CRIST VIU (III) 19-05-2019

En l’exhortació Crist viu el papa Francesc ens convida a acostar-nos als joves amb una mirada positiva, intentant cercar camins perquè obrin el cor a la paraula de l’Evangeli i, d’aquesta manera, s’acosten al Senyor. Aquesta ha de ser l’actitud pastoral fonamental. Acostar-se a ells fent “un llistat de calamitats, de defectes de la joventut actual”, l’única cosa que provoca és “més i més distància, menys proximitat, menys ajuda mútua” (66). Qui ha estat cridat a ser “pare, pastor o guia dels joves”, ha de fixar-se en “la xicoteta flama que continua cremant, la canya que sembla fer-se fallida”; ha de tenir la capacitat “de trobar camins on altres veuen només muralles”, “de reconèixer possibilitats on uns altres veuen sol perills”. Aquesta ha de ser la mirada del pastor, perquè “així és la mirada de Déu Pare, capaç de valorar i alimentar les llavors de bé sembrades en els cors dels joves” (67).

Aquesta llavor de bé sovint és ofegada pel context en el qual molts viuen: situacions de guerra i de violència en les seues múltiples manifestacions, que a molts d’ells els porta a créixer en un ambient que els aboca a viure cometent delictes i fins i tot, com el cas dels xiquets soldats, dedicant-se a la guerra; persecucions per causa de la fe; abusos i addiccions; ideologització interessada per part dels poderosos. Els qui vivim en societats amb un nivell de benestar alt correm el perill de tornar-nos insensibles al sofriment de tants joves que no han tingut possibilitats d’un creixement personal autènticament humà.

No podem ignorar que aquesta societat de l’opulència també pot danyar-los, perquè els proposa uns ideals i provoca en ells uns desitjos de coses que semblen donar la felicitat i que sovint acaben generant frustracions: es valora la imatge i l’aparença juvenil; el cos és usat com a instrument al servei de la publicitat; es volen fer desaparèixer els signes del pas del temps. És l’absolutització de l’aparença, que és més valorada que la persona. Això, unit a una vivència de la sexualitat que no condueix a un sa creixement en les relacions afectives i que confon els propis desitjos amb uns suposats drets, porta a què molts joves “acaben convertits en material descartable” (78).

Entre les situacions que viuen els joves en el moment actual, el Papa ens demana que no oblidem tres que estan presents en aquest món caracteritzat per la globalització i que influeixen decisivament en la seua manera d’actuar i en la seua cultura: no podem ignorar l’ambient digital que caracteritza el món contemporani, que ha donat lloc a noves maneres de relacionar-se. És un fenomen que presenta grans possibilitats (de trobada i d’accés a la informació), i que té límits i mancances. En segon lloc no podem ignorar els migrants (experimentem aquest fet ja en la nostra vida quotidiana): hem d’aprofitar les possibilitats d’enriquiment que comporta la trobada entre joves de procedències culturals diferents. Finalment, si volem oferir-los un ambient de creixement sa, ens hem de comprometre tots a posar fi a qualsevol tipus d’abusos, en qualsevol àmbit on es desenvolupa la seua vida.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa