DEMOSTREU AMB FETS QUE VOLEU CONVERTIR-VOS 04-12-2022

Quin futur ens hi espera? Aquest interrogant presideix la majoria de debats als Mitjans de Comunicació Social i en converses particulars: quin futur ens espera davant les diverses pandèmies; davant el drama escandalós de la pobresa, dels refugiats i dels sense llar; davant les injustícies per corrupció política i empresarial; davant el drama de l’atur especialment en els joves; davant la manca de vocacions sacerdotals i consagrades, així com de militants laicals.

Més encara ens preocupa la pregunta pel futur que ens hi espera en la missió evangelitzadora. Fa poques setmanes, la paràbola de la viuda i el jutge acabava amb un greu interrogant del mateix Jesús als seus deixebles: Quan el Fill de l’home vindrà, ¿creieu que trobarà fe a la terra? 

No és qüestió a respondre mitjançant enquestes sociològiques. Amb ampla diversitat d’opinions, i més enllà dels arguments per cadascuna d’elles, tot fa cap a la pregunta radical: jo  crec i confio de debò en Jesucrist? Amb una fe autèntica que, arrelada en l’experiència de gràcia viscuda i mirant amb esperança el futur, es recolza en Aquell sobre qui reposa amb força l’Esperit del Senyor, com profetitza avui Isaïes.

L’esperança cristiana inclou perspectiva d’èxit, sense la qual no hi ha  esperança. Ho veiem el diumenge passat i ho celebràvem també en la solemnitat de Tots els Sants contemplant una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar, fidelment drets davant el tron de Déu i de l’Anyell. Vers aquesta meta de la història caminem sinodalment.

Per això ja el Baptista predicava: Convertiu-vos; i concretava l’exhortació: Aplaneu-li el camí al Senyor. Perquè hi ha obstacles que dificulten greument la vinguda del Senyor que vol omplir la nostra vida de la seva gràcia benefactora. Obriu en el desert una ruta al Senyor. Allà on no hi ha camí -al desert, a l’estepa-, allà on la vinguda de Déu sembla impossible per mancances greus (fondalades) o excessos terribles (muntanyes) que obstaculitzen el regnat de Déu, aplaneu un camí per al nostre Déu.

Fem possible la vinguda creixent de Déu al nostre món! Perquè només quan s’hagin alçat les fondalades de la superficialitat i l’egoisme, i la serralada s’hagi tornat una plana de justícia i germanor, quan s’hagin abaixat les muntanyes de l’orgull i l’individualisme, només llavors  apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom.   

Sota el guiatge de les Escriptures que ens donen força i consol i ens ajuden a mantenir la nostra esperança, ara més que mai demostrem amb fets que ens volem convertir. Hem estat batejats cap a dins de Crist amb l’Esperit Sant i amb foc: reactivem cada dia la gràcia baptismal!

No visquem refiats pensant que “ja complim”. L’arbre que no dona bons fruits és tallat i llençat al foc. No podem al·legar ignorància. Prou coneixem quins fruits espera de nosaltres el Pare de Nostre Senyor Jesucrist que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions en l’Esperit (Ef 1,3) fent-nos capaços de cooperar en la construcció del Regne de Déu ara i aquí. També coneixem quin testimoniatge espera dels cristians la societat que en el fons  rebutja l’Església perquè no li ofereix el rostre amable de Jesucrist.

José-Luis Arín Roig
Vicari General

Escoltar:

Descarregar:

X