CRÉIXER EN COMUNIÓ (II) 24-09-2017

Les orientacions pastorals per al pròxim trienni tenen una doble orientació: El primer objectiu pretén que dirigim la mirada cap a l’interior de la nostra Església Diocesana, perquè siguem conscients de les realitats de vida eclesial que tenim actualment i que són sempre el punt de partida per a tot pla de pastoral, perquè l’Església no la inventem nosaltres de nou. També és bo que reflexionem sobre el tipus d’atenció pastoral que necessita cadascuna de les parròquies, arxiprestats i institucions on l’Església està present; que tinguem en compte la situació concreta que estan vivint els responsables de la missió de l’Església i els seus col·laboradors, i que busquem camins per a una millor organització i distribució del treball pastoral, des d’una actitud oberta a una major coordinació i a la incorporació de nous agents de pastoral.

La situació humana, social i religiosa de la nostra diòcesi està canviant ràpidament aquests darrers anys. Hi ha alguns fets que són objectius i davant d’ells no podem tancar els ulls: hi ha una despoblació progressiva que afecta fonamentalment les zones rurals, amb les conseqüències preocupants que això comporta per al futur d’alguns dels nostres pobles; el fenomen de la diversitat religiosa i cultural és ja un fet que forma part de la nostra vida ordinària; l’allunyament de l’Església d’una part de la societat és també quelcom molt freqüent. I aquests fenòmens sociològics, humans i culturals tenen conseqüències, tant en la societat com en l’Església: sovint tenim notícia que en algun poble es tanca l’escola per falta d’alumnes i avui, en algunes de les nostres parròquies, l’administració dels sagraments de la iniciació cristiana i la catequesi, que són fonamentals per a la transmissió de la fe i l’element bàsic de la vida d’una comunitat, s’han convertit en un esdeveniment extraordinari. Si a aquests canvis afegim la preocupant escassetat de vocacions al ministeri sacerdotal, estem obligats a una reflexió sobre com estem cridats a viure en el moment present la missió de l’Església.

En les orientacions pastorals aquesta reflexió es planteja en tres nivells. En primer lloc els sacerdots, per a evitar el perill de la dispersió degut a l’acumulació cada vegada major de tasques, han d’organitzar el seu ministeri concret analitzant la pròpia vida en confrontació amb l’Evangeli: reflexionant sobre les prioritats del Senyor, ells han d’adequar el seu treball de cada dia prioritzant allò que és més important i incorporant col·laboradors en la missió. En segon lloc, tots hem de tindre un esperit obert per a ajudar-nos mútuament i per a deixar-nos ajudar, perquè som membres de la mateixa Església i compartim una mateixa missió. En tercer lloc, hem de ser conscients que no totes les realitats necessiten la mateixa atenció pastoral, per la qual cosa, sense abandonar a ningú, hem de prioritzar aquelles en què està en joc la transmissió de la fe.

Amb la meua benedicció i afecte.

+ Enrique Benavent Vidal
Bisbe de Tortosa