EL SEMINARI, MISSIÓ DE TOTS 17-03-2019

Aquest diumenge anterior a la solemnitat de sant Josep celebrem en la nostra diòcesi el dia del seminari. El lema triat per a enguany ens recorda que no podem considerar el seminari com una realitat desconnectada de la vida de l’església diocesana i de les parròquies. Del que siga avui el seminari depèn en gran mesura el futur eclesial i pastoral de les comunitats parroquials. Per això, si valorem l’Església, hem de demanar a Déu que hi haja joves que paren atenció a la possible crida del Senyor i que siguin capaços de respondre amb generositat posant-se al servei de l’Evangeli.

Actualment la realitat dels nostres seminaris no és com ho era fa unes dècades. Però gràcies a Déu, hi ha petits signes d’esperança que ens ajuden a descobrir que el Senyor continua convidant a joves perquè col·laboren amb Ell en la missió de ser sembradors del seu Regne mitjançant l’anunci de l’Evangeli, la celebració dels sagraments i el testimoniatge de la caritat cap als més pobres. Durant aquest curs són cinc els joves que s’estan preparant per al sacerdoci, rebent la formació en el Seminari interdiocesà i en la Facultat de Teologia de Catalunya. És un do que hem d’agrair a Déu. Demanem perquè perseveren en el desig de seguir i servir al Senyor vivint la vocació com un vertader camí de santedat. Una vocació sacerdotal és autèntica si qui la sent en el seu cor la viu amb el desig de ser sant.

El seminari és una realitat que tots hem de cuidar i valorar. En les famílies cristianes aquesta responsabilitat es viu si els pares eduquen als fills valorant positivament la vocació sacerdotal; els sacerdots estan cridats a donar testimoniatge que, malgrat les dificultats que patim en aquests moments a l’Església, és possible viure amb alegria el ministeri lliurant-se generosament al servei del Senyor; els catequistes tenen la gran responsabilitat de sembrar en el cor dels xiquets i joves que es preparen per a rebre els sagraments de la Iniciació Cristiana, l’amor a Jesús i el desig de viure com Ell; les comunitats parroquials no haurien de deixar de demanar al Bon Pastor que no els falte el testimoniatge de pastors segons el seu cor. En aquests moments tots tenim la responsabilitat de mostrar la bellesa de la vocació sacerdotal posant en valor l’exemple de tants preveres que, en la senzillesa del treball diari, en la dedicació constant a les seues parròquies i en la disponibilitat per a servir gasten la vida dia a dia. D’això, que és el que viu la immensa majoria dels sacerdots, no parlen els mitjans de comunicació social.

La celebració del dia del seminari ha de ser també una ocasió perquè en la catequesi i en els grups juvenils de la nostra diòcesi es parli als xiquets i joves de la vocació sacerdotal. Gràcies a Déu sé de molts joves que, quan han conegut a un sacerdot lliurat a la seua missió i que viu amb alegria la vocació, valoren el seu lliurament perquè els ha ajudat a créixer com a persones i com a cristians. M’agradaria que cada jove que ha tingut aquesta experiència es plantegés la possibilitat que també a ell estigués cridant-lo el Senyor.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa