ES POSTRAREN A TERRA I EL VAN ADORAR (Mt 2, 11) 08-01-2017

Amb el cicle de l’Epifania del Senyor i la festa del baptisme en el Jordà finalitza el temps litúrgic del Nadal. Avui els invito a reflexionar sobre l’episodi de l’arribada dels mags a Betlem. No em detindré en les qüestions relatives a la historicitat o al com i quan va succeir aquest esdeveniment. Vull que ens fixem en l’actitud d’aquells mags que ens pot ajudar a viure religiosament aquests dies.

En el relat que ens transmet l’evangeli de Mateu (2, 1-12), ens trobem amb tres grups de personatges, que reaccionen de forma molt distinta davant de la notícia del naixement del “rei dels jueus” (Mt 2, 2). En primer lloc està Herodes qui, en escoltar la notícia es va inquietar i tota la ciutat de Jerusalem amb ell (Mt 2, 3). És la reacció de qui està tan aferrat a lo seu, en aquest cas al poder, que viu l’arribada del Messies com una amenaça als seus interessos. I per defensar-los intentarà eliminar Jesús i ho farà sense cap escrúpol, provocant un bany de sang innocent. Jesús no utilitzarà les armes del poder per a establir el seu regne, però aquells que absolutitzen el poder o les riqueses, saben que la persona del Senyor i la seua paraula constitueixen una amenaça. L’Evangeli qüestiona la idolatria del poder o dels diners.

El segon grup està format pels “grans sacerdots i els lletrats del poble” (Mt 2, 4). Són els savis d’Israel, els coneixedors de l’Escriptura. A ells es dirigeix Herodes per a saber on havia de nàixer el Messies. La resposta és la correcta: “A Betlem de Judea” (Mt 2, 5). Sorprèn també la seua reacció: havien dedicat la vida a estudiar les profecies; les interpretaven correctament; pertanyien al poble que esperava des de feia segles el messies; eren persones religioses; van indicar a aquells mags que venien de lluny el camí per a trobar Crist; i ells, que estaven prop, es van quedar a casa. No van manifestar el més mínim interès per saber què havia passat ni qui era aquell xiquet. La seua era una fe morta.

Finalment estan els mags. No pertanyien al poble de les promeses, però l’estrella que havien vist els parlava de Déu i es van posar en camí per trobar-lo. Podem imaginar les dificultats del viatge, els moments de desorientació, la incertesa sobre el resultat d’un esforç tan gran… i no obstant això, van perseverar en la cerca, van preguntar fins a trobar Jesús. I eixe esforç va valdre la pena: “la seua alegria va ser immensa” (Mt 2, 10), una alegria que no van sentir ni Herodes en la seua inquietud, ni els grans sacerdots i lletrats en la seua indiferència.

En veure el xiquet, “es postraren a terra i el van adorar” (Mt 2, 11). En la seua saviesa, es van fer humils davant d’Ell, van reconèixer la seua grandesa i la seua divinitat. Van adorar Jesús, perquè no adoraven ni el poder, ni la saviesa, ni tampoc s’adoraven a ells mateixos. Pot adorar Crist aquell que no s’adora a ell mateix.

L’episodi dels mags ens ensenya que, moltes vegades, aquells que aparentment estan prop, en realitat estan lluny. I al contrari: els qui sembla que estan allunyats, en realitat poden estar prop del Senyor. No ens pot ocórrer avui el mateix?

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X