ESCOLTA LA VEU DE LA CREACIÓ 11-09-2022

El passat 1 de setembre, amb la Jornada Mundial d’Oració per la Cura de la Creació, va començar el Temps de la Creació, que finalitzarà el dia 4 d’octubre, festa de sant Francesc d’Assís. Es tracta d’una iniciativa inspirada pel Patriarcat ecumènic de Constantinoble, a la qual s’ha sumat l’Església catòlica i altres confessions cristianes. Durant aquest període els cristians renovem la nostra fe en el Déu Creador i reafirmem el nostre compromís de defensar la casa comuna de tots els homes orant i conscienciant-nos de la necessitat d’assumir un estil de vida més respectuós amb la natura i, en conseqüència, més solidari amb tots els éssers humans, especialment amb aquells que, per la seua situació de pobresa, més pateixen els efectes de la sobreexplotació abusiva dels recursos naturals del planeta.

El lema d’enguany constitueix una invitació a escoltar la veu de la creació. Es tracta de superar la mirada utilitarista que tenen de la natura, els qui únicament es preocupen pels seus interessos econòmics, i així, acostar-nos a ella amb els ulls de la fe que permeten veure la presència de Déu en la seua obra. Aquesta manera de contemplar les criatures, que naix de la consciència que “per la Paraula tot ha vingut a l’existència, i res del que existeix no hi ha vingut sense ella” (Jn 1, 3), ens impulsa a estimar totes les criatures, conscients que hi ha una “preciosa comunió” amb els altres éssers de l’univers (Encíclica Laudato si’, 220); i a enaltir Déu amb totes les seues criatures, desitjosos  “que tot el que respira lloï el Senyor” (Sal 150, 6). Quan Déu va acabar l’obra de la creació, en contemplar el que havia fet, va veure que “tot” era “molt bo” (Gn 1, 31). Els cristians hem de mirar la Creació des de la consciència que en ella es reflecteix la saviesa i la bondat de Déu.

Però el Papa ens recorda en el seu missatge que aquest cant de lloança sovint va acompanyat “per un cor de clams amargs”: els excessos consumistes són la causa d’abusos i destrucció; les persones i els pobles més pobres són els que més pateixen l’impacte de les sequeres, inundacions, onades de calor i altres fenòmens meteorològics cada vegada més intensos i freqüents. A causa dels interessos econòmics d’empreses que actuen sense cap escrúpol ètic, els territoris que molts pobles han cuidat i conservat al llarg dels segles estan sent envaïts i devastats. Hem de saber sentir el crit de dolor de tots aquells que en el nostre món pateixen les conseqüències d’un ús abusiu dels recursos naturals.

Per això aquest Temps de la Creació hauria de ser un temps de “conversió ecològica”, que ens porte a un canvi d’estil de vida. La nova relació amb Déu, que és el fruit de tot camí de conversió, ha de portar-nos també a una nova relació amb els altres i amb la creació: “Viure la vocació de ser protectors de l’obra de Déu (va afirmar el Papa en l’encíclica Laudato si’) és part essencial d’una existència virtuosa, no consisteix en una cosa opcional ni en un aspecte secundari de l’experiència cristiana” (núm. 217). Aquest compromís, a més de ser personal, ha de ser també comunitari: els cristians hem de donar suport a aquelles iniciatives dels governs i organismes internacionals que, respectant els criteris ètics i morals d’una autèntica defensa de la dignitat humana, promoguen un major respecte a la creació i un autèntic desenvolupament integral de tots els pobles.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

Escoltar:

Descarregar:

X