En la seua exhortació apostòlica Evangelii gaudium el Papa Francesc ens ha oferit una “invitació a una nova etapa evangelitzadora”, invitació que el Papa espera que “sigui acollida per tota la comunitat eclesial” (núm. 287).

Com a invitació a una nova etapa evangelitzadora, l’exhortació és més que un pla de pastoral. No sols ens diu el que hem de fer o el que hem de dir, sinó que ens recorda que el fruit de l’evangelització té també a veure amb les actituds de l’evangelitzador. En l’Església, els qui estem compromesos en la tasca de l’evangelització, no només hem de programar allò que tenim que fer, sinó que hem de parar-nos a pensar “com” ho farem. Per això, l’exhortació no és tant sols una invitació a revisar les activitats pastorals, sinó que en ella trobem també una guia perquè puguem fer un examen de consciència de les nostres actituds com a subjectes i agents de l’evangelització. Tots estem cridats a aquesta revisió d’actituds: els bisbes, els sacerdots, els religiosos i consagrats, i els laics.

L’exhortació és també una invitació a una reforma de l’Església. Ja el Concili Vaticà II ens recordava que “l’Església, santa i alhora necessitada sempre de purificació, va en busca contínua de penitència i de renovació” (LG 8). Tots som conscients que l’evangelització és més eficaç quan l’Església es presenta al món amb un rostre més autènticament evangèlic. En el núm. 26 de l’exhortació el Papa ens recorda que aquesta exigència de renovació i de conversió “no es dirigeix només als individus aïllats, sinó a l’Església sencera”. Tota reforma de l’Església té com a meta viure en una major fidelitat a Crist, de manera que en el conjunt de l’Església resplendeixi amb claredat davant del món el rostre de Jesucrist.

L’exhortació és una crida a no tenir por del nostre món. Davant les dificultats que estem vivint en l’evangelització en el moment actual fàcilment podem caure en la temptació de replegar-nos en nosaltres mateixos, de preocupar-nos de conservar les nostres estructures i oblidar-nos dels demés, de condemnar a un món que cada vegada s’allunya més de l’evangeli o de viure al ritme que ens marca nostre món perdent, d’aquesta manera, la capacitat de prendre la iniciativa davant la nostra societat. Una Església que es preocupa únicament de la “autopreservació” perd el dinamisme evangelitzador.

En l’exhortació el Papa reflexiona també sobre algunes qüestions pastorals concretes que són de gran importància en l’anunci de l’Evangeli: ens invita a revitalitzar la vida de les nostres parròquies perquè es visca en elles un esperit autènticament evangelitzador (n. 28); a ser una església de portes obertes (n. 47); a revisar la catequesi (n. 70); a cuidar la religiositat popular (núm. 90); a alimentar la nostra vida cristiana amb la Sagrada Escriptura (n. 174), etc…

En successives glosses dominicals comentaré alguns aspectes concrets de l’exhortació. Desitjo que aquesta primera reflexió us desperte l’interès per la seua lectura.

Rebeu la meua salutació i la meua benedicció.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa