria, fent una memòria especial de qui fou bisbe de Menorca i de Lleida, fill de la vila, Monsenyor Francesc Xavier Ciuraneta i Aymí. L’església ha estat dos-cents anys alhora la casa de Déu i del poble, com l’és avui, consagrada a la Trinitat Divina i dedicada, com a titular, al misteri de l’Assumpció de Maria.

Hem celebrat amb joia i acció de gràcies la conservació de l’edifici i les seves restauracions i consolidacions necessàries en els seus dos segles d’existència, atenent que és el monument històric i artístic de la vila, que la fa present a la contrada en la torre esvelta del seu campanar i la silueta destacada de la seva cúpula. Construcció sòlida, que, en vint-i-tres anys, van aixecar els feligresos de la nostra vila, en un moment de creixement demogràfic que augurava un pròsper futur demogràfic i agrari.

En fou l‘impulsor  el rector Adrià Ochando, de bon record, i l’arquitecte Joan Suñer i Albesa, mestre de cases de Batea, que va contractar-ne la construcció pel preu de 18.000 lliures, moneda d’ardits. Mn. Ochando no va poder veure acabada l’obra, que va beneir l’ecònom parroquial Mn. Manuel Domènech, amb l’autorització concedida per escrit, això és, delegació del vicari general en seu vacant Dr. Antonio Martínez, que governava la diòcesi en nom del Capítol Catedralici. La seua de Tortosa estava aleshores vacant, això és, sense bisbe, perquè el 1821 havia mort el bisbe Manuel Ros de Medrano, víctima del còlera, infectat pels mallats que cuidava i que havia hostatjat al palau episcopal, i encara no havia estat nomenat nou bisbe de Tortosa Víctor Damián Sáez y Sánchez-Mayor, el bisbe integrista, que havia estat nomenat per la Regència espanyola ministre universal o cap de govern del rei  Ferran VII.

Units en acció de gràcies, celebrem haver pogut gaudir de l’efemèride del segon centenari de l’església nova acompanyant el rector Mn. Emilio Vives i tota la feligresia en la litúrgia a l’església i en l’àpat de germanor,  a Cal Mateu Escolà i a Ca l’Annita, on preveres i feligresos hem compartit tants records d’una gent i d’una parròquia que estimem.