El Moviment de la Diòcesi Vida Creixent inicià el nou curs
El dia 8 d’octubre, després de més d’un any de no haver-nos pogut reunir a causa de la pandèmia, ens vam retrobar a l’Espai Patronat, el grup de Vida Creixent de la parròquia de Sant Blai de Tortosa. Vam treballar el 1er. tema del curs: “Soroll. El caos de la meva vida”. Vam seguir els punts marcats pel temari preparat per a les diòcesis amb seu a Catalunya i les Illes. En primer lloc la Paraula de Déu:”Al principi Déu creà el cel i la terra…” (Gn 1, 1-5). Vam seguir la metodologia de sempre. Primer l’exposició dels punts del tema: 1) El caos. 2) La desolació. 3) L’oportunitat de Déu. A continuació s’obrí un diàleg molt enriquidor i després de reflexionar sobre unes preguntes que ens venien donades en el tema, vam finalitzar amb una pregària: “Sempre em poso a les teves mans…Transforma el meu caos en allò que tu ja veus… Ajuda’m a ser el que Tu vols que sigue…” Tot seguit ens vam desplaçar a la parròquia per participar de l’Eucaristia.
Seguint la programació del curs 2021-22, el dimecres, 20 d’octubre, Mn. Joan Bajo, consiliari diocesà de “Vida Creixent” ens va fer la primera xerrada a la sala de reunions de la parròquia Mare de Déu dels Dolors, on ens vam reunir membres d’aquesta parròquia, de la de Sant Blai i d’altres parròquies de la ciutat, així com algunes persones dels Esplais de Tortosa. Les sales de reunions del Patronat estaven ocupades. Mn. Bajo va agrair el suport del departament de Serveis Socials i del Consell Municipal de la Gent Gran de l’Ajuntament de Tortosa. La regidora de Serveis Socials, Mònica Ripoll, saludà Mn. Bajo, qui cada curs ens fa un cicle de tres conferències adreçades sempre a la gent gran i a tots els assistents.
El títol de la d’aquest dia fou: “La persona gran en la nostra societat. Una nova oportunitat”. Ens comentà la regidora que convidem la gent gran. ja que són unes xerrades de joia i retrobament. Ens comentà les altres dos que farà. Al 2on. trimestre sobre “L’eutanàsia” i al tercer parlarà de “ Les voluntats anticipades”. Com sempre, Mn. Bajo va il·lustrar la seva xerrada amb la projecció de fotos i el més important de cada tema.
Ens passà la primera transparència remarcant els cinc punts de la xerrada: 1) Tornar a l’essencial.
2) Ocupar el lloc que li pertany en la societat. 3) Una nova manera de veure l’eclesialitat. 4) Renàixer la vulnerabilitat i la fragilitat. 5) Reconèixer el nou temps. Comentà cadascun dels apartats de manera molt entenedora.
L’any 2000 un brot de neumonia (Covid-19) transforma i canvia la vida de la humanitat d’una manera dràstica i ràpida. També ha estat una realitat el temps de purificació, de reflexió personal i comunitària que ens fa replantejar de manera radical la nostra manera de viure, i a mesura que avancem en aquesta situació creix la perplexitat davant el futur. Davant de la pandèmia canvien les pràctiques socials, costums, etc. Aquest temps de crisi ens ha portat a aferrar-nos a les realitats que donen sentit a la nostra vida: família, treball, amistats, pregària, reflexió personal, diàleg… En aquesta crisi que encara estem sofrint hem vist com flueix la força interior de la societat solidària que sorgeix en els hospitals, residències geriàtriques, comunitats socials, etc. que ens fan tornar a l’essencial, ja que les crisis són oportunitats per valorar les nostres formes de vida. El que el Papa Francesc ha denominat “Feliç sobrietat” (Laudato Si, 222-225). També aquesta crisi ens ha permès redescobrir valors molt importants: cura dels altres, paciència, perseverança, generositat, cooperació intergeneracional i altres.
Què és essencial en l’etapa de la vellesa? Saber com procedir per a ser millors, créixer interiorment, desig d’aprendre i relacionar-se, mantenir unida la família, conrear l’art de l’amistat, contacte amb Déu des de la pregària i de l’experiència sacramental.
També la gent gran ha d’ocupar el lloc que li correspon en la societat. Prendre consciència de la seua vulnerabilitat i del deure cívic que la societat té envers l’ancianitat. De vegades aquesta percepció és negativa i s’associa amb demència, dependència, passivitat i recta final de la vida. La mort continua essent el gran tabú de la societat actual i es prefereix no tocar res que pugue despertar la seua presència. Aquesta situació de crisi és una oportunitat per renovar el pacte intergeneracional.
Cal recuperar el concepte “d’Església domèstica” (LG 11). La crisi de la pandèmia ens ha portat a pensar en el protagonisme dels laics, en la funció primordial de la família i en la transmissió de la fe. Això indica la importància derivada de l’amor i el servei. L’Església domèstica és la família, espai sagrat que agrupa un conjunt de generacions i en els nostres dies és necessari recuperar la figura dels avis, qui han d’acompanyar i ajudar les generacions més joves.
També l’Església s’ha beneficiat de les noves tecnologies digitals. S’ha fet palès l’esforç i la creativitat de tants sacerdots, religiosos i laics. La societat es creia autosuficient i ama del món actual. La pandèmia ha afectat el benestar físic, cognitiu i emocional de les persones grans; també podríem afegir-hi la tristesa i la soledat. Hem de reconèixer el nou temps (Kairós) i ens donarà molta llum considerar el fruit de la Covid-19, perquè la crisi ens ha portat a una situació de canvi. L’Església ha de ser signe de la presència operant de Déu en la història. El reflexionar en aquest nou Kairós, ens pot ajudar en aquest temps que acabem d’iniciar: “EL PROCÉS SINODAL DEL SÍNODE DELS BISBES 2023” amb el lema: “COMUNIÓ, PARTICIPACIÓ i MISSIÓ”
Maria Joana Querol Beltrán
