El bisbe Sergi al clergat diocesà: «En la creu i en l’entrega hi ha el sentit de la nostra vida i missió»

• Un grup de sacerdots i diaques ha compartit un recés d’inici de curs a la Casa d’Espiritualitat de les Teresianes
• El prelat ha reflexionat entorn de la figura de Nicodem a partir de l’homilia del Papa a l’Estadi de Montjuïc

(23-09-2026) Un nombrós grup de preveres i diaques de la Diòcesi de Tortosa va participar en el recés d’inici de curs, dirigit pel bisbe Mons. Sergi Gordo. La jornada va tenir lloc el dilluns 21 de setembre a la Casa d’Espiritualitat de les Teresianes, a Jesús-Tortosa. Durant la trobada, el bisbe Sergi va reiterar el seu agraïment als mossens que han assumit noves responsabilitats amb l’entrada del nou any pastoral. Igualment, va tenir unes paraules de record per als sacerdots absents per problemes de salut o per la seva avançada edat.

La jornada va començar amb la pregària de Tèrcia a la capella. A continuació, el bisbe Sergi va impartir una xerrada en què reflexionà sobre alguns dels missatges que va deixar el Papa Lleó XIV durant la seva visita a Espanya. Després de recordar la prioritat evangelitzadora d’enguany —l’acompanyament espiritual i vocacional—, el bisbe va començar amb la pregunta «Senyor, què voleu de mi?», fent referència a la carta de convocatòria del recés que dies abans havia enviat al clergat. El prelat animà els clergues a recuperar la visió sobrenatural envers la seva missió, fent seu el lema de la visita apostòlica: «Alça la mirada».

Concretament, el discurs del bisbe va centrar-se en l’homilia del Sant Pare a la vetlla de pregària a l’Estadi Olímpic de Montjuïc. Aquesta al·locució del Pontífex girava entorn de la figura de Nicodem. «És una invitació a tornar la nostra mirada a la primera crida, aquella crida que tots nosaltres hem experimentat», comentà el bisbe Sergi. Després de recordar la importància de la missió del clergat en l’acompanyament de les comunitats cristianes, va referir-se a unes paraules recents de Lleó XIV, en què convidava a la Diòcesi de Roma a «fer menys i millor».

Una llum enmig de la nit

«De vegades em pregunto: què mirava Jesús?», va afirmar més endavant el bisbe. Després de recordar les febleses i imperfeccions dels dotze apòstols —reflectides als evangelis— el prelat observà que «el Senyor no dubta d’ells. Compta amb ells i els mira amb compassió i amb amor». Pel que fa a Nicodem, Mons. Sergi Gordo va aturar-se en els tres passatges de l’Evangeli de Sant Joan que mostren el seu procés de fe, que és «l’itinerari d’un deixeble». La seva condició de fariseu és un recordatori que la fe està oberta a tothom.

Tornant al text del Sant Pare, el bisbe va citar-ne un fragment: «Nicodem ens ensenya que aquestes nits, que acompanyen la nostra vida, el camí de la fe i la història en què vivim, són un lloc de benedicció, un espai per renéixer, unes entranyes que sempre engendren nova vida». Així, va animar els mossens a no enfonsar-se davant les dificultats, «perquè la nit no ha de tenir mai l’última paraula. Ha de ser l’albada de la Pasqua. Per crucem ad lucem».

L’ordinari de la diòcesi reconegué que «de vegades voldríem el cristianisme d’un Ressuscitat que no tingués les nafres», però que és «en la nit, en la creu, en l’entrega, en el rentament dels peus» on hi ha el sentit de la vida i missió dels sacerdots. «L’itinerari de Nicodem ens ha d’animar molt. A nosaltres i als que nosaltres acompanyem. No hem de perdre mai l’esperança, mai res no és perdut. Qui ets tu per dir que tot s’ha acabat? El Senyor té els seus camins», afegí el bisbe Sergi.

La trobada va continuar amb una estona de pregària i d’adoració davant del Santíssim, seguit d’un espai de meditació entorn de l’homilia del Sant Pare. Després de la fer la reserva i de resar l’àngelus, els preveres i diaques van acomiadar la trobada amb un dinar compartit amb el bisbe Sergi Gordo.