El Moviment Vida Creixent de la Diòcesi de Tortosa celebrà l’última trobada del curs
El dissabte, 10 de juny, ens vam aplegar a la Catedral un grup de Vida Creixent per celebrar l’última reunió del curs, presidits per la coordinadora diocesana Sra. Encarna Gisbert Abellana i pel consiliari diocesà Mn. Joan Bajo Llauradó. Després de la pregària, Mn. Bajo inicià la seua xerrada fent una petita radiografia del nostre moviment cristià estès arreu. Es constata una petita davallada en el nombre de membres, el qual podem atribuir-ho a tres factors: a) L’envelliment de la gent que contribueix a que alguns ja no puguen assistir als diferents actes que es fan; b) La pandèmia; c) A causa de la pandèmia, alguns membres han estat traspassats a la Casa del Pare.
El Papa Francesc és un gran aliat de Vida Creixent. En alguns dels seus escrits i documents surt el tema de les persones grans: “El Magisteri del Papa Francesc i la gent gran” i parla sovint de la gent gran com a fruit de saviesa i com a nexe intergeneracional, així com remarca també el Sant Pare, la importància d’aquesta etapa en la societat i en l’Església. El Papa ha estat molt interessat en la participació de les persones grans en el Sínode i de fet així ha estat la participació en els grups sinodals parroquials. Àdhuc en algunes parròquies s’ha format un grup sinodal amb les persones del grup de Vida Creixent. S’ha vist en la gent gran una nova perspectiva com a persones de molta experiència. A finals de gener es va celebrar a Roma un Congrés Internacional sobre la gent gran. Mn. Bajo ens comentà alguns trets del llibre “Renéixer, una nova oportunitat per a la gent gran” del qual ell és l’autor. L’envelliment és una etapa molt important per a les persones d’edat avançada en la qual l’Església ens acompanya mitjançant la celebració de l’Eucaristia, els sagraments i la pregària. Les persones grans encara tenim una missió en l’Església: ser transmissors de l’Evangeli amb la nostra paraula. En aquesta edat podem considerar tres dimensions importants: saviesa, bondat i prudència. L’Església ens confia la missió d’ajudar les futures generacions a esdevenir adults, utilitzant els recursos de formar part del rol de cuidadors actius, de relació intergeneracional, de recolzament comunitari i transmissors de valors. Déu té els seus plans per a cada persona, independentment de la seua edat cronològica. No podem aconseguir més anys a la vida, però sí més vida als anys. És un bon moment per preguntar-nos si podem afrontar les contrarietats i les fragilitats que el pas dels anys ens estan deixant. Cal posar optimisme en les coses que encara podem fer. No hem de sentir-nos al marge de la vida de l’Església, ja que som persones actives, perquè fins que el Senyor ens cride, li podem oferir la nostra pregària. “Som subjectes actius d’un període humà i espiritual fecund de l’existència humana. Encara tenim una missió que complir” (S. Joan Pau II, 1994)
El Papa Francesc, dins del Sínode ha preguntat què més pot fer l’Església per les persones grans, mestres en experiència, a fi que encara puguen ajudar en la mesura de les seues forces, tant en la vida eclesial com en la social. Si durant la seua vida han sigut bons cristians, quan arriben a la maduresa mantenen i augmenten la seua fidelitat a l’Església. També ara ha sorgit “La pastoral del major” a partir del Papa Francesc. I parlant de les persones grans no podem oblidar els nostres patrons de Vida Creixent, Sant Joaquim i Santa Anna. Tenim uns bons pilars on apoiar-nos amb el llibre del Sant Pare: “La edad anciana. Una bendición para la sociedad” i amb els llibres de la CEE: “Familia y defensa de la vida”; “La ancianidad: riqueza de frutos y bendiciones”; “Orientaciones para la pastoral de las personas mayores”. I el temari per al proper curs de Vida Creixent serà: “Alianza entre generaciones” Un projecte per viure en plenitud, editat per la Comisión Permanente de Vida Ascendente i Vida Creixent. Com sempre s’edita en castellà i en català.
En l’apartat del diàleg, ens comunicà Mn. Joan Bajo que el 24 de maig fou elegit nou Consiliari Interdiocesà de Vida Creixent de les diòcesis de Catalunya i les Illes, substituint el qui hem tingut fins ara, Mn. Xavier Morató de Barcelona. Enhorabona, Mn. Bajo.
Mn. Josep Ma Membrado, rector de la parròquia del Sant Crist de la Catedral, va preparar l’altar de la Capella de la Mare de Déu de la Cinta per celebrar l’Eucaristia. S’inicià amb unes paraules de Mn. Bajo invitant-nos a donar gràcies al Senyor per la reunió de fi de curs que estàvem celebrant. Les lectures foren les pròpies del dia, “Memòria de Santa Maria”. La 1a del llibre de Tobit (Tb 12, 1.5-15.20). El Salm responsorial: “Beneït sigui el Senyor Déu que viu eternament, i l’Evangeli segons sant Marc (Mc 12, 38-44). El de la viuda pobra que és la que va donar més que tots.
En l’homilia ens digué Mn. Bajo que celebràvem l’Eucaristia de fi de curs el qual ha sigut amb els seus encerts i les seues mancances, tanmateix donem gràcies a Déu per haver arribat a aquesta celebració de Vida Creixent. Però, com podem ajudar des del nostre Moviment amb les paraules de l’Evangeli que acabem de proclamar? Podríem traduir-lo en caminar junts, essent testimonis del passat i del futur que ha de venir. Vosaltres teniu mitjans per saber viure en plenitud. Caminar junts amb una gran perspectiva, deixant que l’acció de l’Esperit guiï aquesta Església que tant estimem. Hem de construir ponts intergeneracionals i ser fidels al que el Senyor ens dóna. Cerquem el servei els uns amb els altres i compartim l’acció caritativa amb els més pobres i desvalguts. Pensem en l’Evangeli que acabem de proclamar. Podem fer a Déu l’ofrena de la nostra vida i que la Mare de Déu de la Cinta, la nostra patrona, ens ajude a seguir caminant sense defallir.
Arribat el moment de les pregàries vam demanar pel Papa Francesc, pels bisbes, per l’Administrador Diocesà, Il·lm. José Luís Arín Roig i per a que la nostra diòcesi tingui aviat el bisbe que necessita. Vam pregar també pel Moviment Vida Creixent per a que la gent que el formem compleixi amb fidelitat la voluntat de Déu en el capvespre de la nostra vida. Continuà la celebració i després de la benedicció final, vam cantar l’himne de la Mare de Déu de la Cinta.
Després vam compartir tots un dinar de germanor acabant amb l’himne de Vida Creixent, que com cantem en la darrera estrofa arribem a complir-ho: “Perquè estimem el món en què vam néixer, com una gràcia que Déu ens donà, ens esforcem per ajudar-lo a créixer i amb nostra alegria fer-lo un xic més humà. I aquesta alegria ningú no ens la prendrà”
Maria Joana Querol Beltrán
