CRIDATS A SER TERRA BONA 16-07-2023

Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar fins que dona el gra per a la sembra, així serà la paraula que surt dels meus llavis: la 2ª part del llibre d’Isaïes havia començat (Is 40,1s) convidant el profeta a obrir en el desert una ruta per al Senyor per fer possible la vinguda de Déu al món omplint-lo de la seva presència.

Avui la 1ª lectura recorda com la paraula del Senyor garanteix l’acompliment de tot allò que Ell ha anunciat. Però la comparació entre la pluja i la neu de què parla el profeta i la paraula sembrada de què parla Jesús té un element diferenciador: neu i pluja segueixen l’automatisme de les lleis de la natura però l’eficàcia de la paraula sembrada depèn radicalment del receptor.

Amb la paràbola del sembrador Jesús respon a l‘interrogant de sempre en l’anàlisi dels resultats de l’acció apostòlica: per què una mateixa llavor, sembrada per un mateix sembrador amb un mateix interès, produeix rendiments tan diversos? La qüestió de sempre es plantejaria ja durant el Ministeri de Jesús: per què, escoltant el mateix missatge del Mestre de Natzaret i veient els mateixos miracles, uns sí creien en Jesús i altres no?

Per què uns sí creuen en Crist i d’altres no? Testimonis positius de vida cristiana exemplar són a l’abast d’uns i altres. Anti-testimonis escandalosos de membres de l’Església són coneguts per uns i per altres.

Quin és l’element diferenciador? No ho és la llavor ni el sembrador, sinó la terra on hi cau la llavor.

La manca de fruits en la llavor sembrada s’explica primer per l’acció del Maligne que els pren la llavor sembrada en els seus cors. La confiança filial en la força de la provident acció amorosa de Déu no ens ha de fer oblidar la necessària precaució davant les seductores insidies del Temptador.

Els del terreny rocós manifesten la inconstància dels seguidors del corrent: la història humana és plena de caigudes en aquest parany!

Els d’enmig dels cards pretenen l’objectiu utòpic d’una doble fidelitat contradictòria: voldrien ser cristians però sense deixar de seguir els criteris del món amb la seducció de les riqueses.

Finalment hi ha els de la terra bona que han sentit la predicació del Regne, l’han entesa i dona fruit o cent o seixanta o trenta.

La paràbola vol fer pensar als destinataris des de la situació de cadascú.

Així la paràbola pot esdevenir paraula de consol pel predicador desanimat davant la infructuositat del seu treball evangelitzador; o paraula d’exhortació a tothom perquè miri com acull la llavor de la Paraula.

Entre la presentació general de la paràbola i la seva explicació, Jesús interromp l’ensenyament a la gent per adreçar-se directament als deixebles que li pregunten: Per que els parleu en paràboles? L’aclariment de Jesús esdevé enigma dramàtic: Parlo en paràboles perquè mirin, però no hi vegin; escoltin, però no entenguin.

Déu vol que no hi vegin i no entenguin? La clau és veure que s’està citant textualment Is 6,4 on Isaïes narra l’experiència de la seva vocació profètica quan de fet ja fa anys que l’està exercint amb resultats molt pobres.

Llavors el profeta Isaïes es pregunta si val la pena seguir predicant en nom del Senyor quan el Poble no hi fa cas. La resposta del Senyor a Isaïes, i a tot predicador-evangelitzador, és que ha de seguir predicant i testimoniant tot i que els destinataris no hi vegin i no es converteixin.

Que la Mare de Déu del Carme ens porti per les ones de la mar mirant no tant per l’èxit del nostre apostolat sinó per la fidelitat a la nostra missió.

José-Luis Arín Roig
Administrador Diocesà