DES DE LOURDES SENSE POR 25-06-2023

“No tingueu por” és el gran missatge del Ressuscitat, com ho havia estat ja abans durant el seu Ministeri a Galilea.

Un missatge de confiança que la Peregrinació Diocesana amb malalts escolta avui a Lourdes als peus de la Mare de Déu i de santa Bernardeta.

L’evangelista Mateu presenta vàries vegades la crida divina a “No tenir por”: ho diu un àngel del Senyor a Josep (1,20); també ho diu l’àngel del Senyor a les dones en clarejar el diumenge de Pasqua (28,5.10); el mateix Jesús ho diu avui als seus “No tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l‘ànima” (10,26.28.31); o quan veient-lo caminar sobre l’aigua, pensen que és un fantasma (14,27); i també quan la Transfiguració (17,7).      

Tenir por és termòmetre d’allò que estimem: ens fa por perdre els valors de què gaudim. Precisament per això ens fa por la perspectiva de perdre la connexió amb les persones estimades.

La por és una reacció humana instintiva davant lo desconegut i davant les dificultats inherents a la nostra condició humana mortal i fràgil.

Davant aquest instint inevitable, quin remei ens queda? Una primera actitud necessària és tenir una justa valoració de les realitats que estimem donant a cadascuna el seu valor adequat. Cuidar els animals és un gran valor, però cuidar-los per damunt de les persones és un error. Estimar i cuidar la salut corporal, tan pròpia com dels altres, és deure cristià inclòs al 5è Manament; però cuidar la salut corporal descuidant l‘espiritual és un greu error.

Jesús ho avisa clarament: No tingueu por dels qui maten només el cos però no poden matar l’ànima. Tingueu por més aviat del qui pot perdre a l’infern tant l’ànima com el cos.

Ens cal un profund i sincer examen de consciència: Què és el que més estimem de debò? Si la fidelitat a Crist i a l’Evangeli, així com la pertinença viva a la seva Església, no ens són valors fortament estimats, és que el nostre Baptisme s’ha aigualit.

Jeremies, amenaçat de tots costats, amb actitud modèlica sap trobar el recolzament necessari en l’experiència conscient de què el Senyor em fa costat com un guerrer invencible i per això els qui em persegueixen no podran apoderar-se de mi.

El profeta en té experiència històrica al llarg de la seva trajectòria vital, a la vegada que cada dia en fa memòria conscient i agraïda.

És l’actitud que hem de reproduir cadascú de nosaltres. La nostra pregària confiada ha de ser  com la de Jeremies: Senyor de l’univers que coneixeu a fons els justos i penetreu tot l’interior dels homes: Feu-me veure com feu justícia ja que és a Vós que jo he confiat la meva causa.

Perquè la causa de Jeremies és la causa de Déu.

A més, des de la fe cristiana, tenim una garantia superior que ens recorda sant Pau: El do no té comparació amb la caiguda. La gràcia de Déu ha abundat molt més.

El poder de la gràcia de Déu te molta més força d’atracció que la seducció del Pecat.

Conscients de ser enviats com ovelles enmig de llops (Mt 10,16), seguint les petjades dels Dotze, tot el Poble de Déu hem de testimoniar avui amb esperança que ni els escàndols protagonitzats per alguns, ni la persecució mediàtica, ni les desqualificacions generalitzades, podran separar-nos de l’amor de Déu manifestat en Jesucrist, Senyor nostre (Rom 8,39).

Units a la pregària dels pelegrins a Lourdes, visquem l’encàrrec de Jesús:  A tothom qui em reconegui davant els homes, també Jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel. Però a tothom qui em negui davant els homes, també Jo el negaré davant el Pare del cel.

 José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà