El Seminari Diocesà de l’Assumpció celebrà la festa del Reservat
El dia 29 d’octubre es celebrà al Seminari, com tots els anys, la festa del Reservat. A les 11 h. s’aplegà una bona part el presbiteri diocesà, presidit pel Sr. Bisbe, Mons. Enrique Benavent Vidal i quinze sacerdots de la Germandat d’Operaris, presidits pel seu Director General, Mons. Florencio Abajo Núnez. S’inicià la celebració amb la conferència: “El Sacerdote, hombre de discernimiento” a càrrec del Cardenal Marcello Semeraro, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants. Tots seguit de la conferència es celebrà l’Eucaristia, presidida pel Sr. Cardenal. Van concelebrar amb el Sr. Cardenal, el Sr. Bisbe Mons. Enrique Benavent, Mons. Florencio Abajo i aproximadament uns cinquanta sacerdots. També va participar de la celebració el diaca permanent de la nostra diòcesi, Mn. José Manuel Borràs. Dirigí els cants Mn. Rubén Garcia, acompanyat per l’orgue a càrrec de Mn. Víctor Cardona.
S’inicià la celebració amb el cant d’entrada: “Pueblo de Reyes, pueblo sacerdotal”. Les lectures proclamades foren: La primera del llibre de l’Èxode (24, 3-8). El Salm responsorial: ”Ets Sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec”. La segona lectura de la carta als hebreus (He 9, 11-15) Després de cantar “Al·leluia”, el diaca permanent proclamà l’Evangeli segons sant Marc (Mc 14, 12-16. 22-26).
El nostre bisbe, Mons. Enrique Benavent va fer l’homilia. Les seues primeres paraules van ser de salutació: Eminentísimo Sr. Cardenal, Prefecto de la Congregación para las Causas de los Santos, Director General de la Hermandad de Sacerdotes Operarios Diocesanos, Vicario General de la diócesis, hermanos sacerdotes, diácono permanente, seminaristas, hermanos/as en el Señor. La celebración de hoy tiene una característica especial. La misión principal del sacerdote, aunque no la única, es la celebración de la Eucaristía, porque da forma a nuestra vida sacerdotal. Cuando la Eucaristía no se celebra con autenticidad, nuestro sacerdocio tampoco se vive auténticamente. El grupo de los discípulos del Señor, permanecían unidos porque eran sus amigos y las diferencias que había entre ellos. no llegaran a convertirse en divisiones. San Agustín nos dice como hemos de amar la unidad. Una celebración auténtica de la Eucaristía nos lleva a una mayor unidad entre nosotros.
La segunda lectura, de la carta a los hebreos, nos recuerda que es lo esencial del sacerdocio. Lo esencial de la vivencia sacerdotal de Jesús es que se ofreció al Padre. Nuestro sacerdocio ha de ser existencial, no ritual. Una vivencia ritual del sacerdocio es más fácil porque no nos implica personalmente, però éste no es el sacerdocio de Cristo. Hemos de ofrecernos con Cristo al Padre.
Vemos en la 1ª lectura del libro del Éxodo: “Tomando después el libro de la alianza, se lo leyó al pueblo que respondió: Todo lo que dice Yavé lo cumpliremos y obedeceremos”… “Esta es la sangre de la alianza que hace con vosotros Yavé sobre todos estos preceptos”. La sangre derramada por Cristo es signo de la nueva Alianza. Un sacerdote debe ser ante todo un amigo del Señor. La llamada al sacerdocio es una alianza de amor entre el Señor y nosotros. Celebrar la Eucaristía nos debería llevar a todos y a cada uno, a vivir con autenticidad nuestro sacerdocio y en la medida en que lo vivamos así, la celebración de la Eucaristía será cada día más auténtica. Esto hemos de pedir al Señor en esta celebración. La Eucaristía ha de ser el centro de nuestra vida. Que el Señor nos ayude a descubrir su grandeza cada vez que la celebramos. Que así sea.
Mn. José Manuel Borràs, diaca permanent, va fer les pregàries. Per Càritas, per tota l’Església que ha iniciat un Sínode, pels responsables polítics de les nacions, pels qui pateixen fam i per nosaltres invitats a la taula del Senyor. El diaca permanent i el seminarista Alberto van preparar l’altar per a l’ofertori i tot seguit el Sr. Cardenal encensà l’altar i la creu i després el diaca permanent encensà el Sr. Cardenal i tots. El cant de comunió fou “Al·leluia! Tots esperem de Vós Senyor el nodriment de vida eterna. Al·leluia!”
A continuació l’exposició del Santíssim acompanyada del cant “Pange lingua”. Després tres sacerdots, Mn. Jordi Centelles, Mn. Ramon Labernié i Mn. Carlos Castán van llegir alguns fragments de l’Exhortació Apostòlica “Pastores dabo vobis” de sant Joan Pau II. Com formar sacerdots que evangelitzen en el món d’avui? El ministeri sacerdotal és insubstituïble per a l’Església. El sacerdot uneix el poble de Déu amb Jesucrist, Cap i Pastor. Després de meditar una estona sobre el que s’acabava de llegir, el Sr. Bisbe va fer una pregària a Jesús Gran Sacerdot, consagrant el nostre Seminari: “Avui novament us consagrem aquest Seminari, Mestre d’amor i de veritat. Jesús, Bon Pastor, acolliu la nostra pregària sacerdotal a favor d’aquesta casa, dels qui s’han format i es formaran… Esteneu la vostra mà protectora sobre aquest Seminari, sota la protecció de l’Assumpció de Maria, la seua titular” Que els qui es preparen per al sacerdoci, sigue un sacerdoci fecund. Que així sigue. Després de cantar “Tantum ergo”, el Sr. Cardenal ens donà la benedicció amb el Santíssim. Acabà la celebració amb el cant: “Laudate Dominum”.
Tot seguit, els celebrants van compartir un dinar de germanor acompanyats pel Sr. Bisbe. Va ser una celebració molt solemne, tenint com a centre el sacerdoci i el gran amor a l’Eucaristia.
Maria Joana Querol Beltrán
