DOS MISSATGES DEL PAPA PER AL COMENÇAMENT DE L’ANY 29-01-2017
En la vida de cada dia ens arriben molts missatges. Aquest fet ens pot portar a considerar-los irrellevants i a no escoltar-ne cap. També al llarg de l’any celebrem moltes jornades o dies dedicats a sensibilitzar sobre alguna causa. Actualment són tantes que moltes vegades no ens parem a pensar en elles. Per als catòlics, la paraula del Papa és un criteri que ens ajuda a discernir quins són els problemes a què hem de prestar atenció, reflexionant i pregant per les persones que els pateixen.
El mes de gener comença sempre amb la jornada mundial de la pau. Va ser instituïda pel Beat Pau VI en un moment de tensió entre blocs antagònics. Enguany hem celebrat la jornada número 50. Després de mig segle constatem que, encara que les circumstàncies històriques no són les mateixes, la pau és un ideal que mai s’aconsegueix, perquè constantment apareixen noves guerres i noves formes de violència. El desig de la pau constitueix l’aspiració més noble de l’ésser humà i és un criteri per a discernir les formes perverses que pot assumir la vivència de la religió. La violència mai pot justificar-se amb motius religiosos. El Papa, en el seu missatge d’enguany, titulat La no-violència: un estil de política per a la pau, ens ha recordat que únicament la pau és santa i que mai pot considerar-se santa cap guerra.
També ens ha recordat el Papa que un camí necessari per a construir la pau és viure una actitud de no-violència en la vida política. Una política que provoque actituds agressives, bé per l’ús de la força o per l’estil del llenguatge que s’empra, no construeix la pau. Aquest criteri hauria de fer-nos pensar a tots si en els àmbits en què ens movem estem realment sembrant la pau.
El passat 15 de gener vam celebrar la jornada mundial del migrant i del refugiat. És una qüestió que constantment tenim davant de nosaltres per les notícies que ens arriben a través dels mitjans de comunicació social. El Papa en el seu missatge d’enguany, titulat migrants menors d’edat, vulnerables i sense veu, ens invita a què no oblidem tants xiquets i adolescents que es veuen obligats a viure lluny de la seua pàtria i separats dels afectes familiars. Darrere de cadascun d’aquests xiquets i joves hi ha una història dramàtica. A més, ells són els qui més experimenten les conseqüències deshumanitzadores dels fenòmens migratoris: molts són víctimes de màfies que trafiquen amb les persones, d’abusos de tot tipus i de la violació dels drets humans més elementals.
Davant d’aquests fets que suposen una falta de respecte a la dignitat humana, el Papa ens recorda que quan més indefens és un ésser humà, la societat té un deure major de protegir-lo.
No restem indiferents davant les situacions dramàtiques que viuen tantes persones, víctimes de la violència o de l’explotació per part d’aquells que haurien de ser els seus germans.
+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa
