DOMUND: RENEIX L’ALEGRIA 12-10-2014

Diumenge que ve celebrarem la Jornada Mundial de les Missions. Tots som conscients que l’Església existeix per a evangelitzar, per a anunciar Jesucrist i que tots els homes del nostre món puguen arribar a conèixer-lo i estimar-lo. Jesucrist és el gran tresor que els cristians tenim, és el millor que podem oferir al nostre món, perquè estem convençuts que Ell és el camí perquè el nostre món arribe a ser cada vegada més digne de l’home. Com seria el nostre món si tots els homes i dones conegueren i estimaren de veritat a Jesucrist? No desapareixerien les guerres, la fam i les injustícies? No seria un món més humà? No experimentaríem els homes els signes del Regne de Déu? L’anunci de Jesucrist és la missió de l’Església, perquè Ell és el camí al Regne de Déu.

El lema triat per a la celebració d’enguany està en sintonia amb l’exhortació Evangelii Gaudium del Papa Francesc: “L’alegria de l’Evangeli ompli el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre naix i renaix l’alegria” (núm. 1). Aquesta convicció que el Papa expressa amb tanta força al començament de la seua exhortació apostòlica, hauria d’acompanyar-nos als cristians en tots els moments de la nostra vida i en totes les ocasions que tenim per donar testimoni de la nostra fe.

L’alegria en el Senyor és signe d’una fe viva. La fe viva és la d’aquell que ha conegut Crist i l’estima amb tot el cor. Qui s’ha trobat amb el Senyor ha viscut l’experiència de l’amor de Déu. I quan algú se sent estimat sent com el seu cor i la seua vida es renoven. “Els qui viuen en Crist són una creació nova” (2Co 5,17), perquè ha estat alliberat del pecat, de la tristesa, del buit interior i de l’aïllament: De quants pesos interiors ens allibera el Senyor! El testimoni hauria de ser quelcom que el deixeble de Crist viu amb tota espontaneïtat. És la manifestació exterior d’allò que ell ha viscut en la profunditat del seu cor.

El dia del Domund agraïm al Senyor el testimoni de tants missioners i missioneres. Sacerdots, religiosos, religioses i laics que han deixat la seua casa, la família, la seua terra per anar a llocs on no es viu millor que en els nostres pobles. La seua opció ens interpel·la a tots: Per què ho han fet? Què és el que els sosté en la seua opció? No podem trobar una altra resposta: la seua vida s’ha omplert d’alegria i de llum perquè han conegut el Senyor i volen que aquells que no han tingut oportunitat de conèixer-lo arriben a viure el goig de l’encontre amb Ell.

Però ells no són uns aventurers que van per lliure: són enviats per l’Església i en nom seu, i necessiten sentir que l’Església no s’oblida d’ells ni els abandona. El Domund és una ocasió per recordar que el compromís de col·laborar en l’anunci de l’Evangeli és de tots. La nostra oració, l’oferir les nostres xicotetes creus i patiments per l’extensió del Regne de Déu, la nostra col·laboració econòmica, la nostra estima als missioners que coneixem i el testimoni de la nostra fe viscuda amb alegria són els camins per sentir-nos missioners, encara que estem ací.

Amb el meu afecte i la meua benedicció.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X