CRIST HA RESSUSCITAT. RESSUSCITEM AMB ELL 20-04-2014

Podem imaginar els sentiments dels deixebles i de les dones que havien seguit al Senyor durant el temps de la seua vida pública, al capvespre del Divendres Sant: Amb la seua mort pareixia que tot havia acabat. Una tremenda desil·lusió els envaïa. Ells i elles havien conegut a Jesús, ho havien deixat tot i l’havien seguit, havien escoltat la seua paraula i s’havien il·lusionat amb la seua persona i amb el seu missatge. Però ara el Senyor era mort. La seua situació seria semblant a la que experimentem les persones quan ens il·lusionem amb quelcom o amb algú i eixa il·lusió desapareix de sobte de l’horitzó de les nostres vides. L’única cosa que ens queda quan vivim una situació com eixa és un buit immens.

Els sentiments dels personatges que apareixen en els relats pasquals no deixen lloc a dubtes: havien perdut l’esperança (Lc 24, 21), tenien por i tancaven les portes quan es reunien (Jn 20, 19), el dolor els envaïa el cor (Jn 20, 11), eren durs per creure (Mc, 16, 11; Lc 24, 11), estaven torbats i dubtaven (Lc 24, 38), etc…

Però al matí del Diumenge de Pasqua tot canvia: a partir de la troballa del sepulcre buit i de les primers encontres del Ressuscitat amb les dones que s’havien acostat al sepulcre buscant un mort, tots van sent recobrats per a la fe. Les trobades amb el Senyor transformen els sentiments dels personatges de la Pasqua: on hi havia dubte apareix la fe, enmig del dolor brolla el goig, la torbació deixa pas a la pau. Un horitzó nou d’esperança apareix en la vida d’aquells creients. A mesura que es trobaven amb el Senyor i eren recuperats per a la fe experimentaven, no sols que Crist havia ressuscitat, sinó que ells ressuscitaven amb Ell.

Pasqua va ser per a ells una experiència de gràcia: lo que no esperaven ni imaginaven, lo que humanament els semblava impossible… això havia ocorregut: La mort no havia tingut l’última paraula sobre Crist. Ell era viu. Trobar-se amb Ell havia estat el gran regal que Déu els havia fet. Va ser també una experiència de llibertat: ni el pecat ni la mort tenen l’última paraula sobre l’home. La victòria és del nostre Déu i de l’Anyell.

Des d’aquesta certesa ells viuran per anunciar al Crist: Quan van a anunciar als altres la resurrecció de Crist i el donaran a conèixer, quan esesdevinguin anunciadors de l’Evangeli i testimonis del Ressuscitat, quan bategen i perdonen els pecats fent present la misericòrdia de Déu… estan vivint la Pasqua, estan ressuscitant amb Crist.

Nosaltres no podem celebrar la Pasqua com un record de quelcom que succeí en el passat. Crist ha ressuscitat, ressuscitem amb Ell a una vida nova, ressuscitem amb Crist a una vida plena d’esperança. Que l’alegria d’haver conegut al Senyor siga el millor testimoni que oferim al nostre món.

Feliç Pasqua i que el Goig de la fe òmpliga els nostres cors.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa

X