EMIGRANTS I REFUGIATS: CAP A UN MÓN MILLOR 19-01-2014

Celebrem avui la Jornada Mundial de l’Emigrant i del Refugiat. El fenomen de les migracions i la mobilitat humana és una de les característiques de la vida dels nostres pobles i ciutats. En molts d’ells el percentatge d’habitants que han vingut d’altres països és ja molt significatiu. Això té conseqüències en la configuració de la vida social i en les nostres relacions interpersonals.

Des d’un punt de vista cristià, també en els fenòmens migratoris es constata la tensió entre el pecat i la gràcia de Déu, que afecta totes les realitats humanes. No podem tancar els ulls al fet de que en l’origen d’aquests fenòmens es troben situacions de condicions de vida autènticament inhumanes, que sovint les persones que decideixen emigrar són sotmeses a explotació per part dels qui els ofereixen la possibilitat de viatjar, les condicions en les viatgen suposen un risc per a la seua vida i que, quan aconsegueixen arribar al seu destí es troben amb actituds de rebuig, de discriminació i d’incomprensió. En molts casos, darrere d’aquestes xarxes es troben també fenòmens de tracta de persones i de pràctica de l’esclavitud.

Però davant el fenomen de la immigració no ens trobem únicament amb aspectes negatius. Aquestes situacions humanes fan aflorar en molts casos els millors sentiments que hi ha al cor de les persones: quants gestos de solidaritat, d’acollida, de compressió i de fraternitat hem vist cap als més desfavorits!

Davant d’aquest fenomen els cristians no podem deixar de preguntar-nos quina ha de ser la nostra resposta. En primer lloc, hem de manifestar una actitud de comprensió. En el missatge per a la jornada d’aquest any, el Papa Francesc ens ha recordat que “malgrat els problemes, els riscos i les dificultats que s’han d’afrontar, allò que anima tants emigrants i refugiats és el binomi confiança i esperança; ells porten en el cor el desig d’un futur millor, no sols per a ells, sinó també per a les seves famílies i persones estimades”. Es tracta d’una aspiració legítima, perquè també nosaltres la volem per a les nostres famílies i éssers estimats.

En segon lloc, és deure de l’Església, ens ha recordat el Papa, “treballar per a superar els seus efectes negatius”. Les comunitats cristianes no tenim capacitat per solucionar tots els problemes del nostre món. Aquest fenomen tan complex ha de ser abordat des d’una actitud de cooperació internacional. Però els cristians no podem mirar cap a una altra banda quan tenim a un ésser humà al davant. El treball de Càritas i d’altres organitzacions eclesials per oferir ajudes concretes que dignifiquen la vida dels immigrants, ha de ser recolzat per tots els cristians.

Finalment, els cristians hem de superar els prejudicis i les actituds de sospita i hostilitat cap als que arriben. Passar d’una cultura del rebuig a una cultura de la trobada, encara que moltes vegades això pugue resultat lent i costós.

Rebeu tots la meua salutació i benedicció.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X