ESGLÉSIA, ESTAT I SOCIETAT 11-09-2016

L’11 de setembre és un dia especialment significatiu per a Catalunya, com el 9 d’octubre ho és per a la Comunitat Valenciana. En aquestes celebracions ens afermem positivament en la nostra pròpia identitat i en les nostres arrels com a pobles que tenim una història i una fisonomia pròpies. La llengua i la cultura que caracteritzen els pobles que integren la nostra diòcesi són un valor que tenim el dret i el deure de cuidar i defensar. Des de l’establiment de la democràcia hem de reconèixer que s’ha avançat molt en aquest sentit. Tal vegada alguns pensen que s’hauria d’avançar més i altres, en canvi, se senten còmodes en la situació actual. No és objecte del magisteri dels bisbes jutjar cadascuna de les lleis o mesures dels governants sobre aquests temes. La nostra missió és recordar el dret fonamental de cada país a defensar eficaçment la seua llengua i la seua cultura. Cada cristià té llibertat per decidir com fer-ho, sempre que es respectin els drets de tots. També cal afirmar que els qui han vingut des d’altres llocs han de valorar positivament la cultura del poble que els acull.

Aquestes commemoracions esdevenen també en una ocasió per reflexionar sobre el model d’estat, sobre les relacions entre els nostres pobles i sobre la seua inserció en el conjunt de l’estat espanyol. Cap marc jurídic és un dogma de fe immutable per naturalesa. Per això, sobre l’organització política i territorial de l’estat poden existir entre els mateixos cristians diferents sensibilitats. Tampoc és objecte del magisteri dels bisbes valorar les diferents propostes. En tot cas, hem de recordar un límit ètic: s’ha de salvaguardar sempre el respecte als drets i llibertats que tots gaudim pacíficament. No seria legítim un canvi d’ordenament jurídic que suposés per a alguns una privació de drets i llibertats.

La història de les nacions és molt rica. En ella tots poden trobar algun fet que justifique la pròpia opció. Tampoc ens correspon als bisbes valorar els fets històrics. Són els historiadors els qui tenen aquesta missió i han de realitzar-la amb objectivitat i, en la mesura del possible, amb el desig de conèixer la veritat, que en el cas de la història sempre és d’una gran complexitat.

El que principalment ens ha d’inquietar i unir a tots els cristians, és l’esforç per construir una societat justa i respectuosa amb la dignitat de tot ésser humà. La nostra història i la nostra cultura han estat impregnades per la fe cristiana. Ella ens ha donat un sentit de la dignitat de l’home; del valor del matrimoni i de la família; del caràcter sagrat de tota vida humana; de la justícia social; de la veritat com a exigència de la política; etc… Aquests valors no són opinables i en ells no podem estar desunits. La nostra presència en la vida social, que inclou però no es redueix a la vida política, ha de centrar-se en el model de societat pel qual lluitem. Salvaguardat aquest principi, cadascú pot treballar per aconseguir aquells objectius que consideri legítims per defensar els drets històrics de la seua pàtria, des del diàleg i el respecte a tots.

Amb la meua benedicció i afecte,

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa