EL GOIG DE L’EVANGLI II) 23-02-2014

“Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell” (Jn 3, 17). L’actitud de Jesús vers tots els homes i vers al nostre món és manifestació d’aquest desig de salvació. En alguns moments el Senyor empra un llenguatge dur amb aquells que es resisteixen a la conversió, però no podem oblidar que les primeres paraules del Senyor són sempre de gràcia i mai d’amenaça i que, quan el Senyor usa un llenguatge que pot atemorir, ho fa mogut pel desig de salvació i mai perquè s’alegre del mal de ningú.

Els deixebles són enviats per Crist al món, de la mateixa manera que Ell havia estat enviat pel Pare (Jn 17, 18; 20, 21). Les actituds de Crist han d’inspirar el nostre mode d’anunciar l’Evangeli i la nostra relació amb el món on som enviats.

Una vegada, durant una reunió en el marc d’una visita pastoral a una parròquia, em van preguntar què podíem fer els cristians per a acostar-nos i evangelitzar les persones més allunyades de l’Església. Vaig respondre que jo no he inventat una metodologia que aconseguisca resultats espectaculars en aquesta qüestió, però que em pareixia que la primera cosa que hem de fer els cristians, si volem acostar l’Evangeli a aquells que es troben lluny de l’Església, és no condemnar-los pel simple fet d’estar lluny, perquè si els condemnem prèviament ens incapacitem per a acostar-nos a ells i oferir-los l’Evangeli com a paraula de salvació. Evidentment, això no significa que hàgem de considerar que tot el que hi ha en el nostre món és bo. L’Evangeli és també paraula de juí per a tots nosaltres i per al nostre món.

En l’exhortació Evangelii gaudium el Papa ens invita a revisar algunes de les nostres actituds en relació amb el nostre món. El Papa ens prevé de quatre temptacions en què fàcilment podem caure els cristians:

a) Tristesa. En el núm. 1 de l’exhortació ens invita a preguntar-nos si en el nostre treball pastoral irradiem alegria o actuem com a persones que viuen en la tristesa.

b) Autoritarisme. En el núm. 14 el Papa ens qüestiona a l’anunciar l’Evangeli ho fem com aquells que volen imposar una obligació als altres o desitjant compartir una alegria.

c) Pessimisme. En el núm. 84 ens prevé de la temptació del pessimisme: pensem que el que fem no serveix per a res perquè el nostre món està molt malament i ens excusem en els seus mals per a justificar la nostra poca entrega.

d) Judici. En el núm. 271 el Papa ens invita a donar raó de la nostra esperança i a fer-ho, no com a enemics que assenyalen i condemnen, sinó amb dolçor i respecte.

Si evitem aquestes temptacions serem autèntics testimonis de Crist, que ha vingut a salvar i no a condemnar.

Que el Senyor ens beneeixi a tots.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X