ES VAN PROSTRAR I EL VAN ADORAR 05-01-2020

Les festes de Nadal acaben amb la solemnitat de l’Epifania del Senyor. Segons el relat de l’evangeli de sant Mateu, uns Mags d’Orient es van presentar a Jerusalem preguntant pel lloc on havia nascut “el Rei dels jueus”. La història d’aquests personatges va ser llegida des de les afirmacions del salm 72, 10-11 (“Li portaran obsequis les illes i els reis de Tarsís; els reis d’Aràbia i de Sabà li oferiran presents”), i d’Isaïes 60, 3 (“els pobles s’acosten a la teua llum, els reis busquen la claror de la teua albada”). Per això, en la nostra tradició són considerats com Reis Mags. Més enllà d’aquesta curiositat històrica, l’important és el significat simbòlic d’aquests personatges: representen un començament, la posada en marxa de la humanitat cap a Crist. Són els primers d’una llarga processó que travessa tota la història. En ella participen no sols aquells que han trobat Crist, també els qui el cerquen, els qui senten la inquietud de trobar la Veritat i no es queden en les petites seguretats que ens donen les coses que ja tenim. Ells representen el moviment de l’esperit humà cap a Déu, que trobarà la seua meta en Crist; ens revelen també el significat de totes les religions en el pla de diví: totes volen transparentar a eixe Déu que s’ha fet xiquet a Betlem.

El segon element del relat és l’estrela que va guiar als Mags. També sobre ella ha hagut al llarg de la història diferents hipòtesis: una conjunció dels planetes Júpiter, Saturn i Mart entre els anys 7 i 6 abans de Crist; o una supernova, és a dir, una estrela llunyana en la qual es produeix una explosió colossal que fa que al llarg d’algunes setmanes brille intensament. Hi haguera o no un fenomen astronòmic extraordinari, l’important és el significat teològic que amaga: la creació també condueix a Déu i provoca en el cor de l’home el desig de posar-se en camí per trobar-lo. El cosmos i els astres no són divinitats: ens parlen de Crist  i ens condueixen a Ell.

En la seua cerca els Mags són conduïts a Jerusalem. Allí trobaran el tercer element que els portarà a Crist: els profetes, és a dir, la Revelació de Déu al poble de les promeses, també orienten el camí per a trobar-se amb el Senyor. El Messies havia de nàixer a Betlem. Gràcies a Ell, eixa xicoteta ciutat on també havia nascut el rei David, ha quedat engrandida. Estem davant el vertader Rei dels jueus. Aquest relat ens diu que a qui cerca sincerament, tot el pot conduir a Crist: la creació, les religions de la humanitat, la Revelació feta a Israel.

En arribar, els Mags no van trobar res humanament grandiós: van veure al Xiquet amb Maria la seua mare, i postrant-se el van adorar. Aquell de qui parlen els astres, les grans religions i els profetes, és un nen xicotet. En eixa petitesa s’oculta la seua grandesa. I és que Jesús ens mostra que la grandesa de Déu es mostra en la seua capacitat d’ocultar-se en allò que és petit.

Que el Nadal ens ajude a descobrir que allò més gran està en el més senzill.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X