CRIDATS A LA SANTEDAT 28-10-2018

Els pròxims 1 i 2 de novembre celebrarem la solemnitat de Tots els Sants i la commemoració dels fidels difunts. Són dies en els quals d’una manera especial recordem en la pregària a aquells éssers estimats i als germans en la fe que han acabat la seua peregrinació per aquest món. Us vull convidar a reflexionar sobre el nexe que uneix aquestes dues celebracions, que ens ajuden a mirar el nostre món i també el fet de la mort amb esperança.

La solemnitat de Tots els Sants és un dia de goig. En contemplar la multitud incomptable dels cristians que han arribat a la casa del Pare, ens alegrem perquè la resurrecció de Crist ha sigut eficaç en tants germans nostres, que l’han seguit durant la seua vida i han conservat la gràcia i l’amistat amb Déu. Molts d’ells són coneguts per nosaltres, perquè l’Església ha proclamat la seua santedat i ens els ha proposats com a exemples concrets per a la vida cristiana. La majoria romanen en l’anonimat. El papa Francesc, en la seua recent exhortació Gaudete et exultate ens ha recordat que l’Esperit Sant vessa santedat pertot arreu i que eixa santedat “de la porta del costat”, que es percep en gestos i accions senzilles, és més freqüent del que moltes vegades imaginem.

Això ens ha de portar a mirar el món amb ulls d’esperança. Què fàcil és veure el mal que ens envolta i què cecs estem per a descobrir el bé immens que tantes persones senzilles fan al voltant nostre. I és precisament això el que fa que el nostre món siga digne de l’ésser humà. En contemplar aquesta multitud de sants “de totes les nacions, races, pobles i llengües” que, com ens diu el llibre de l’Apocalipsi, “ningú podria comptar” (Ap 7, 9), hem de pensar que el bé que hi ha en el nostre món és molt més gran que el mal; que la força de la gràcia de Déu és més potent que el poder del pecat; i que la victòria definitiva en les batalles de la història és de Déu. La celebració d’aquesta solemnitat ens ha d’enfortir per a vèncer el mal amb el bé.

La commemoració dels fidels difunts ens porta a confiar en la misericòrdia de Déu sobre cadascun de nosaltres i sobre els nostres éssers estimats. La santedat no és mèrit nostre, sinó do de Déu. Si mirem de debò la nostra vida ens sentim xicotets davant la grandesa de Déu i pobres davant la seua santedat. Allò de bo que puga haver-hi en nosaltres és do de la seua gràcia. Per nosaltres mateixos estem necessitats de la seua misericòrdia. L’experiència  de la mort és el moment de la pobresa més radical de l’ésser humà i, per això, confiem que també serà el moment en el qual experimentarem l’amor i la misericòrdia de Déu en tota la seua grandesa. És per això pel que també recordem als nostres germans difunts que ja descansen en el Senyor, i ho fem confiant en el seu amor de Pare; conscients que els fruits de santedat que hi ha hagut al llarg de la història de l’Església, més que obra nostra són do de la seua gràcia; segurs que Déu es fixa més en el bé que puga haver-hi en nosaltres que en les faltes que hàgim pogut cometre; i esperançats perquè sabem que Crist, que vindrà a la fi dels temps a judicar als vius i als morts, serà també el nostre advocat davant el Pare. Que la nostra oració pels difunts sigui al mateix temps humil i confiada.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa