DÉU SÍ TÉ PROGRAMA: LES BENAURANCES 29-01-2023
Quan reduïm la fe a simple sentimentalisme, fàcilment caiem en l’error de confondre l’amor a Déu amb un sentiment difús amb el qual podem pensar que ja l’estimem però sense cap exigència de fidelitat a un estil de vida que Ell ens hagi revelat i testimoniat.
En la Missa del dia de Nadal proclamàvem el Pròleg-Resum de l’evangeli de Joan acabant amb una solemne afirmació: Déu, ningú no l’ha vist mai; Deu Fill Únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat (Jn 1,19).
La conseqüència d’aquesta Revelació és que no hi pot haver autèntic amor fidel a Déu sense fidelitat al seu programa revelat. La fe cristiana no fa referència a un Déu totalment desconegut que no s’ha manifestat i que cadascú pot imaginar-se’l com li sembla, atribuint-li el projecte de vida i felicitat que hom prefereix.
L’evangelista Mateu en el 1er dels 5 grans Discursos en què organitza l’ensenyament de Jesús presenta el programa de Jesús: les Benaurances. La primera evidència és que Jesús proposa un camí de felicitat, responent al desig natural que Déu ha posat en el cor de l’ésser humà per atreure’l cap a Ell, l’únic que pot satisfer-lo plenament.
La singularitat del missatge de les Benaurances és el camí proposat, totalment contra-corrent del proposat pel món. Les Benaurances són el camí per a fer desaparèixer la infelicitat de tants germans nostres.
La primera benaurança, mare de totes les altres, parla dels pobres en l’esperit: expressió amb forta càrrega que correspon als pobres del Senyor (els anawim de l’A.T.) que converteixen la seva situació sociològica de pobresa en actitud religiosa de confiança en el pla de Déu.
En parlar de pobresa cal distingir bé la pobresa-pecat, filla de les injustícies humanes i contrària al pla de Déu; i la pobresa-virtut, filla de l’amor a Déu i als germans, que és l‘instrument adequat per a vèncer les injustícies a què el pecat sotmet tants germans nostres.
Feliços els qui estan de dol perquè plorar amb el cor és privilegi dels qui estimen de debò; qui no estima de cor no sap plorar amb el cor.
Feliços els humils que viuen amb realisme tocant de peus a terra sense fer de la cobdícia la font de llurs aspiracions; ells posseiran el país i seran senyors entre els estimats del Senyor.
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos buscant per damunt de tot la Justícia plena que és la voluntat de Déu; seran feliços ja ara a la terra i, en arribar a la Pàtria definitiva, seran saciats amb abundància.
Feliços els compassius perquè testimonien ser fills del Pare misericordiós (Lc 15,11s) i germans del Bon Samarità (Lc 10,25s).
Feliços els nets de cor perquè han descobert que on ha abundat el pecat ha sobreabundat la gràcia i saben ser-ne testimonis d’aquesta veritat.
Feliços els qui posen pau sense limitar-se a desitjar-la, reclamar-la als altres o suplicar-la a Déu; ells sí saben preparar els camins perquè Déu ompli cada dia més el nostre món amb la seva pau.
Feliços els perseguits pel fet de ser justos complint la voluntat de Déu perquè demostren ser fidels seguidors de Jesús de Natzaret. Qui pels camins de la vida fuig sistemàticament de tota creu de persecució o contracorrent està fugint del camí del Crucificat Ressuscitat.
La opció cristiana de fidelitat a Jesucrist es demostra creïble quan la nostra manera de viure crea interrogants d’estranyesa als qui ens envolten i entra en conflicte amb les estructures que afavoreixen situacions d’injustícia.
José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà
