ELS PARES CRISTIANS I L’EDUCACIÓ DELS FILLS 09-03-2014

Ens trobem a les portes de la preinscripció dels alumnes per al proper curs. És un moment en què els pares han de parar-se a pensar quina educació volen per als seus fills i prendre les decisions que estiguen d’acord amb els seus valors i el seu mode de veure la vida. En aquests moments els pares no han d’oblidar que ells són els primers responsables de l’educació dels seus fills i que tenen el dret i el deure d’exercir eixa responsabilitat prenent les decisions que consideren més adequades, en la mesura que les lleis ho permeten.

A l’hora de decidir han de pensar, en primer lloc, que l’educació és quelcom més que l’ensenyança d’unes matèries o l’aprenentatge d’unes tècniques o coneixements. El Papa Francesc ens ha recordat la necessitat d’una educació “que ens ensenyi a pensar críticament i que ofereixi un camí de maduració en valors” (Evangelii Gaudium, 64). L’educació tendeix a la maduració de la persona, al creixement en valors morals, a la integració en la societat, a la creació d’hàbits de treball que facen a la persona més responsable. En definitiva, tendeix a modelar una personalitat. Els cristians no podem oblidar que Crist és l’home perfecte vers el qual tots hem de tendir.

Això no és fàcil de comprendre en el moment actual, en què ens trobem davant el que el Papa Benet XVI va qualificar d’”emergència educativa”: una educació de mínims, reduïda moltes vegades a un aprenentatge que s’ha tornat incapaç de transmetre valors i actituds.

En aquesta situació, la primera decisió que han de prendre els pares és l’elecció del centre escolar que garanteixi, en la mesura en que sigue possible, allò que ells volen oferir als seus fills. L’Església, des de sempre ha volgut oferir als pares el servei d’una escola cristiana en la que, treballant juntament amb la família, s’ofereixi no sols una qualitat d’ensenyament, sinó també una atenció personal als alumnes i la possibilitat de tindre uns àmbits de vivència de la fe que els permetin trobar-se amb Crist, conèixer-lo i créixer en el desig de viure en la seua amistat.

La segona decisió, que és independent del col·legi escollit per als fills, és oferir-los la possibilitat que cursen l’assignatura de religió. El Papa Benet XVI ens va recordar que “la dimensió religiosa és intrínseca al fet cultural, contribueix al desenvolupament global de la persona i permet transformar el coneixement en saviesa de la vida”. Una educació integral ha d’incloure l’assignatura de religió, que ajude als xiquets i als joves a donar un sentit a la seua vida. En aquests moments en què, en molts llocs, cursar l’assignatura de religió és un acte heroic, els pares i els joves cristians han de sentir-se invitats a un acte de coherència amb la fe.

Estimar els fills duu a oferir-los el millor. Els millors regals que els fills reben dels pares són la fe i l’educació. Per això és molt important decidir amb atenció i responsabilitat.

Que el Senyor us il·lumini en aquestes decisions.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa