ELS JOVES EN L’ESGLÉSIA 07-10-2018

Durant el mes d’octubre que acabem d’iniciar, se celebrarà en Roma la XV assemblea general ordinària del Sínode dels bisbes. En aquesta ocasió, per voluntat del papa Francesc, es reflexionarà sobre els joves, la fe i el discerniment vocacional. L’objectiu fonamental d’aquesta assemblea no és un altre que reflexionar sobre com l’Església ha de complir la seua missió de convidar als joves a conèixer i estimar a Jesucrist, anunciar-los el missatge de l’Evangeli i ajudar-los a descobrir la seua vocació, és a dir, el que Déu vol de cadascun d’ells, perquè estem convençuts que només responent a la crida del Senyor es troba la vertadera alegria.

El papa Francesc ens ha recordat constantment des de l’inici del seu pontificat que l’Església no ha de ser autorreferencial. Això significa que no es predica a ella mateixa, sinó a Jesucrist. Aquest és el servei que vol prestar a la humanitat i, per tant, també als joves. En la trobada i en la relació d’amistat amb el Senyor, viscuts en un clima d’oració i de pregària, cada jove cristià ha de descobrir la seua pròpia vocació, és a dir, la missió que Déu ha pensat per a ell, i disposar-se a respondre amb generositat.

Malgrat que aparentment les diverses vocacions que trobem en el Poble de Déu ens puguin semblar molt diferents i fins i tot oposades, no podem oblidar que, en realitat, la vocació cristiana és única: és una vocació a l’amor, que en cadascú ha d’assumir una forma concreta en les decisions que es van prenent al llarg de la vida i que inclouen l’elecció d’estat (matrimoni, ministeri ordenat o vida consagrada), la professió, el compromís social i polític que cadascú vulga assumir, l’estil de vida, la gestió del temps i dels diners, etc… L’important és que els joves que se senten i volen ser cristians vagin prenent aquestes decisions com a deixebles de Crist amb totes les conseqüències.

Si l’Església vol complir la seua missió d’ajudar als joves a trobar el seu camí i viure’l amb alegria, no hem d’oblidar tres principis fonamentals en la pastoral juvenil: en primer lloc, hem d’intentar que arriben a descobrir que el millor tresor que poden trobar en la vida i que han d’esforçar-se per cuidar, és l’amistat amb Jesucrist. Fer-los veure que un cristià és, abans de res, un amic del Senyor i que tot el que els oferim en les parròquies i altres institucions eclesials és perquè cuiden eixa amistat de manera que arribi a ser cada dia més intensa.

No oblidem que estan en una etapa de la vida en la qual tenen més dubtes que certeses i més interrogants que respostes. No els exigim unes seguretats que no poden tenir. La nostra tasca és acompanyar-los personalment, de manera que se senten escoltats i compresos i, des d’ací, es disposen a ser generosos amb Crist i amb els altres. Finalment, hem de tenir present que aquest acompanyament ha de fer-se amb delicadesa, respectant la seua llibertat. Només així arribaran a confiar en l’Església com un lloc segur on puguen trobar orientació i ajuda en la seua vida.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X