EL GOIG DE L’EVANGELI (III): L’EVANGELITZADOR 30-03-2014

En anteriors glosses dominicals hem comentat alguns aspectes de l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium. Concretament ens hem referit a la necessitat de viure en actitud de permanent reforma de l’Església perquè aquesta transparente amb mes fidelitat el rostre de Crist, i a les actituds que els cristians estem cridats a viure en la nostra relació amb el món, que és, en definitiva, el destinatari de l’Evangeli perquè, com ha dit un gran teòleg del segle XX, Crist no ha mort per salvar l’Església sinó per salvar al món per mitjà de l’Església, que és el seu instrument de salvació per a tots els homes.

Avui us invite a considerar un altre aspecte de l’exhortació: Com ha de ser l’evangelitzador que l’Església i el món necessiten en el moment actual? En un primer moment algú podria pensar que aquesta qüestió afecta únicament els bisbes, sacerdots, religiosos i persones consagrades, que han entregat la seua vida al Senyor i s’han consagrat a la tasca de l’evangelització. En realitat, és un interrogant que ha de plantejar-se tot cristià, perquè tots estem cridats a ser testimonis de l’Evangeli i, per tant, evangelitzadors.

En Evangelii gaudium el Papa Francesc dissenya un retrat de l’evangelitzador que necessita el nostre món en el moment actual:

a) Ha de ser un cristià compromès amb el Senyor i amb l’Evangeli, i això implica ser generosos amb el nostre temps. Moltes vegades, per comoditat o per preservar el nostre temps personal ens resistim a assumir compromisos en tasques eclesials i evangelitzadores. Una preocupació obsessiva per cuidar la nostra privacitat pot matar la generositat amb el Senyor.

b) Ha de ser un cristià que, en la nostra cultura consumista i del benestar, no caiga en la temptació de ser com tots o tindre el que tenen tots, arribant inclús a dissimular la seua fe. L’obsessió per amagar la pròpia identitat cristiana pot ofegar l’alegria missionera i fer-nos oblidar que l’Evangeli aporta una novetat real al nostre món.

c) Desig de viure la tasca evangelitzadora com entrega de la pròpia vida. El cristià, cridat a donar testimoni de la seua fe enmig del món, no ha de pretendre buscar-se enemics però ha d’estar disposat a entregar la seua vida pel Senyor.

d) El cristià ha d’estar atent per no caure en la temptació d’allò que el Papa denomina “mundanitat espiritual”, que consisteix a buscar la glòria i l’èxit humans i el propi benestar més que la glòria del Senyor, i fer-ho sota una aparença d’amor a l’Església. Aquesta mundanitat espiritual du a molts cristians a treballar en l’església amb unes actituds que són més pròpies de dirigents d’empreses o organitzacions humanes que d’autèntics deixebles del Senyor.

En el fons, darrere d’aquestes actituds s’amaga una falta d’autenticitat en la vida cristiana i desconfiança en la força de l’Evangeli.

Que el Senyor ens beneïsca amb la seua gràcia.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa.