ELS SIGNES DEL REGNE 15-12-2019

L’evangeli d’aquest tercer diumenge d’Advent ens narra una escena en la que Joan Baptista es mostra perplex davant l’actuació de Jesús. Ell, com a precursor del Messies, havia anunciat la seua vinguda com l’arribada d’un jutge que amb contundència instauraria ràpidament el Regne de Déu. Però les notícies que li arriben a la presó sobre Jesucrist el desconcerten. Possiblement no actuava com ell havia imaginat. Lo primer que s’escoltava dels seus llavis no eren paraules d’amenaça, sinó una “bona notícia”; els mètodes de Jesús no semblaven tenir l’eficàcia que s’esperava d’un messies que havia de salvar el món. Per això, Joan envia els seus deixebles a preguntar-li: “¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?” (Mt 11, 3).

Possiblement és aquesta temptació la que molts cristians poden experimentar en alguns moments. En els últims segles i encara avui molts es pregunten si realment l’Evangeli de Jesucrist canvia el nostre món: ¿no caldria assumir mètodes més radicals per a transformar de debò aquesta societat? En el fons, moltes de les ideologies que han sorgit en la modernitat no són més que manifestació de la decepció i la impaciència que pot produir l’aparent ineficàcia de l’Evangeli. Els últims segles estan plens de “profetes” que rebutgen el cristianisme, proposant ideologies alternatives i creant sistemes polítics que canviarien el món amb més rapidesa. Moltes d’elles han portat un gran buit i destrucció.

L’Advent és una invitació a mirar de nou a Crist i a posar en Ell la nostra esperança. Certament no ha sigut un revolucionari que ho ha transformat tot amb la força. Tampoc ha cercat l’eficàcia que donen les riqueses o el poder. No obstant això, la seua persona i la seua paraula han sigut una llavor que ha fet brollar moltes vides noves, que ens han ensenyat que el que realment té el poder de transformar-ho tot no són les grans promeses d’aquells que es presenten com a salvadors de la humanitat, sinó la llum de la veritat i de la bondat de Déu. En Crist Déu s’ha acostat a cadascun de nosaltres per mostrar-nos el seu amor, eixe amor que pot canviar el nostre cor i convertir-nos en testimonis de què és possible sembrar la vida de la gràcia en el cor del món.

Durant aquests diumenges que precedeixen a la festa del Nadal la litúrgia de l’Església ens convida a alegrar-nos, perquè “Déu és a prop”. Certament, Ell vol acostar-se a cadascun de nosaltres, desitja entrar en el més profund del nostre cor per a transformar-lo amb la seua gràcia, ve per a oferir-nos el do de la seua amistat, que és el que ens pot donar la vertadera alegria. Déu és a prop i nosaltres sovint estem lluny. A la proximitat de Déu responem amb la indiferència o l’escepticisme, com els qui estan cansats d’unes promeses que no acaben de complir-se. Acostem-nos al Senyor, caminem cap a la seua llum per a ser també nosaltres llum per als demés.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa