EL PROCÉS SINODAL 10-10-2021

El procés sinodal al qual hem sigut convocats pel Papa, no pretén únicament que arribem a algunes conclusions sobre els aspectes de la vida de l’Església que més ens preocupen, com pot ser la necessitat de reorganitzar-la davant el fenomen de la falta de vocacions sacerdotals o religioses, que ens força a buscar alternatives per atendre pastoralment les diferents realitats eclesials. Tampoc es tracta de trobar fórmules que resulten eficaces per a l’anunci de l’Evangeli i la transmissió de la fe en el moment actual. L’objectiu és més profund: aprendre a viure en l’Església des d’unes noves actituds. Encara que la fase diocesana acabarà el mes d’abril, el document preparatori insisteix que la sinodalitat és una característica constitutiva de l’Església i el camí que ha de recórrer durant el tercer mil·lenni. En aquest document s’empren tres termes per a expressar què és l’essencial en la vida eclesial: comunió, participació i missió.

La comunió és quelcom més que la unitat. La unitat pot ser externa i jurídica. A l’Església hi ha unitat quan els fidels professem les mateixes veritats, celebrem els mateixos sagraments i reconeixem l’autoritat als legítims pastors acollint els seus ensenyaments i prestant-los l’obediència. La comunió pressuposa aquesta unitat, però no es limita a ella. Les veritats que creem ens han de portar a compartir i viure junts la fe; els sagraments que celebrem ens fan amics de Déu per la Gràcia que ens comuniquen; la unitat garantida pels pastors ha de portar-nos a una comunió en l’amor, a fer de l’Església una mateixa família de germans. Certament, això no implica que entre nosaltres no hi haja diferències, però si la fe viscuda és autèntica, les diferències no arriben a convertir-se en divisions. El procés sinodal ens ha d’ensenyar que no ens podem conformar amb una unitat merament externa i que les diferències no ens han de dividir.

La participació és també una exigència d’una vida eclesial sana. L’Església no l’edifiquem nosaltres; és l’Esperit Sant qui va construint-la com un temple consagrat al Senyor enmig del món. I l’Esperit se serveix dels batejats que, vivint en fidelitat al baptisme i a la pròpia vocació, donen vida de l’Església. La participació suposa que tots podem aportar alguna cosa i que ningú té dret a pensar que pot prescindir dels altres. Tots tenim el dret i el deure de contribuir com a cristians i amb el nostre compromís en el Poble de Déu. La participació exigeix paciència, diàleg, parlar amb caritat i escoltar amb respecte. Només d’aquesta manera trobem camins per a viure com a germans.

Crist no va entregar la seua vida per a salvar a l’Església, sinó per a salvar a tota la humanitat. Per això, l’Església no viu per a ella mateixa, sinó que està al servei de tots oferint l’Evangeli i la Vida de la Gràcia. Aquesta missió no és tasca d’uns pocs, sinó que ens ha d’implicar a tots, i només serà creïble si vivim la comunió i ens comprometem en la vida eclesial.

Us convido a pregar des d’ara pels fruits d’aquest procés sinodal.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

Escoltar:

Descarregar:

X