EL RESSUSCITAT RECUPERA UNS DEIXEBLES DIMISSIONARIS 23-04-2023
L’episodi dels deixebles d’Emmaús, exclusiu de Lluc, és la millor referència per un encontre amb el Ressuscitat.
La situació inicial presenta uns que són anomenats deixebles però que de fet abandonen el lloc on els pertocaria romandre, Jerusalem, per anar a Emmaús, iniciant un procés dimissionari.
Justament el mateix diumenge en què la dreta de Déu ha ressuscitat i glorificat Jesús de Natzaret, se n’anaven a Emmaús capficats en allò que abandonaven però no podien oblidar: conversaven entre ells comentant els incidents ocorreguts a Jerusalem.
Davant la seva incoherència es fa plenament viva la coherència fidel del Mestre Jesús que surt a recuperar els seus. No són els d’Emmaús els qui troben el Ressuscitat sinó que és Ell el que surt al seu encontre.
El procés catequètic de Jesús per recuperar-los és modèlic. Mentre ells conversaven i discutien, amb tensió perquè no pot haver-hi pau amb els altres quan no la tenim dins el propi cor, Jesús mateix es posà a caminar amb ells: el Senyor, ara ja Ressuscitat, camina amb nosaltres com havia fet sempre gràcies a l’Encarnació.
En comptes de retreure’ls res, els diu: De què discutiu tot caminant? Pregunta respectuosa que fa brollar llur posat trist i provoca una pregunta d’estranyesa adreçada a Jesús: Ets l’únic foraster que no saps el que ha passat a Jerusalem?
Amb genial resposta-pregunta de Jesús: “Què?”, provocant l’obertura de cor dels dos dimissionaris pels quals (segons confessen) Jesús de Natzaret “fou” un profeta poderós en obres i paraules, però ja no és.
Per això esperàvem que Ell seria el Salvador però ara ja no esperem, tot i la subtil referència de què ja som al tercer dia i que algunes dones ens han esverat dient que se’ls han aparegut uns Àngels assegurant que Ell és viu.
La manca de fe i d’esperança explica per què abandonen la Comunitat dels qui creuen i esperen en Jesús.
Llavors Jesús els exposà tots els llocs de les Escriptures que es referien a Ell profetitzant que la Passió és part integrant del camí messiànic de Jesus.
Aquesta lliçó teòrica dona pas a una interpel·lació pràctica: Acostant-se al poblet, Ell va fer com si seguís més enllà i ells van insistir: Queda’t amb nosaltres. Tot i que mancats de fe i d’esperança, els d’Emmaús demostren que sí han après la lliçó de l’hospitalitat caritativa que ara exerceixen amb el desconegut company de camí.
Així quan a Jesús li obrim les portes del cor dient-li “Queda’t amb nosaltres”, Ell no dubta a entrar i, posat amb ells a taula, prengué el Pa, digué la Benedicció, el partí i els el donava: és l‘Eucaristia, eix i cimal de la vida cristiana. Per això llavors se’ls obriren els ulls i el reconegueren: perquè ja són actius els motors de la identitat cristiana (la gràcia del Ressuscitat, la Paraula de Déu, la caritat i l’Eucaristia, mancant encara el darrer motor que ho ha de cohesionar tot: la Comunitat).
Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem: perquè efectivament aquesta és la funció de la Comunitat que es reuneix per enfortir la vivència dels valors fundacionals de Jesús per part de tots els germans.
Deixem-nos recuperar pel Ressuscitat a l’amor primer.
Revisem-nos examinant quin “motor” de la nostra identitat cristiana el tenim una mica avariat o en desús.
José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà
