DIA DE GERMANOR EN L’ESGLÉSIA DIOCESANA 06-11-2016

Pel Baptisme, els cristians hem estat fets membres de la gran família dels fills de Déu, que és l’Església. Formem un poble que peregrina per aquest món com a germans de tota la humanitat, de la que també nosaltres formem part, per la qual cosa “la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes contemporanis, sobretot dels pobres i de tots els qui sofreixen, són també la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels deixebles de Crist” (GS 1). Per a un cristià autèntic “no hi ha res de veritablement humà que no trobi ressò en el seu cor” (GS 1). L’Església no és una secta, ni una societat de perfectes que viu al marge del món: està formada per homes i dones d’aquesta terra i vol estar al servei de tots.

Sense la col·laboració i el compromís de tots els qui ens sentim cristians, l’Església no pot realitzar plenament la missió que Jesús li va confiar i per a la qual existeix. És cert que Déu, en la seua omnipotència, hagués pogut triar altres camins, però forma part de la seua humilitat respectar la dignitat i la llibertat de tots els éssers humans i demanar la nostra col·laboració per sembrar el seu Regne en el nostre món. El Senyor ens demana que treballem i cooperem amb Ell; ens anima a viure la fraternitat i la generositat; espera de nosaltres una entrega al germà tal com Ell la va viure en la Creu; que posem la nostra persona i les nostres qualitats i que emprem les coses que hem rebut d’Ell, posant-les al servei del Regne de la Veritat i la Vida, de la santedat i la gràcia, de la justícia, l’amor i la pau. D’eixe Regne, l’Església és instrument, germen i inici (LG 5).

Com l’Església té la missió de ser la proximitat del Regne per a les persones de tots els temps i llocs, adquireix una forma concreta en les distintes esglésies particulars que, presidides pels bisbes, estan esteses per tot el món. Sentir-se membre de l’Església ens ha de portar a estimar la nostra diòcesi, en la qual s’integren les distintes comunitats parroquials. En l’Església diocesana tenim al nostre abast tot el que necessitem per poder viure plenament la vocació a la santedat: la plenitud de la gràcia i de l’organisme sacramental, assegurada pel ministeri del bisbe, i la Paraula de Déu predicada en comunió de fe amb les altres esglésies.

Som conscients que qui va edificant el seu Regne és el mateix Déu, però no ho vol fer sense nosaltres. La nostra diòcesi necessita la col·laboració de tots per poder realitzar més eficaçment la seua missió. Diumenge que ve celebrarem la jornada de Germanor en la nostra diòcesi. Desitge que aquesta jornada ens ajude a tots sentir-nos membres d’ella d’una manera més intensa; a renovar el nostre compromís com a cristians vivint-lo en comunió amb l’Església; a complir amb el deure d’ajudar-la en les seues necessitats, també amb la nostra aportació econòmica, perquè continue realitzant la tasca d’evangelització i de solidaritat amb tots, que és la seua missió.

Vull manifestar el meu agraïment pels gestos de compromís i generositat que vaig descobrint en tantes persones que, en les nostres parròquies, senten la vida de l’Església com quelcom propi. Estic convençut que el Senyor ho recompensarà amb escreix.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa