LDIA DEL DOMUND 20-10-2019

Celebrem aquest diumenge la Jornada Mundial de les Missions, que enguany té lloc en el marc del mes missioner extraordinari convocat pel Papa en tota l’Església. Per això, com vaig indicar en l’escrit de la setmana passada, el dia del DOMUND hauria de ressaltar-se d’una manera especial en les nostres parròquies, sobre tot en la celebració de l’Eucaristia dominical. Us convido, per tant, a fer un esforç perquè aquesta jornada revifi quatre actituds en aquells cristians que participen en l’Eucaristia.

En primer lloc despertem en ells un sentiment d’estima per les missions i pels qui les fan possible: els missioners i les missioneres. El Papa ens recorda que una actitud que paralitza la vida de l’Església és l’auto-referencialitat. En el fons és una actitud egoista (primer solucionem els nostres problemes i després ja ens preocuparem dels altres). Com els nostres problemes mai acaben de resoldre’s plenament, al final no tenim temps per als altres. Viure d’aquesta manera acaba matant qualsevol signe de vida evangèlica. Hem de donar a conèixer i provocar l’admiració cap a aquells que, tant actualment com en èpoques passades, han dedicat la seua vida a l’anunci de l’Evangeli i l’han lliurada al servei dels altres, en unes condicions de vida que en la majoria dels casos no són millors que les nostres. La seua generositat no ha de ser oblidada i l’hem de recompensar amb la nostra generositat econòmica.

En segon lloc recordem que el tresor més gran que els missioners i les missioneres ofereixen i pel qual donen la vida, no és un altre que Jesucrist. Ell és el camí de l’Església. Ells saben que si tots coneixen i estimen Jesucrist, el nostre món serà més digne de l’ésser humà. Anunciar l’Evangeli no és lo secundari en la missió, sinó lo principal. Deixar-ho com a tasca accidental, en el fons suposa pensar que el món es pot salvar sense Crist.

Recordem als cristians que tots som missioners també en les nostres circumstàncies concretes. El lema del mes missioner és Batejats i enviats. El tresor de la fe no l’hem rebut perquè ens el guardem, sinó perquè transformi la nostra vida i sigui una llum que brille en el món. Déu ha pensat una missió per a cadascun de nosaltres. El nostre camí de santedat consisteix a descobrir què és el que Déu ens demana a cadascú. Qualsevol vocació que té el seu fonament en el baptisme i que normalment es concreta en algun dels estats de vida possibles per a un cristià (ministeri ordenat, matrimoni, consagració religiosa o secular) és per naturalesa missionera, perquè si es viu santament es converteix en sal de la terra i llum del món.

I enguany pensem de manera especial que la missió és el que ens dóna la clau per afrontar els reptes de la nostra Església aquí i ara. En la nostra societat no tots són cristians. Això no ens porta a condemnar el món, sinó a intentar que tots s’acosten al Senyor. Qualsevol trobada amb persones no creients es pot convertir en un esdeveniment missioner si les acollim amb el mateix amor de Crist.

Amb el meu afecte i la meua benedicció.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa