EL MIRACLE DEL NADAL 20-12-2020

L’Advent arriba a la seua fi. Divendres que ve celebrarem la festa del Nadal, el dia de la nostra salvació. En el cor de l’ésser humà hi ha un desig de pau que ell mateix no pot realitzar: necessitem ser redimits. Sabem que no podem salvar-nos a nosaltres mateixos i instintivament no volem abandonar-nos a la desesperació, a la resignació o a l’escepticisme. La humanitat necessita que algú la salve des de fora. Durant l’Advent hem fet nostre el crit del Poble de Déu, que és també el crit de tota la humanitat, demanant a Déu que actue: “Oh, si esquincessis el cel i baixessis!” (Is 63, 19).

Celebrar el Nadal és confessar que aquest desig fet pregària no ha caigut en el buit, que ha estat escoltat: Déu ens ha donat una pau que el món no pot donar; en la foscor ha brillat una llum d’esperança; a una humanitat que, si roman tancada en ella mateixa, no té altre camí que l’absurd o la desesperació, se li ha obert una finestra que li permet contemplar la realitat amb una mirada nova. Nadal és un miracle. Eixa nit, d’una manera inesperada, en el silenci, en una gran pobresa i soledat, va esdevindre el que tota la humanitat estava esperant. Tal vegada no va succeir com molts pensen que han de ser els moments importants, però l’actuar de Déu no se sotmet als esquemes humans.

Déu ha vingut a salvar l’home per uns camins insospitats: ha volgut experimentar Ell mateix la fragilitat d’una humanitat que necessita ser salvada. Ha volgut caminar amb nosaltres pels camins foscos de les nostres pobreses i misèries; ha volgut sentir en la seua pròpia carn la set de salvació. Va començar el seu camí buscant un lloc a Betlem per nàixer, va viure en pobresa, va patir una condemna injusta i va morir ajusticiat en una creu. D’aquesta manera ha fet seus tots els nostres anhels i ens ha concedit que la seua vida es converteixi en la nostra salvació. La fe ens permet superar el cercle viciat en el qual ens perdem quan únicament confiem en les pròpies forces.

Pot celebrar el Nadal qui té la humilitat de renunciar a viure únicament des de si mateix i per a si mateix; qui s’arrisca a viure des de la Gràcia de Déu; qui sap que no el salvarà el que té, ni el que fa, ni el que sap, ni el que pot, ni el que aconsegueix amb els seus propis mitjans, ni el que ha aconseguit al llarg de la vida… Només la humilitat de Déu té poder de salvació. Qui creu en el miracle del Nadal pot viure de gràcia. Nadal és la festa dels pobres i els humils, perquè Déu s’ha fet un d’ells.

En eixa humilitat es revela la vertadera dignitat humana: la grandesa de l’ésser humà no està en el seu orgull, ni en les seues pretensions de superioritat, ni en el seu afany de grandesa, sinó a acceptar la pròpia petitesa i obrir-se a l’amor salvador de Déu. Per això el Nadal no és la festa de l’ostentació ni del consum, sinó la celebració de l’amor de Déu que, en revelar-nos la seua bondat, funda un nou humanisme i ens ensenya a construir el món des d’uns nous valors.

Bon Nadal a tots.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

Escoltar:

Descarregar:

X