DONEU-ME, SENYOR, UN COR PER ESCOLTAR 30-07-2023

La figura històrica del rei Salomó apareix a la Bíblia emmarcada per una  idealització extraordinària: és el rei més savi de tots i també el més ric.

La reina de Saba (1Re 10,1-7), havent sentit parlar de l’extraordinària saviesa de Salomó, anà a veure’l per posar-lo a prova amb enigmes i comprovà que no li havien dit ni la meitat.

Una mostra de la riquesa de Salomó és que unes vint-i-tres tones d’or entren a les seves arques en un sol any (1Re 10,14s).

Però d’on li ve tot això? La primera Lectura d’avui en dona la clau: El Senyor Déu al santuari de Gabaon s’aparegué a Salomó i li digué: “Què vols que et doni?”

La resposta del jove rei va ser textualment: Doneu al vostre servent un cor per escoltar.

L’expressió hebrea original parla de “cor per escoltar”, perquè efectivament escoltar-escoltar s’escolta amb el cor.

A qui cal escoltar? Déu o els homes? Tots dos! Només escoltant de cor tant Déu com els homes s’arriba a posseir el do del discerniment tant necessari per tot bon governant que de debò vulgui fer justícia al seu poble.

Les paràboles del tresor amagat i de la perla fina (exclusives de l’evangelista Mateu) tenen un denominador comú: l’afirmació contundent de què el Regne de Déu es de debò un autèntic tresor.

La imatge del tresor per indicar l’alt valor del Regne de Déu és expressió molt freqüent ja a l’Antic Testament.

Jesús mateix (Mt 6,19) convida a reunir tresors en el cel en comptes d’afanyar-se per amuntegar tresors a la terra; aclarint que on tens el tresor, hi tindràs el cor.

Parlant amb precisió, la paràbola del tresor amagat es refereix pròpiament a “el que passa” quan un home troba un tresor amagat i “el que passa” quan un home troba el Regne de Déu.

El missatge evangèlic evoca l’encapçalament de l’Exhortació Apostòlica “Evangelii Gaudium” del Papa Francesc: L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida dels qui es troben amb Jesús.

L’experiència humana ens avisa que la valoració de barat o car sobre una inversió depèn de la valoració del producte; no s’ha de mesurar només el que et gastes sinó tenir en compte el que adquireixes.

Cal, però, notar que en la paràbola evangèlica el despreniment, més que condició prèvia per accedir al Regne, és conseqüència del seu trobament: L’home que troba el tresor, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp. A la base de la operació hi ha l’experiència d’alegria per la troballa.

Les exigències del viure seriosament la opció cristiana en el seguiment de Jesús i del seu Evangeli no podem viure-les i testimoniar-les fidelment si no s’acompanyen del goig viscut i testimoniat per l’alegria de la identificació amb Jesús de Natzaret.

A l’evidència de les renúncies que sovint ens venen exigides per la fidelitat a l’Evangeli cal contraposar-hi l’experiència del goig per la comunió profunda amb Jesucrist.  Si el goig pel trobament amb Jesús no és ben superior al cost de l’esforç que això comporta, voldrà dir que en realitat la connexió amb Jesús i el seu Regne no és plenament autèntica encara.

Ens cal conrear l’espiritualitat de l’alegria pel descobriment del tresor immens de la fe cristiana.

José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà

Escoltar:

Descarregar:

X